Hist¨°ries de la Casa Blanca

Si els murs de la Casa Blanca poguessin parlar qu¨¨ no explicarien. Per¨° coneixedors del que passa cada dia en el per¨ªmetre conegut com els 18 acres m¨¦s famosos del planeta s¨®n tamb¨¦ els majordoms, uixers, cuiners, personal de neteja i floristes (per citar-ne alguns) que cada dia assisteixen la primera fam¨ªlia dels Estats Units. I saben parlar.

Tot i que obeint a una llei de silenci m¨¦s pr¨°pia d'¨¨poques de Downton Abbey, els treballadors de la Casa Blanca han anat heretant generaci¨® rere generaci¨® el codi d'honor que, entre altres episodis, va permetre mantenir en l'esfera privada la par¨¤lisi de Franklin D. Roosevelt, en introduir, per exemple, a la sala els convidats a un sopar quan el president ja estava assegut i la seva cadira de rodes estava fora de la vista de tothom.

En una ciutat on tothom explica on treballa abans fins i tot de pronunciar el seu nom, el personal de la Casa Blanca mant¨¦ un baix perfil, entre altres coses perqu¨¨ ¨¦s conscient que qualsevol indiscreci¨® pot costar-los el lloc. En el llibre publicat fa poc,?La residencia, Kate Andersen Brower, periodista de Bloomberg News que va cobrir la Casa Blanca de Barack Obama durant quatre anys, ha recollit els testimonis de m¨¦s de 30 treballadors de la resid¨¨ncia oficial que al llarg dels anys hi han treballat des del temps conegut com a Camelot fins a l'arribada del primer home de ra?a negra al 1600 de Pennsylvania Avenue.

Johnson va manar construir una r¨¨plica de la dutxa de la seva casa amb dos dolls, explica un nou llibre

No n'hi ha cap que estigui en actiu, ra¨® potser per la qual tots s'han confiat a Brower. Alguns, com el majordom James Ramsey, no han viscut per veure el volum publicat. Tots van sacrificar les seves vides personals per servir el president de torn i la seva fam¨ªlia. Malgrat el seu lliurament i dur treball, el personal de la resid¨¨ncia sempre queda fora de la foto. ¡°Hi ha una regla no escrita que ens col¡¤loca en el fons. Si hi ha una c¨¤mera, nosaltres sempre l'evitem passant per dalt, pel costat o per on puguem¡±, es llegeix en el llibre en paraules de l'uixer James W.?F. Skip Allen, en n¨°mina de la Casa Blanca entre el 1979 i el 2004.

Cap¨ªtol rere cap¨ªtol, en La residencia s'explica que el matrimoni presidencial favorit dels treballadors de la Casa Blanca va ser el que formaven el primer president Bush i la seva dona, Barbara. El que menys? Un que podria tornar a ocupar els seus murs despr¨¦s de les eleccions de 2016, per¨° amb els papers invertits: el dels Clinton.

Bill i Hillary Clinton fregaven la paranoia i no confiaven en els empleats. La parella va ordenar refer el servei telef¨°nic de la Casa Blanca per evitar intermediaris i operadors. Brower apunta al fet que potser la ra¨® per la qual tant el servei com els Bush se sentien c¨°modes era perqu¨¨ aquests ¨Ca difer¨¨ncia dels Clinton¨C havien viscut sempre amb empleats a les seves llars.

L'esc¨¤ndol de Monica Lewinsky evidentment no va ajudar a fer que a la Casa Blanca hi regn¨¦s la pau. Potser un dels relats m¨¦s sucosos del llibre ¨¦s el que explica que Hillary va pegar tan fort amb un llibre a Bill que el llit es va omplir de sang i el president va necessitar punts de sutura. Aquells dies van tenir tamb¨¦ un impacte en el servei, que suportava les arrencades de mal geni de la primera dama i les paraules malsonants que es pronunciava el matrimoni o els perllongats silencis als quals es condemnava la parella. Hillary calmava la seva ansietat i tristesa ordenant al pastisser de la resid¨¨ncia que li prepar¨¦s past¨ªs de moca. ¡°Vaig fer molts pastissos de moca aleshores¡±, apunta Roland Mesnier (1979-2006).

Per¨° si hi ha alg¨² del servei que va viure una crisi nerviosa que el va obligar a hospitalitzar-se aquest va ser Reds Arrington (empleat entre el 1946 i el 1979), cap de lampisteria dels 18 acres. Lyndon B. Johnson volia a la Casa Blanca una dutxa exactament igual a la que tenia a casa seva, a Washington, que b¨¤sicament consistia en un raig d'aigua molt fort per¨° amb dues derivades, una m¨¤nega que apunt¨¦s a l'altura del seu penis ¨Cque ell sobreanomenava Jumbo¨C?i una altra al seu cul. L'aigua havia d'agafar una temperatura molt calenta.

El 36¨¨ president dels EUA, l'home convertit en defensor dels drets civils per¨° que una vegada va dir al seu xofer negre que fes ¡°com si fos una pe?a m¨¦s del mobiliari¡±, va tenir cinc anys treballant en el giny Arrington, cosa que va acabar per portar a l'hospital aquest ¨²ltim. Quan Richard Nixon va ocupar la Casa Blanca va mirar perplex l'invent i va dir: ¡°Desfacin-se d'aix¨° immediatament¡±.

Als Kennedy se'ls adorava i Lady Bird Johnson va trobar molt dif¨ªcil la tasca de reempla?ar Jackie. ¡°Era com sortir a escena per a un paper que mai havia assajat¡±. Bush fill es comportava com s'esperaria que es comport¨¦s Bush fill: jugant amb el servei, descol¡¤locant les fotografies i fent que ca?ava mosques amb matamosques invisibles quan passava al costat de l'staff.

L'arribada dels Obama a la Casa Blanca va marcar una fita, no en va al llarg de la seva hist¨°ria la majoria dels empleats han estat negres (en l'actualitat 95 persones treballen a temps complet i 250 a temps parcial). El 2009, despr¨¦s del ball d'inauguraci¨® i quan Michelle i Barack Obama es disposaven a passar la seva primera nit a la Casa Blanca, Worthington White estava a punt de retirar-se quan va sentir que el president deia: ¡°Ho tinc, ho tinc, ja s¨¦ com funciona¡±. El mandatari es referia a l'equip de m¨²sica. ¡°De sobte, va comen?ar a sonar Mary J. Blinge¡± (cantant negra de hip-hop i soul), explica White. Els Obama?ja?anaven vestits d'estar per casa i van comen?ar a ballar al?ritme de Real Love.

¡°Va ser un moment bonic com no podria imaginar¡±, diu White en el llibre. ¡°Segur que mai ha vist res semblant en aquesta casa¡±, el va reptar Obama. ¡°Puc dir sense faltar a la veritat que mai he sentit cap [i ressalta la paraula cap] can?¨® de Mary J. Blinge en aquesta planta de la Casa Blanca¡±.