Hisenda investigava des de feia mesos l¡¯exdirector de l¡¯FMI

Feia molts mesos que l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria investigava el patrimoni a l'exterior de l'exvicepresident del Govern espanyol, Rodrigo Rato, per¨° no va ser fins el febrer passat quan va decidir enviar els seus informes al Servei Executiu de Prevenci¨® de Blanqueig de Capital (Sepblac), segons ha pogut saber EL PA?S a trav¨¦s de fonts del Ministeri d'Hisenda.

Les primeres alarmes no van saltar l'abril del 2012, quan Rato va regularitzar el seu patrimoni mitjan?ant una declaraci¨® tribut¨¤ria extraordin¨¤ria (DTE), ni tampoc un any despr¨¦s, en entrar en vigor l'obligaci¨® de declarar tots els b¨¦ns i drets a l'exterior (l'anomenada Declaraci¨® 720), sin¨® quan l'abril del 2014 va haver d'actualitzar aquesta informaci¨®. A partir d'aquell moment van saltar els indicadors en casar aquests tres documents i comprovar que hi havia contradiccions entre el declarat com a persona f¨ªsica i les seves participacions en societats. Tirant del fil, els inspectors d'Hisenda van comprovar l'exist¨¨ncia d'una s¨¨rie de societats radicades a l'exterior, la pista de les quals portava fins a alguns paradisos fiscals.

A mitjans de febrer del 2015, l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va decidir enviar el seu informe detallat al Sepblac, junt amb una llista de m¨¦s de 700 contribuents que havien regularitzat el seu patrimoni el 2012 i es consideraven ¡°persones amb exposici¨® p¨²blica¡± (PEP, en argot d'aquesta ag¨¨ncia). Hisenda considerava que, a m¨¦s de presumpte delicte fiscal, l'exdirector gerent de l'FMI podria haver com¨¨s un altre delicte de blanqueig de capital. Tot s'ha precipitat aquesta mateixa setmana, quan els investigadors del Sepblac van detectar certs moviments en diverses societats de Rato a l'exterior i van enviar tota la documentaci¨® a la Fiscalia de Madrid, que va decidir ahir al mat¨ª intervenir per evitar que continu¨¦s l'al?ament de b¨¦ns i, sobretot, la destrucci¨® de proves.

Des del Ministeri d'Hisenda expliquen que tot aquest proc¨¦s prova que la llei de regularitzaci¨® no era una amnistia, sin¨® nom¨¦s una possibilitat de portar els diners que molts espanyols tenien a l'exterior pagant una multa. El mateix ministre, Cristobal Montoro, ha comparat la DTE amb les anteriors regularitzacions fiscals (dues amb diferents governs socialistes). ¡°Aquelles s¨ª que eren amnisties fiscals i no aquesta, perqu¨¨ hem investigat les regularitzacions per comprovar que els fons a l'exterior no provenien d'una il¡¤licitud¡±.

L¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va enviar l¡¯informe al Sepblac el febrer passat

El 2012, 29.683 contribuents es van acollir a la DTE i Hisenda va ingressar 1.193 milions d'euros per aquesta regularitzaci¨®. Un any despr¨¦s, amb l'entrada en vigor de la Declaraci¨® 720, 134.310 espanyols van declarar patrimoni i comptes a l'estranger (la gran majoria justificades), cosa que va suposar un saldo de 88.865 milions d'euros que passaven a ser controlats per Hisenda. I el 2014, aquest saldo es va reduir fins a 20.615 milions d'euros, fet que mostra que uns 68.000 milions van tornar a Espanya de forma natural. A Hisenda consideren que aquesta ¨¦s una ¨¨poca completament diferent en la qual els inspectors tenen molta m¨¦s informaci¨® que abans, cosa que els permet millorar la seva capacitat de gesti¨®.

Pel que fa al debat sobre publicar la llista dels 705 PEP investigats pel Sepblac o no, les mateixes fonts d'Hisenda van explicar ahir a aquest diari que avui mateix el Consell de Ministres aprovar¨¤ un projecte de reforma de la Llei General Tribut¨¤ria que permetr¨¤ fer p¨²blica la llista de deutors i morosos a Hisenda. Aquesta reforma s'haur¨¤ de debatre i aprovar al Parlament. ¡°Una cosa ¨¦s publicar aquesta llista¡±, va afegir aquesta font, ¡°i una altra de molt diferent, difondre els noms de les persones que estan sent investigades en un moment donat. Cap Hisenda europea ha aixecat la confidencialitat en aquest assumpte, excepte Alemanya, que ho fa en casos d'alta rellev¨¤ncia social¡±.