Pla per avui

La difer¨¨ncia entre un parlamentari de tropa i un membre del Govern ¨¦s que el primer t¨¦ el micr¨°fon fix i als que manen els en donen un de port¨¤til, com als karaokes. La veritat ¨¦s que hi ha alguna cosa de crooner intimista en un conseller dret, micr¨°fon en m¨¤ i doblegat sobre si mateix per no perdre de vista les dades dels papers. Expressant els seus sentiments sobre l'ocupaci¨® submergida (¨¦s normal que ho estigui, amb una economia enfonsada!), les llistes d'espera o els senglars del camp. Precisament sobre la plaga de senglars li ha preguntat aquest dimecres el diputat republic¨¤ Dion¨ªs Guiteras al responsable d'Agricultura, Josep Maria Pelegr¨ª, que ha explicat que no nom¨¦s afecta Catalunya sin¨® tot Europa. Als nostres pol¨ªtics els encanta argumentar com quan antigament s'espatllava el televisor i es deia: ¡°¨¦s d'ells¡±.

El cas ¨¦s que en la sessi¨® de control al Govern, ERC ha fet aquest mat¨ª una pregunta de camp amb els seus habitants i una altra de platja cibern¨¨tica en refer¨¨ncia a l'externalitzaci¨® del CESICAT (que ¨¦s l'organisme p¨²blic catal¨¤ que controla la seguretat a la xarxa). El diputat Roger Torrent ha afirmat que externalitzar no ¨¦s el model que defensen els republicans i el conseller Felip Puig li ha contestat que a CiU ja saben quin ¨¦s el seu model des que van arribar al Govern i se'l van trobar amb una inflaci¨® bla, bla, bla...

Un uixer amb barba ha estat l'encarregat de fer sonar el timbre que cridava a aquesta sessi¨® plen¨¤ria, la n¨²mero 52 de la X legislatura. Ho ha fet insistentment i les sirenes han ressonat pels passadissos de Parlament. Els diputats han pujat les escales de l'hemicicle amb els ordinadors port¨¤tils sota el bra? com les carpetes del batxillerat. (A l'hemicicle, els de dalt s¨®n els que estan m¨¦s avall en l'escala de poder, i els de baix s¨®n el Govern). Abans de comen?ar la sessi¨®, s'ha guardat un minut de silenci en homenatge a les v¨ªctimes de la cat¨¤strofe a¨¨ria de Germanwings, i amb tots els presents dempeus se sentia, com en una guerra llunyana, com els fot¨°grafs de premsa disparaven. (Per¨° ¨¦s que el periodisme, per ess¨¨ncia, per lleialtat a la vida, no t¨¦ dret al silenci).

Els diputats pujaven les escales de l¡¯hemicicle amb els seus ordinadors port¨¤tils sota el bra?, com les carpetes del batxillerat

Aquesta vegada han estat Felip Puig i Boi Ruiz els consellers m¨¦s sol¡¤licitats. Tenen en com¨² un aspecte de jugador de rugbi antic. No obstant aix¨°, entre la seg¨¹ent generaci¨® de parlamentaris, com ¨¦s el cas del conseller convergent Santi Vila, el republic¨¤ Oriol Amor¨®s o el socialista Maurici Lucena, el que es porta ¨¦s l'estil de l'entrenador de futbol modern, corrent Guardiola. El que s'ha plasmat al llarg del mat¨ª ¨¦s que el tema identitari s'est¨¤ deixant de banda, i els partits s'han posat a prioritzar l'¨¤mbit social, potser perqu¨¨ ser¨¤ tend¨¨ncia en les municipals que estan molt a la vora (com tots els municipals i tamb¨¦ els lladregots). La salut i el gihadisme (en el fons, sentir-se sa i estalvi, fora de perill) han acaparat la majoria de les intervencions. Ha estat el grup popular a qui se li ha acudit barrejar en la seva intervenci¨® la identitat amb la gihad, cosa que ha donat motiu a un arravatament d'inspiraci¨® i eloq¨¹¨¨ncia per part del conseller d'Uni¨® Ramon Espadaler, que ha arrencat una llarga i sonora ovaci¨® procedent de tot arreu (d'esquerra a dreta, indistintament). Ja ho deia el president del Govern espanyol, el popular Mariano Rajoy: ¡°is very difficult tot aix¨°¡±.

En el torn de preguntes al president Artur Mas, la t¨°nica ha estat la mateixa, els temes han estat els mateixos, i la ignor¨¤ncia al que va ser l'assumpte estrella dels titulars (el proc¨¦s) ha estat la mateixa. Fins i tot el l¨ªder republic¨¤, Oriol Junqueras, ha optat per canviar de melodia i aquesta vegada s'ha erigit davant dels assistents en valedor de la PAH al Parlament. El president no s'ha volgut quedar enrere i li ha dit que en aix¨° compti amb ell pel que faci falta. Mas ha deixat les topades per a Alicia S¨¢nchez-Camacho, que es remet a la revista Forbes com d'altres a l'Aranzadi, i per a Albert Rivera, que ha repr¨¨s el tema dels vincles fotogr¨¤fics entre el gihadisme i el Govern.

Una de les obres mestres en la ret¨°rica d'Artur Mas ¨¦s eludir una resposta dient: ¡°Vost¨¨ no vol una resposta¡±. Ho practica especialment amb el l¨ªder de C's. I aix¨ª ha estat avui tamb¨¦. Per¨° ni tan sols en aquesta sessi¨®, els enfrontaments esmentats han mostrat la virul¨¨ncia, l'animadversi¨®, d'ocasions anteriors. Encara que per suaus (a part dels que toquen amb Yosi), les intervencions de Miquel Iceta. Des que els socialistes han de pujar a l'hemicicle procedents dels inferns subterranis on s¨®n confinats els grups no majoritaris (amb la pena d'un rei moro que ha perdut l'Alhambra i ¨¦s condemnat a disc¨®rrer per les faldes de la Sabika), pateixen atacs de malenconia d'Estat.

Aquestes recaigudes els condueixen a mostrar-se com pr¨ªnceps sense regne que proposa grans pactes imaginaris. Aquesta vegada, li han suggerit a Artur Mas que convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya, tenint en compte la situaci¨® d'amena?a gihadista en qu¨¨ es viu, i el president ha dit que far¨¤ el que pugui, per¨° que ho veu dif¨ªcil, perqu¨¨ ja se sap com posen les coses els del Ministeri de l'Interior, al Govern central. Aix¨ª fa una bona temporada que est¨¤ el grup socialista, buscant un pla. Ja ho diu el refrany: ¡°pla per avui, gana per dem¨¤¡±.