Idiota / Mamm¨®n

1

Carles Badia malviu al capdavant d'un karaoke des¨¨rtic. Fa anys que perd. Barba grisenca, cua de cavall, camisa de paramecis, pantalons vermells. Un cert aire de caminar en una altra ¨¨poca, com un germ¨¤ catal¨¤ del gran Lebowski. Un mat¨ª, per fi, creu que la seva sort ha canviat: un anunci ofereix molts diners per sotmetre's a una s¨¨rie de proves psicol¨°giques. El rep una jove i atractiva doctora d'origen alemany. Comencen les preguntes, i comen?a el riure del p¨²blic davant la poca vista del Carles. Intu¨ªem que Idiota, acabada d'estrenar a la sala Muntaner (Barcelona), no seria, malgrat el seu t¨ªtol, una com¨¨dia c¨°mica. I no ho ¨¦s: el riure (que n'hi ha) aviat d¨®na pas a una angoixa creixent, en clau de thriller negre. Al cap de 10 minuts ja est¨¤s tan atrapat com el seu protagonista en una teranyina perversa, habil¨ªssima, amb ressons de Quitters Inc., un dels relats m¨¦s inquietants de Stephen King. Preguntes capitals: Qu¨¨ pret¨¦n la fundaci¨® de la doctora Edeltraud? Qu¨¨ cal fer per deixar de ser idiota, o per aconseguir que deixin de tractar-te com a tal? Ramon Madaula ens t¨¦ acostumats a l'excel¡¤l¨¨ncia i torna a fer una feina sensacional: el seu personatge no genera una especial simpatia, per¨° aconsegueix, a partir de l'¨°ptim dibuix de Casanovas, que pateixis com un animal pel que li ve al damunt. L'arc est¨¤ superbament modulat: la simpatia fatxenda inicial, l'slapstick de malapteses, el desconcert, el temor, la f¨²ria. Calen dos ballarins molt experts per a aquest tango, i el seu oponent, la impecable Anna Sahun, llan?a pilotes altes i baixes, afluixa i tiba les cordes, al?a desconcertants somriures, i fins i tot t¨¦ un moment en qu¨¨ sembla sentir una certa pietat davant la seva estupidesa. Es podria posar algun inconvenient al gir substancial del protagonista, encara que ¨¦s ben cert que l'extrema pressi¨® pot ennuvolar o avivar de la mateixa manera l'enteniment. Hi ha alguna inversemblan?a (que, per descomptat, no conv¨¦ insinuar aqu¨ª), per¨° no det¨¦ la teva credulitat perqu¨¨ te la planteges a la sortida, com a les pel¡¤l¨ªcules de Hitchcock: la roda de la trama va a cent per hora, esquivant qualsevol possible obstacle. El final em va semblar rotundament cre?ble: inesperat i cert, com es demana als finals. El toc ideol¨°gic ¨¦s molt oport¨² i una mica reduccionista: ¡°la cosa¡± em temo que ¨¦s general, com les apagades. El to cr¨ªptic ¨¦s obligat en parlar d'aquesta funci¨®, que en els anys seixanta s'anunciaria amb el glori¨®s ¡°Si us plau, no expliqui el final¡±. Parlant de finals: no se'n vagin abans que acabin els cr¨¨dits i esbrinaran el significat del t¨ªtol. O molt m'equivoco, o Idiota ¨¦s un ¨¨xit a la vista. I b¨¦ podria ser internacional, com El m¨¨tode Gr?nholm.

