¡®El mur¡¯, un ¡®reality¡¯ agafat amb pinces

?Quan TV3 fa un reality, l¡¯agafa amb pinces. Ja fa temps un directiu de la casa em va explicar per qu¨¨ aquesta prud¨¨ncia: als catalans ens agraden els reality, per¨° no volem que els faci TV3. La nostra, no fa aquestes coses. I devia tenir ra¨® perqu¨¨ el darrer Gran Hermano Vip (Telecinco) ha fet quotes de pantalla a Catalunya que han arribat al 26 per cent. Doncs, b¨¦, aquest diumenge TV3 ha estrenat El mur. Es tracta d¡¯aconseguir que sis persones, amb poca dedicaci¨® a l¡¯esport, s¡¯entrenin i facin la marat¨® de Barcelona. Un reality, s¨ª, per¨° on els concursants no competeixen entre ells. Ho fan amb si mateixos. I s¨®n c¨°mplices d¡¯una aventura que, encara que passi als gimnasos, vol ser moral. El seu presentador ¨¦s l¡¯actor Santi Mill¨¢n, que, en la vida real, practica el ciclisme de muntanya d¡¯alta gamma. A m¨¦s, en la ficci¨®, va fer de fisioterapeuta (del cos i de l¡¯¨¤nima) a Fr¨¢giles, una s¨¨rie de Telecinco.

?Durant tota la setmana, TV3 sembla haver-nos preparat per aquesta estrena. Diumenge de Pasqua va tornar a emetre, a 30 minuts, un equilibrat reportatge sobre la passi¨® pel running, sense amagar-ne cap dels clarobscurs. Ja a la presentaci¨® se¡¯ns deia que l¡¯any passat 12 persones van morir durant una cursa o despr¨¦s. Dimecres, a No ser¨¤ f¨¤cil, seguien la preparaci¨® d¡¯un ciutad¨¤ que volia fer l¡¯Ultra Pirineu de 103 quil¨°metres. El programa, al final, era la cr¨°nica del seu desistiment, despr¨¦s d¡¯haver-ne corregut una quarentena. El m¨¦s sorprenent ¨¦s com presentaven sense embuts la cosa: com una addicci¨®. L¡¯altra depend¨¨ncia malaltissa que arrodonia el programa era¡­. la de veure s¨¨ries de televisi¨® (glups). I, per adobar-ho, a l¡¯APM van agafar les imatges de l¡¯espot promocional, un home gros i alt traspassant un enorme mur, per fer-ne una lectura sobiranista.

?I ahir qu¨¨ vam veure? Va ser nit de presentacions dels participants, segons les rutines del g¨¨nere (que inclouen el testimoni favorable de familiars i amics), dels primers controls m¨¨dics i d'un tastet d¡¯entrenament. Tot, previsible. Sis persones de bona voluntat disposades a entrenar-se i entrenar-se per fer la marat¨®. Segons el programa, el t¨ªtol fa refer¨¨ncia al moment de saturaci¨® f¨ªsica que pot arribar en una carrera d¡¯aquesta mena i quan nom¨¦s la ¡°for?a mental¡± permet fer-te seguir. Estar preparat per c¨®rrer i superar aquesta barrera psicol¨°gica ¨¦s l¡¯objectiu del xou. Per aconseguir-ho tindran una colla d¡¯assessors. N¡¯hi ha d¡¯una enorme notorietat medi¨¤tica com el psiconeuroimmunoendocrin¨°leg Xevi Verdaguer. De reptes personals, se n¡¯haurien pogut triar molts d¡¯altres. Se suposa que l¡¯esport d¨®na imatges i emocions m¨¦s senzillament.

?Les situacions s¨®n f¨¤cils d¡¯imaginar. Hi ha, aix¨° s¨ª, algun misteri. Ploraran molt? Arribaran a transmetre el cant¨® metaf¨ªsic que ven la mercadot¨¨cnia del programa o tot consistir¨¤, com va ser al primer episodi, en veure sis ciutadans suant la cansalada en m¨¤quines de gimn¨¤s, escalant parets granelludes i en un repertori, m¨¦s o menys avorrit, de fatigues i des¨¤nims? El primer dia van intentar amanir la cosa amb gags tronadets i posant la m¨²sica de... Carros de foc, que es podien perfectament estalviar. En tot cas, quantes setmanes pot durar? Sembla que n¡¯hi ha deu de previstes. Total, tres mesos de gravaci¨® que ja estan enllaunats. Per¨°, francament, aquest programa sobre la preparaci¨® d¡¯una marat¨® no caldria que fos tan maratoni¨¤.