La hist¨°ria reuneix, la mem¨°ria divideix?

Aquest ¨¦s l'interrogant que sorgeix quan intentem repensar el nostre present recorrent al passat. Com m¨¦s inestabilitat i incertesa travessem, m¨¦s busquem certeses i arguments en el passat per sostenir les nostres expectatives. En ple debat sobre si ens trobem o no en una segona Transici¨®, sorgeix la necessitat d'avaluar la primera. I en aquest context s¨®n moltes les controv¨¨rsies no resoltes que reapareixen.

Fa pocs dies, per exemple, Jos¨¦ Antonio Gonz¨¢lez Casanova presentava el seu premiat llibre de mem¨°ries, aprofitant per polemitzar amb Miquel Roca Junyent i Rafael Rib¨® sobre els avatars d'aquells anys i les seves conseq¨¹¨¨ncies actuals. En ple proc¨¦s de construcci¨® de llistes per a les properes eleccions, s¨®n constants les controv¨¨rsies sobre el paper que juguen vells protagonistes de batalles anteriors davant de nous paladins de la renovaci¨® i el canvi. Cadascun juga amb les seves pr¨°pies motxilles, que uns presenten com a avals i altres, com a lloses que arrosseguen. La confusi¨® augmenta en la mesura que ens falta dist¨¤ncia hist¨°rica per objectivar errors i encerts, i anem sobrats de mem¨°ria amb la qual seleccionem uns episodis i en descartem altres.

Gonz¨¢lez Casanova escollia aspectes que li permetien defensar el seu punt de vista extremadament cr¨ªtic amb el que va passar durant els primers anys de la democr¨¤cia, mentre que Roca Junyent esgotava la seva mirada positiva sobre aquests mateixos aspectes, i Rib¨® respectava qui va ser el seu mentor en els inicis de la seva experi¨¨ncia com a acad¨¨mic i polemitzava amb qui va compartir consensos i dissensos. Alfred Bosch es permet anar m¨¦s enll¨¤, i compara la pugna entre Trias i Colau amb la que va enfrontar la Lliga i la FAI, situant-se ell mateix en un impossible paper d'intermediaci¨®, si tenim en compte el que va ser aquella contesa.

Recorrem a imatges, paral¡¤lelismes i met¨¤fores, per enfortir les pr¨°pies posicions, per¨° si s'exagera, el que s'acaba fent ¨¦s el rid¨ªcul m¨¦s espant¨®s. Ens serveixen d'alguna cosa la hist¨°ria i la mem¨°ria en el context actual? No sembla forassenyat afirmar que els punts de fricci¨® i els dilemes en joc en el moment present no tenen gaire a veure amb els que es van plantejar a finals dels setanta o als anys trenta. En la Transici¨® entre franquisme i democr¨¤cia, si b¨¦ ¨¦s cert que es mantenien obertes moltes ferides procedents de l'escenari tr¨¤gic de la Guerra Civil i de la postguerra, la for?a normalitzadora que representava Europa i el seu model de democr¨¤cia assentada era molt influent.

Davant la fragilitat del present i la incertesa del futur, busquem ancorar expectatives en diagn¨°stics compartits sobre el passat

Els pactes de la Transici¨® van prioritzar aquest aspecte davant dels qui intentaven passar comptes amb el passat i desemmascarar els transe¨¹nts camuflats del franquisme. Els dilemes avui s¨®n molt diferents. No hi ha model europeu al qual ens puguem acollir. Mirem al nord, per¨° som conscients que la traject¨°ria hist¨°rica que explica la seva resili¨¨ncia social i pol¨ªtica, no t¨¦ res a veure amb la nostra i aquest d¨¨ficit no s'improvisa. I a m¨¦s, qualsevol que conegui aquests pa?sos, sap que els interrogants que tenen plantejats davant del canvi d'¨¨poca en qu¨¨ ens trobem tenen tanta rellev¨¤ncia com aqu¨ª.

Vivim en un per¨ªode en qu¨¨ predomina una mem¨°ria ¨¤mpliament compartida sobre la deterioraci¨® sobtada de les nostres condicions de vida i les responsabilitats dels grans partits tant en la conniv¨¨ncia amb el model que ens ha portat a aquest declivi, com en la gran capacitat d'una part significativa dels seus quadres i dirigents per aprofitar-se'n personalment. I aquesta mem¨°ria col¡¤lectiva es construeix sobre aquesta experi¨¨ncia comuna i genera, al mateix temps, un horitz¨® d'expectativa de canvi.

Davant la fragilitat del present i la incertesa del futur, busquem ancorar expectatives en diagn¨°stics compartits sobre el passat. Constru?m aquesta mem¨°ria col¡¤lectiva en la interacci¨® amb els altres, molt condicionats pel context i el moment en qu¨¨ aquesta interacci¨® es produeix. Som conscients que el passat com a hist¨°ria ens servir¨¤ poc per afrontar un present i un futur en el qual les claus d'an¨¤lisi que ten¨ªem resulten cada vegada m¨¦s i m¨¦s obsoletes i quan, en canvi, nom¨¦s podem confiar en nosaltres mateixos per afrontar el que ens ve al damunt.

No podem servir-nos de la hist¨°ria per blindar l'ordre constitucional santificant una Transici¨® que va deixar molts caps per lligar i el proc¨¦s de la qual ens serveix de poc en un moment en qu¨¨ necessitem una democr¨¤cia que no exclogui desitjos que van m¨¦s enll¨¤ del que ja s'ha constitu?t. Una democr¨¤cia que permeti la connexi¨® entre l'esfera social i la del pol¨ªtic en un proc¨¦s constituent creatiu, din¨¤mic i obert. La hist¨°ria no ens reuneix ara. La mem¨°ria que molts compartim sobre els l¨ªmits del que estem deixant enrere ens pot permetre aprofitar les oportunitats per fer viable el que ¨¦s nou.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB