Ajudant a apagar el llum

M'informen amb dades fiables que en els diversos festivals que aquesta original i sentida pel¡¤l¨ªcula israeliana?ha visitat?no nom¨¦s ha establert comunicaci¨® amb el p¨²blic (els que compren l'entrada, sense tenir gaires refer¨¨ncies, sense saber-ne gaire, amb escassos prejuidicis), sin¨® que aquest tamb¨¦ reia amb ganes en diverses ocasions. I, efectivament, els seus creadors, Tal Granit i Sharon Maymon, no renuncien en la seva l¨²gubre i generosa hist¨°ria al sentit de l'humor, per¨° seria brutalment inexacte etiquetar-la com una com¨¨dia, ni tan sols com una com¨¨dia negra.

Jo, que la veig en una sala deserta, no aconsegueixo riure; com a m¨¤xim, potser esbossar en algun moment un gest entre el somriure i el rictus. I s¨¦ que la com¨¨dia i el cinema c¨°mic es gaudeixen m¨¦s veient-los en companyia, en qu¨¨ el riure es contagia i suposa una de les sensacions m¨¦s joioses de qu¨¨ podem gaudir els ¨¦ssers humans, un acte d'afirmaci¨® en la vida.

La fiesta de despedida?parla de l'amor, l'amistat, la protecci¨® de l'¨¦sser estimat, la pietat, l'autorespecte, la defensa de la dignitat. Coses, totes, molt vitals. Per¨° un material tan exaltant funciona enmig de la devastaci¨® f¨ªsica i an¨ªmica, l'espant¨®s patiment de la malaltia letal, la consci¨¨ncia que el cervell ha comen?at un abisme sense retorn, que l'¨²nic consol ¨¦s una mort pl¨¤cida.

O sigui, parla de l'eutan¨¤sia, aquest acte que escandalitza tant la mis¨¨ria moral, aquesta gentussa obstinada que la llei no permet marxar del seu infern terrenal als castigats pel patiment del seu cos i de la seva ¨¤nima, conven?uts que nom¨¦s els d¨¦us poden decidir l'extinci¨® dels seus acorralats s¨²bdits, i a partir d'aqu¨ª, destinar-los al cel o a l'avern.

Centrada en una resid¨¨ncia d'avis, explica hist¨°ries paral¡¤leles de met¨¤stasis que ni tan sols la morfina alleuja, de l'arribada sense retorn de la dem¨¨ncia m¨¦s cruel, de gent que nom¨¦s anhela que arribi el final acomiadant-se amb dol?or de les persones que van atorgar sentit a la seva exist¨¨ncia.

Per¨° ajudar a morir el desnonat o el desesperat, a m¨¦s de revelar compassi¨® i generositat, resulta que ¨¦s un delicte en la majoria dels pa?sos, que el pro?sme pot tenir una por l¨°gica davant el problema que tindr¨¤. Aqu¨ª, un avi imaginatiu i bo inventar¨¤ una maquineta mort¨ªfera en qu¨¨ el qui pateix nom¨¦s ha de pr¨¦mer un bot¨® perqu¨¨ la seva dissort finalitzi, amb la seva pr¨°pia m¨¤, apagant de manera volunt¨¤ria i definitiva l'interruptor del llum quan ja nom¨¦s existeixen les tenebres.

Michael Haneke va narrar de manera m¨¦s dura i angoixant a?Amor el desenvolupament d'un alzheimer especialment atro? d'una anciana i la tr¨¤gica soluci¨® que troba el seu enamorat marit. ?ltimament, el cinema s'atreveix a freq¨¹entar un tema tan amarg com tab¨², ple de complicacions, amb una m¨¦s que problem¨¤tica carrera comercial. Ning¨² vol ser testimoni d'aquestes coses intolerablement reals que ens provoquen tant desassossec i tanta por. La fiesta de despedida parla del que no es pot anomenar amb llenguatge digne, de manera cre?ble.