El Porto sorpr¨¨n el Bayern

Un toc per controlar la pilota enviada des de 50 metres per Alex, la maniobra fuga? entre Dante i Boateng, i la culminaci¨®, demolidora, elegant, van coronar Jackson Mart¨ªnez al capdavant d'un magn¨ªfic Porto. El colombi¨¤ es va endur l'ovaci¨® volc¨¤nica de l'estadi de Drag?o en reconeixement a la seva feina, i a aquest 3-1 definitiu, potser el m¨¦s visible d'un partit colossal que va deixar el Bayern fent tentines. El gran estadi de la ribera del Duero ja col¡¤lecciona un dels millors enfrontaments de la temporada europea. No ¨¦s casual que Lopetegui i Guardiola comparteixin escola i principis. No va ser casual tampoc que hi hagu¨¦s fins a 12 jugadors espanyols implicats d'alguna manera. El partit va ser un homenatge veritable a la contribuci¨® d¡¯Espanya al futbol contemporani.

La nit va estar atape?da de contradiccions. No hi ha centrals menys adequats per jugar com vol Guardiola. Per¨° el Bayern juga amb Boateng i Dante. Lents i vacilants, semblen exposats a un drama que es resisteixen a representar. Es mostren aclaparats davant l'exig¨¨ncia de pensar el partit, fer la primera passada, avan?ar l¨ªnies, governar el latifundi. La por es reflecteix en la seva expressi¨® corporal. Ho sap el p¨²blic assistent a l¡¯espectacle. Ho saben els companys. Ho sap Xabi Alonso, que va semblar que es posava nervi¨®s quan va baixar a rebre la pilota, va controlar i va dubtar. Va ser una d¨¨cima de segon. Jackson Mart¨ªnez se li va llan?ar a sobre com una pantera. En el v¨¨rtex del sistema de pressi¨® del Porto, aquella aplanadora que s'activa quan l'adversari fa mostres d'incertesa amb la pilota, el davanter colombi¨¤ n¡¯¨¦s el bistur¨ª. Astut, ¨¤gil, el¨¤stic, velo?, va robar la pilota al migcampista espanyol i es va quedar sol davant Neuer. El porter es va acovardir, va haver-hi un contacte, Jackson va caure i l'¨¤rbitre va xiular penal. Havien passat dos minuts de partit quan Quaresma va celebrar-ne l'execuci¨®, i va obrir les portes d'un partit que va concentrar des del principi tota la problem¨¤tica d'aquest Bayern en qu¨¨ xoquen dues cultures.

El Bayern encara no s¡¯havia recuperat de la sorpresa quan Rafinha va lliurar una pilota a Dante i Quaresma l'hi va prenre dels peus. L'extrem portugu¨¨s, que, contra la seva inclinaci¨® a la displic¨¨ncia, va jugar inflamat, va batre Neuer sense donar-li temps a reaccionar. El 2-0 al cap de deu minuts de partit va sotmetre el Bayern a una prova de resist¨¨ncia psicol¨°gica. La situaci¨® posava en q¨¹esti¨® diverses de les m¨¤ximes que inculca l'entrenador. Va ser un bon moment per descobrir qui est¨¤ i qui no pel que toca. Guardiola ja sap que pot comptar amb Lahm, amb Lewandowski, i, sobretot, amb Thiago Alc¨¢ntara. Les sospites s'estenen sobre d¡¯altres, especialment sobre el l¨¤nguid G?tze.

Thiago es va presentar arreu per solucionar tots els problemes del Bayern. No eren pocs. Les dificultats inundaven el camp a borbolls en un corrent que comen?ava des de la l¨ªnia de defensa i s¡¯estenia fins a l'¨¤rea contr¨¤ria. En aquesta conjuntura, la pitjor que es podia imaginar, va destacar Thiago. El migcampista espanyol va fer una exhibici¨® de punt d'honor i de classe. Va intentar resoldre el gran dilema del seu equip: sortir netament des d'enrere, aclarir les jugades, connectar amb els atacants i fins i tot driblar per trencar l¨ªnies. Amb prou feines va trobar col¡¤laboraci¨® Thiago. Va cridar l'atenci¨® el cas de G?tze, que va estar desaparegut. I el de M¨¹ller, el car¨¤cter expressionista del qual contrasta amb la l¨°gica cartesiana que intenta transmetre el seu t¨¨cnic en les maniobres d'atac. Sense el regateig de Robben, que est¨¤ lesionat, l'equip es va aplanar.

El gol del Bayern va arribar despr¨¦s d'un c¨®rner. Boateng va sorprendre el jugador que el marcava, se¡¯n va anar cap a una banda i va centrar. Thiago va aprofitar el descuit de la defensa per marcar amb plaer. Va ser l'¨²nic error del Porto, elevat cent¨ªmetre a cent¨ªmetre sobre el seu gegantesc oponent gr¨¤cies a la contribuci¨® impecable de tots els seus jugadors. Tots van estar a l'altura. Es van comportar com a fan¨¤tics per tancar les l¨ªnies de passada del Bayern, van pressionar, i una vegada que van robar la pilota la van jugar amb serenitat. Casemiro ¨¦s un migcampista madur, Brahimi, un extrem formidable, Quaresma, un temerari, Oliver, el soci de tots, i Herrera, un interior valent, din¨¤mic i h¨¤bil.

El Bayern no va aconseguir penetrar amb claredat les l¨ªnies que va trobar davant. No es va recobrar de la perplexitat. Tampoc Alonso, substitu?t al cap duna 'hora de partit, s¨ªmbol de la claudicaci¨®, de les incerteses del Bayern i de l'embranzida d'un Porto fora de mida.