Complexes din¨¤miques urbanes

L'alcalde Xavier Trias va tenir la idea, quina casualitat, de fer picar una paret d'una depend¨¨ncia secund¨¤ria de la Model per deixar clar que d'aqu¨ª uns anys, qui sap quants, l'edifici desapareixer¨¤ de l'Eixample. La promesa apareix sempre que hi ha eleccions, a ning¨² se li escapa. Despr¨¦s les coses es perden entre els despatxos i es fa impossible tancar la pres¨® si abans no es construeix la de la Zona Franca. Aix¨ª les coses, ¨¦s un bon moment per anar a veure una altra de les tres presons de Barcelona, la de la Trinitat, on per cert han anat a parar alguns inquilins de la Model. La Trinitat Vella ¨¦s un barri dif¨ªcil, que en l'imaginari dels barcelonins ¨¦s un barri marginal, clavat entre la ronda, la Meridiana i el Bes¨°s. Un d'aquests barris on no va ning¨² que no hi tingui alguna cosa a fer; un barri, doncs, arrambat contra la paret del fons, per dir-ho amb una met¨¤fora que potser ¨¦s cruel. A la Trinitat tamb¨¦ li prometen que li trauran la pres¨®.

Al metro, ¨¦s l'¨²ltima estaci¨®. Em rep una zona de jocs infantils i tres o quatre blocs de pisos socials, magn¨ªfics. Encara fan olor de pintura. Comento a un ve¨ª ¨Cescuradents a la comissura¨C?que s¨®n pisos molt macos. "S¨ª¨ª¨ª¨ª¨ª¨ª¨ª¨ª", contesta, allargant la vocal per remarcar l'opini¨®. Se li nota l'orgull. La clau ¨¦s que aquests pisos podrien estar en qualsevol barri de Barcelona: en qualsevol. Camino fins a la Casa de l'Aigua, restaurada fa poc: ¨¦s un edifici industrial de cent anys enrere, color rogenc a les seves parets. Est¨¤ tancada. La circumda un pati jard¨ª enorme, amb els brots d'heura acabats de plantar: ¨¦s un espai gran i encalmat. Se m'ocorre una fac¨¨cia; aix¨° no ¨¦s per als turistes, aqu¨ª no n'arriba ni un. ?s per als ve?ns. ?s aquella vella consigna de monumentalitzar la perif¨¨ria, que continua vigent, perqu¨¨ aquestes joies restaurades, per on passaran els escolars per aprendre el cicle de l'aigua, del Bes¨°s de Montcada a Barcelona, s¨®n part de la identitat del barri. Identitat equival a aquest orgull dign¨ªssim del jubilat davant dels pisos flamants, ja amb les seves plantes a les balconades.

La Trinitat t¨¦ els seus problemes socials, no ser¨¦ jo qui ho negui. Un bloc nov¨ªssim i privat est¨¤ okupat per una associaci¨® de dones, que expressen en un manifest les seves reivindicacions d'habitatge i de suport. Per¨° avan?ant cap a la pres¨® es veu que aqu¨ª les inversions han estat continuades, d'en?¨¤ que el 1992 es va estrenar el gran parc del Nus de la Trinitat, elegant i ple de vida, amb la preciosa escultura dels cavalls al galop. En aquest barri els arbres s¨®n tendres, el paviment est¨¤ impecable, els carrers s¨®n de plataforma ¨²nica, hi ha equipaments de tot tipus, fins i tot un local de joc infantil. No ¨¦s una tasca d'un mandat, sin¨® de sempre: fer ciutat. Per¨° la pres¨® ¨¦s aqu¨ª, m¨¦s suau que la Model, sense mur per¨° amb una fa?ana cega de finestres barrades. ?s immensa, una infinita reserva de s¨°l. Hi ha futur. Hi ha expectatives. Hi ha ganes.

Marc Andreu, en la interessant editorial de la revista L'Aven?, publica Barris, ve?ns i democr¨¤cia, una meticulosa cr¨°nica de la vida de la FAVB ¨Cles associacions de ve?ns de Barcelona¨C?des dels inicis sota el franquisme fins al 1986. Treball espl¨¨ndid, que malgrat la seva mirada hist¨°rica aporta reflexi¨® al moment actual, perqu¨¨ m¨¦s que parlar de l'evoluci¨® de la ciutat, que queda en segon pla, ens explica la vida interna de les associacions. Primera constataci¨®: els partits d'esquerra controlaven, presidien i escombraven cap a casa, cosa que va ser determinant quan, un cop celebrades les eleccions democr¨¤tiques, els pol¨ªtics van decidir que calia desmobilitzar la gent, desmuntant les estructures de participaci¨®. Havia comen?at a Barcelona l'era del despotisme il¡¤lustrat, i als ve?ns nom¨¦s els quedava aplaudir.

Segona constataci¨®: no ¨¦s cert que es produ¨ªs, com diu l'autor, una ruptura democr¨¤tica. En el camp ve?nal hi va haver transici¨® com a tot arreu, precisament perqu¨¨ els partits van reconduir l'impuls. Els ve?ns reivindicaven coses com ara que ells mateixos designessin els mestres de les escoles de barri o que la FAVB tingu¨¦s veu en els plens municipals! No obstant aix¨°, tercera constataci¨®, la ciutat que es va fer tenia molt a veure amb la que volien, no perqu¨¨ hi participaven, sin¨® perqu¨¨ hi ha una l¨°gica urbana indestructible, unes necessitats que acaben portant a la mateixa soluci¨®. La ciutat ¨¦s una. I una an¨¨cdota que fa pensar: va haver-hi un intent, des de Nou Barris, de posar-se en contra de l'entusiasme ol¨ªmpic, per¨° no hi va haver manera. La ciutat ¨¦s una, tamb¨¦ per als grans projectes. Avui no es pot concebre la ciutat sense participaci¨®, per¨° em deia una persona: cal que Barcelona torni a confiar en els arquitectes. Les din¨¤miques urbanes s¨®n subtils i sobretot complexes. No accepten simplismes.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.