2

Mamm¨®n (Espai Lliure) ¨¦s, per al meu gust, la pe?a m¨¦s rodona, m¨¦s ben escrita, i m¨¦s imaginativa de Nao Albet i Marcel Borr¨¤s. Dos narradors (Javier Beltr¨¢n, Paula Blanco) comuniquen que Mamm¨®n no es representar¨¤, i el que ve tot seguit ¨¦s una obra nova que explica el perqu¨¨, alternant filmacions, entrades de diari i acci¨® ¡°real¡± amb diversos punts de vista i flashbacks?dins de flashbacks, amb un ritme endiablat i una flu?desa constant, amb tons d'humor i vitalitat. Mamm¨®n comen?a a S¨ªria, per¨° el macroprojecte es queda sense la pasta del Burgtheater, de manera que Albet-Borr¨¤s, cada vegada m¨¦s bons int¨¨rprets, es converteixen en personatges i viatgen a Las Vegas per jugar-se els diners del Lliure a la ruleta i embutxacar-se tot el que enxampin. La proposta podria desembocar en un sarau a l'estil Tarantino, clar¨ªssimament homenatjat a la pen¨²ltima escena, per¨° hi ha m¨¦s capes del previst: Mamm¨®n em va fer pensar en?Ressaca a Las Vegas (de coca, de whisky, de peiot) amb Bola?o i Wes Anderson al gui¨®. Els s¨°sies d'Albet i Borr¨¤s es mouen amb la barreja d'avidesa i somnambulisme de dues criatures de Hunter Thompson, guiats per Danny Bravo, un personatge sensacional que sembla imaginat per Barry Gifford: actor secundari, mestre de p¨°quer i xaman imprevist, amb una ¨¨tica a prova de precipicis. Manel Sans, un d'aquests joves veterans que no trepitgen l'escena amb la freq¨¹¨¨ncia deguda, fa pensar en un encreuament entre Carlos Bardem i Javier Garc¨ªa Pelayo i interpreta Dylan amb una fenomenal conjunci¨® de lleugeresa i fond¨¤ria. Tamb¨¦ est¨¤ estupenda (en tots els sentits) Mima Riera en el rol de Crystal, una stripper adolescent que sembla?inspirada en la Jodie Foster de Taxi Driver. S¨¤viament, els autors (i directors) saben saltar m¨¦s enll¨¤ de les refer¨¨ncies i de l'arquet¨ªpic. Hi ha veritat i perill fins i tot en els personatges amb m¨¦s risc de caricatura (a c¨¤rrec de Javier Beltr¨¢n i Paula Blanco, fant¨¤stics com el mafi¨®s Bernardo; Mike, el capell¨¤ traficant, o ?Shang, l'amena?adora croupier xinesa), hi ha escenes amb aut¨¨ntica tensi¨® (la partida de p¨°quer, mod¨¨licament narrada) o que desemboquen en emoci¨® inesperada (el dolor de Borr¨¤s durant el trip al Mojave) o en un recargolament d'amargor, com en el mon¨°leg final de Dylan. Tinc moltes ganes, per cert, de seguir les marxes de Dylan Bravo a?Cle¨°patra, d'Iv¨¢n Morales (6 al 24 de maig), i L¡¯onzena plaga (4 al 21 de juny), de Victoria Szpunberg, dirigida per David Selvas, que completaran la trilogia. De moment, no es perdin Mamm¨®n.

3

Encara no els havia comentat Els ve?ns de dalt, el debut de Cesc Gay com a dramaturg i director teatral, que segueix omplint el Romea. ?s una com¨¨dia molt ben armada, molt francesa (m¨¦s propera a Jaoui-Bacri que a Yasmina Reza), plena de r¨¨pliques brillants i divertides. Una parella ¡°alliberada¡± irromp a la vida d'un matrimoni ag¨°nic per posar potes enlaire la seva exist¨¨ncia. Pere Arquillu¨¦ sembla reprendre aqu¨ª, en clau d'humor, el seu personatge de marit amargat i sarc¨¤stic de?Qui t¨¦ por de Virginia Woolf?, amb uns girs efica?ment propers al gran Capri, i ?gata Roca broda de nou la figura de la dona delicada i malenconiosa sotmesa (com a?Un aire de fam¨ªlia) a alg¨² que no li conv¨¦. La funci¨® flaqueja una mica a l'¨²ltim ter? per una estrat¨¨gia poc cre?ble, per¨° basa bona part de la seva efic¨¤cia a mostrar des de la naturalitat, sense clix¨¦s ni accents rid¨ªculs, la parella de dalt, els no menys notables Jordi Rico i Nora Navas. Com¨¨dia, doncs, a tota m¨¤quina, amb llarga vida per davant.

Idiota. Text i direcci¨®: Jordi Casanovas. Int¨¨rprets: Ramon Madaula i Anna Sahun. Sala Muntaner. Barcelona. Fins al 14 de juny.

Mamm¨®n. Text i direcci¨®: Nao Albet i Marcel Borr¨¤s. Int¨¨rprets: Nao Albet, Javier Beltr¨¢n, Paula Blanco i Marcel Borr¨¤s, entre d'altres. Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 26 d'abril.

Els ve?ns de dalt. Text i direcci¨®: Cesc Gay. Int¨¨rprets: Nora Navas, Jordi Rico, ?gata Roca i Pere Arquillu¨¦. Teatre Romea. Barcelona. Fins al 17 de maig.