Les llegendes del successor malversador

Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, en la seva ¨²ltima legislatura al poder, va tenir una xerrada privada amb Rodrigo Rato per saber fins a quin punt volia ser el seu successor al capdavant del PP i el futur president del Govern espanyol, perqu¨¨ donava per descomptada la vict¨°ria del seu candidat en les eleccions del 2004. Va entendre tan clarament que aquesta no era la seva aspiraci¨® que ja no l'hi va tornar a oferir, malgrat els rumors i les travesses que van circular l'estiu del 2003 i per a malestar del mateix Rato, que havia reconsiderat el seu rebuig. L'escollit va ser Mariano Rajoy, amb el qual Aznar no va tenir llavors dubtes sobre que continuaria fidelment el seu llegat, tot i que despr¨¦s tamb¨¦ el va defraudar. Amb Rato ja intu?a que seria diferent, per moltes raons i per la seva peculiar i forta personalitat. Ho confessa en les seves mem¨°ries.

Rato ja s'havia desmarcat molt d'Aznar per les seves posicions cr¨ªtiques pel que fa a la guerra de l'Iraq, que llavors no va fer p¨²bliques, per la seva separaci¨® matrimonial i pel seu diferent concepte en els estils de vida. Rato, en realitat, sempre va aixecar suspic¨¤cies en Aznar, el seu entorn i altres dirigents del PP, que llavors el temien i el respectaven per la seva brillantor i ara el menyspreen gaireb¨¦ sense rubor. Estava acostumat a viure b¨¦ i li agradava.

Rato era un pota negra del PP, en realitat d'Alianza Popular, on es va afiliar el 1980. Llavors la seu del partit de Manuel Fraga estava al madrileny carrer d'Emilio Silva. All¨¤ acudien a l'ara repudiat Jorge Verstrynge molts joves de les fam¨ªlies de la dreta m¨¦s establerta per iniciar les seves carreres. Rato hi va arribar un dia, amb 31 anys, per¨° s'hi va acostar en el seu Porsche, amb les seves camises de tall itali¨¤ molt enganxades al coll. Durant una ¨¨poca van ser el seu distintiu.

El 1982 el partit el va despla?ar per competir per primera vegada com a diputat imposat a la prov¨ªncia de Cadis. Tamb¨¦ hi va apar¨¨ixer amb el seu Porsche i aquella imatge ambiciosa tamb¨¦ va aixecar molta expectaci¨®.

A AP i el PP va fer una r¨¤pida i bona carrera per les seves condicions pol¨ªtiques i parlament¨¤ries, que admetien i valoraven els seus companys i tamb¨¦ els seus rivals. Quan Antonio Hern¨¢ndez Mancha es va estavellar i Fraga va assumir el seu sostre, Rato va ser un dels enviats al poble d'estiueig del patr¨® popular a Perbes perqu¨¨ reconsider¨¦s la seva prefer¨¨ncia de partida cap a Isabel Tocino i opt¨¦s pel jove castell¨¤ com el seu relleu. Despr¨¦s, Aznar va nomenar Rato el seu home de confian?a al Parlament. Durant una ¨¨poca tots dos van formar un equip que semblava indestructible amb Francisco ?lvarez Cascos, ara tamb¨¦ caigut en desgr¨¤cia, al comandament del partit. Aquells anys gloriosos de triomfs a l'hemicicle, Rato podia citar els periodistes a dinar en un club privat nom¨¦s per a homes del carrer de Cedaceros. Va ser durant aquesta ¨¨poca quan es permetia parlar d'Aznar, en privat, amb certa sufici¨¨ncia. Li semblava un pol¨ªtic m¨¦s esfor?at que amb condicions naturals com les seves.

Al final del mandat Aznar a la Moncloa, Rato va acumular tot el poder econ¨°mic del pa¨ªs, va formar el seu equip com va voler i amb qui va voler, i va situar al capdavant de les principals empreses i companyies privatitzades del pa¨ªs els seus bons amics. Era l'encarnaci¨® del que es va anomenar el ¡°miracle econ¨°mic¡± al qual ara apel¡¤la Rajoy com a aval perqu¨¨ els electors tornin a confiar en les seves pol¨ªtiques. Quan Aznar i les seves maneres van provocar el 2004 la inesperada derrota electoral de Rajoy, la sintonia amb Rato ja s'havia perdut per¨° es va licitar, amb l'alian?a del nou Govern socialista de Jos¨¦ Luis Roldr¨ªguez Zapatero, per situar-lo com a director gerent del Fons Monetari Internacional, un c¨¤rrec amb categoria i sou de cap d'Estat, per¨° pel qual cal viure di¨¤riament a Washington. Es va traslladar a la ciutat, va llogar un adossat preci¨®s a Dupont Circle, el Chueca de la capital nord-americana, i all¨¤ li agradava envoltar-se de gran part del seu exequip econ¨°mic a Madrid. Per aquelles ¨¤gapes van passar Ricardo Mart¨ªnez Rico, exsoci de Crist¨®bal Montoro a Equipo Econ¨®mico i exsecretari d'Estat, i tamb¨¦ Juan Costa, Juan Chozas, Alberto Nadal i molts altres. Per¨° no es va adaptar b¨¦ ni a Washington ni a l'FMI. Alguns responsables del Fons d'aquells temps caricaturitzaven la seva desgana assegurant que en les reunions s'avorria i llegia els diaris.

Va tornar a Madrid per¨° no per fer pol¨ªtica. Va demanar a Rajoy la presid¨¨ncia de Bankia i va tor?ar aix¨ª la voluntat i els plans d'Esperanza Aguirre, que ho tenia tot preparat per situar en l'extinta Cajamadrid el seu lloctinent, Ignacio Gonz¨¢lez. Es va envoltar d'un equip m¨¦s de confian?a que professional per¨° va pactar moltes mesures i retribucions amb tots els partits i sindicats amb representaci¨® a la Caja. Va promoure fusions i va arribar a fer sona la campana a la borsa de Nova York. La crisi banc¨¤ria va descobrir el past¨ªs, tamb¨¦ dels 14 anys de gesti¨® grandiloq¨¹ent de Miguel Blesa, l'amic d'Aznar, i despr¨¦s totes les prebendes. Va ser decapitat per Luis de Guindos, enviat per Rajoy i excol¡¤laborador seu.

Ara, als 66 anys, no li truca ning¨² del PP, ni el valoren, i menys en p¨²blic. Nom¨¦s la seva exdona, la seva parella i els seus tres fills, que estan vivint de molt a prop aquest episodi com un drama. L'actiu i icona del PP sembla un infestat: detingut per defraudador fiscal. Nom¨¦s conserva uns quants lleials. Un d'ells ja ni es queixa: ¡°Fa temps que les relacions estan trencades, amb Rajoy i amb els actuals dirigents del PP, que s'estan permetent enjudiciar-lo i crucificar-lo sense escoltar les seves explicacions. Jo, que l'aprecio, d'aquest tema prefereixo ni fer-li preguntes¡±.