Una altra cultura pol¨ªtica

La constituci¨® del nou Parlament andal¨²s ha perm¨¨s comprendre com de dif¨ªcil ser¨¤ bandejar la temptaci¨® de polaritzar i enfrontar els dos principals partits d'aquest pa¨ªs, PP i PSOE, precisament l'any en qu¨¨ l'exist¨¨ncia de forces emergents properes a aquestes en intenci¨® de vot hauria d'obrir pas a una altra cultura pol¨ªtica. La multiplicaci¨® de cites amb les urnes augura serioses dificultats per garantir la governabilitat, que ¨¦s l'objectiu final de les eleccions una vegada cobert el de la representativitat.

En el cas d'Andalusia, ja s'han com¨¨s dos errors pol¨ªtics: garreperia i sobreactuaci¨®. El Partit Socialista, guanyador de les eleccions, ha donat al Partit Popular, el segon, la mateixa representaci¨® a la taula del Parlament que a les formacions minorit¨¤ries. I al Partit Popular li ha semblat oport¨² crear un rebombori per deixar clara la seva protesta. Portar la pol¨¨mica fins al punt d'amena?ar amb recursos d'inconstitucionalitat ¨¦s exagerat. A aquest ritme en aquest pa¨ªs no es podr¨¤ fer un pas sense inundar de demandes el Constitucional, una t¨¤ctica coneguda d'obstrucci¨® de l'acci¨® pol¨ªtica.

El rebombori per la Mesa del Parlament andal¨²s anticipa el que es provocar¨¤ amb la formaci¨® de Govern. Les forces pol¨ªtiques han d'administrar els resultats electorals amb respecte a la voluntat dels votants, que han decidit repartir la representaci¨® de manera que ning¨² tingui tot el poder a les mans. Per¨° aix¨° no resta ni una engruna de drets als andalusos per a qu¨¨ es tri? un president o presidenta. El que no pot es pot fer, ni ha de fer-se, ¨¦s abocar la comunitat a la repetici¨® de les eleccions en q¨¹esti¨® de mesos.

De les situacions sense majories absolutes, se'n surt de dues maneres: incorporant la cultura del pacte com a sistema normal de resoluci¨® de difer¨¨ncies ¡ªamb plena transpar¨¨ncia sobre les condicions acordades¡ª, o for?ant una reforma electoral per convertir el sistema d'elecci¨® en majoritari. At¨¨s que aquesta ¨²ltima implica una alteraci¨® radical del principi general de proporcionalitat, practicat des de la Transici¨®, m¨¦s val acostumar-se a negociar i transigir per resoldre els problemes de governabilitat, sense sotmetre la voluntat dels ciutadans a mers interessos partidistes. I ¨¦s fonamental recordar que pactar no ¨¦s cedir, o no nom¨¦s ¨¦s cedir: ¨¦s sumar. Si es veu el pacte com una derrota, no s'avan?ar¨¤ mai en la cada vegada m¨¦s necess¨¤ria via de la negociaci¨® i l'acord.

Tant a les autonomies com als ajuntaments locals, i tamb¨¦ al Govern estatal, l'opci¨® m¨¦s votada t¨¦ dret a intentar el pacte que completi una majoria suficient o a governar en minoria; i si fracassa en l'intent, ¨¦s normal que ho intenti una altra. Els c¨¤rrecs electes que no vulguin participar en una soluci¨® farien b¨¦ de retirar-se de la lluita, pel procediment d'abstenir-se. El que no poden ni han de fer ¨¦s obstaculitzar-ho tot o provocar llargues provisionalitats, tret que pretenguin conv¨¨ncer-nos que polaritzen i bloquegen per curtesa de mires.