Els suports imprescindibles

Els esfor?os del recent viatge del president catal¨¤, Artur Mas, als Estats Units, i l'enviament d'explicacions a dotzenes d'ambaixades estrangeres, em fan reflexionar sobre les perspectives del proc¨¦s institucional en el qual estem immersos. ?s dif¨ªcil deixar de banda els aspectes emocionals, i concentrar-se en els m¨¦s racionals o pragm¨¤tics. Fidel a les meves bones intencions, encara que amb un cert cansament, ho intentar¨¦ una altra vegada.

1. Passi¨®. Els elements de car¨¤cter emocional pesen molt en el moment actual; tant els de tipus actiu com els reactius. Els primers s¨®n sobretot el sentiment de la nostra identitat nacional, i la voluntat de defensa de la nostra identitat cultural i ling¨¹¨ªstica. I, potser encara amb m¨¦s for?a, els segons: la reacci¨® davant de la totxesa del Govern espanyol davant d'aquests sentiments, i els seus creixents atacs a aquestes identitats. Es diu sovint, amb ra¨®, que est¨¤ creant m¨¦s independentisme Rajoy que Mas¡­ Ho he constatat en els cercles en els quals em moc, tot i que tamb¨¦ hi trobo sentiments de solidaritat amb la resta de ciutadans espanyols.

2. Ra¨®. Una mirada objectiva m'indica que la situaci¨® actual de Catalunya a l'Estat s'ha anat fent m¨¦s inc¨°moda, una vegada tra?ts pel segon Govern d'Aznar els acords de la Transici¨®, i soterrats definitivament pel Tribunal Constitucional. Incomoditat en aspectes financers, i en uns altres de car¨¤cter cultural i ling¨¹¨ªstic. Incomoditat creixent perqu¨¨ s'uneix a un sentiment d'impot¨¨ncia, davant la sensaci¨® de falta de mitjans per millorar el nostre futur econ¨°mic i, sobretot, el seu aspecte social. Per aix¨° comparteixo plenament la necessitat d'un replantejament radical, per trobar noves situacions. No descarto en absolut la independ¨¨ncia, encara que la ra¨® em digui que est¨¤ plena de dificultats, i que t¨¦ aspectes que van contra direcci¨® a l'evoluci¨® de la hist¨°ria. No la descarto, per¨° tampoc accepto menysprear altres alternatives, que segurament podrien tenir m¨¦s suports.

3. Suports. El Govern catal¨¤ t¨¦ poques armes per sortir victori¨®s, per si sol, d'un enfrontament amb l'Estat. Per v¨¨ncer les dificultats i l'esperable oposici¨®, ha de tenir dos tipus de suports: una forta cohesi¨® interna a Catalunya, enfocada cap a un objectiu molt majoritari, i clares complicitats exteriors, sobretot per part dels pa?sos de la UE. Aquest segon suport est¨¤ absolutament condicionat al primer, ja que la demostraci¨® d'unitat d'un poble mereix molta atenci¨®, i pot moure moltes resist¨¨ncies; la fractura, en canvi, l'afebleix.

4. Estrat¨¨gia. Si el meu raonament fos correcte, l'estrat¨¨gia hauria d'obeir m¨¦s a reflexions racionals i menys a presses i emocions. S'hauria de dibuixar en tres fases. Primera: aconseguir, a trav¨¦s d'un pronunciament democr¨¤tic indiscutible, un ampli consens intern respecte a la voluntat d'exigir la negociaci¨® d'un canvi en la relaci¨® amb Espanya. Segona: procedir a la negociaci¨®, amb una proposta inicial ambiciosa, per¨° sense oblidar que en tota negociaci¨® el resultat no s'identifica mai amb cap de les propostes inicials. I tercera: sotmetre el resultat a la confirmaci¨® del poble catal¨¤, i assegurar l'acceptaci¨® per part de la UE.

5. Full de ruta. El Govern espanyol, equivocadament, ha tancat totes les portes que haurien perm¨¨s la consulta democr¨¤tica, encara que ¨¦s cert que el Govern catal¨¤ tampoc va ser gaire h¨¤bil en la formulaci¨® de la pregunta. Amb aquesta rotunda oposici¨®, ¨¦s molt comprensible utilitzar unes eleccions per con¨¨ixer la voluntat de la poblaci¨®. Per¨°, la voluntat sobre quin objectiu? Centrar el car¨¤cter plebiscitari de la votaci¨® en la independ¨¨ncia i no en una exig¨¨ncia m¨¦s ¨¤mplia de canvi radical ¨¦s fer un salt innecessari. Fa la sensaci¨® que el que es busca no ¨¦s un consens m¨¦s ampli, sin¨® m¨¦s aviat una fractura. No s¨¦ quin ser¨¤ el resultat de les eleccions, per¨° per les perspectives que es tenen, temo que pugui crear ambig¨¹itat en el suport intern i dificultar els suports externs necessaris.

Un resultat negatiu o una situaci¨® de poca claredat seria considerat un ¨¨xit pel Govern espanyol, i permetria un desenteniment?del problema per part de la UE. Un resultat ampli a favor d'un canvi menys concret (resultat que seria molt m¨¦s clar que a favor de la independ¨¨ncia) segurament propiciaria la intervenci¨® de la UE per for?ar el Govern espanyol a la negociaci¨®. Siguem realistes: crec que la UE, des de la democr¨¤cia i des de les seves tradicionals posicions pragm¨¤tiques, estaria a favor de Catalunya pel seu desig d'evitar enfrontaments pertorbadors. Per¨° em temo que no ho estaria per donar suport a fets consumats unilateralment per cap part.

Com ja he dit, personalment em sento en bona part solidari amb la iniciativa global del proc¨¦s, per¨° crec que el recent preacord?CDC-ERC equivoca l'estrat¨¨gia. Cremar etapes, fer salts legalment equ¨ªvocs, fixar terminis i anunciar declaracions unilaterals va en contra de l'intent d'obtenir els dos suports imprescindibles. M¨¦s aviat els pot reduir i deixar-nos frustrats.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre