A prop¨°sit de Frederick Wiseman

Fa quatre setmanes que miro si National Gallery de Frederick Wiseman resisteix. I s¨ª, el p¨²blic i l¡¯exhibidor sostenen aquest film que ha arribat a les sales potser quan m¨¦s falta ens fa: en plena crisi del Macba i en plena fam de coneixement entre el p¨²blic. Fam de realitat no embrutida. Ganes de saber, d¡¯ampliar coses mal apreses, de donar-se sense recels a la pantalla. D¡¯entendre alguna cosa una mica m¨¦s.

Hi desfilen quadres dels mestres antics d¡¯aquest museu llegendari de Londres i alhora veus, talment hi fossis, com funciona una catedral de l¡¯art tunejada pel marxandatge, tan ben entrenada en el seu funcionament com responsable de la superviv¨¨ncia i la irradiaci¨® de les imatges. Quadres que ha canonitzat de manera global, un c¨¤non que no modifica mai sin¨® que apuntala peri¨°dicament amb revisions a fons d¡¯obres molt conegudes i exposicions fenomenals. Fundada el 1824 per artistes i mecenes i finan?ada en origen amb diners del tr¨¤fic d¡¯esclaus, alberga una col¡¤lecci¨® capital propietat de l¡¯Estat brit¨¤nic. Ara viu temps de retallades.

?s un film llarg, com una ¨°pera, tres hores, format habitual de Wiseman. Algun espectador se¡¯n cansa i se¡¯n va, per¨° diria que s¨®n pocs, ho demano a tothom que l¡¯ha vist, l¡¯he fet veure als meus alumnes i a cadascun li ho demano. Hi ha espectadors rebotats, que n¡¯han quedat tips. Una bona lectora amiga m¡¯ha interrogat a fons sobre la pel¡¤li, d¡¯altres troben que li sobra mitja hora... Vost¨¨ decideix, nom¨¦s faltaria, per¨° si no l¡¯ha vist, cregui¡¯m, hi vagi corrents.

Frederick Wiseman ¨¦s un gran feiner. T¨¦ 85 anys i podria allargar tant o m¨¦s que Manuel de Oliveira, no m¡¯estranyaria gens. Ara mateix est¨¤ tancat dia i nit muntant un nou film. Sempre ha treballat igual, pr¨¤cticament amb la mateixa gent i amb el mateix m¨¨tode. Els seus relats documentals no tenen veu narradora ni tampoc entrevistes: ning¨² de l¡¯equip pregunta res a ning¨², tot passa davant la c¨¤mera, narrat pel muntatge.

Els seus relats documentals no tenen veu narradora ni tampoc entrevistes

Filma espais tancats, per¨° tamb¨¦ una estaci¨® d¡¯esqu¨ª. Espais institucionals. La vida a les institucions p¨²bliques, com funcionen i com es relacionen amb el p¨²blic i el p¨²blic amb elles. Amb m¨¦s de 40 films des del seminal Titicut Follies del 1967, rodat en un penal psiqui¨¤tric, Wiseman ha configurat un testimoni superlatiu de gaireb¨¦ tots els ordres de la vida col¡¤lectiva, un tresor cinematogr¨¤fic i un arsenal de coneixements per a les ci¨¨ncies socials. I encara va.

Ha retratat, i me¡¯n deixo, la comissaria de policia, l¡¯institut de secund¨¤ria, la pres¨®, l¡¯hospital, l¡¯hospital de terminals, una oficina de la seguretat social, la universitat... Tamb¨¦ ha ampliat el concepte d¡¯instituci¨®, al rodar en espais de propietat privada que configuren, produeixen i construeixen l¡¯imaginari col¡¤lectiu, com ara uns grans magatzems, l¡¯estaci¨® d¡¯esqu¨ª o una ag¨¨ncia de models.

Per fer-ho li cal, i no ho faria de cap altra manera, el perm¨ªs de la instituci¨® objecte del film. El seu equip ¨¦s petit i ell, que ¨¦s el director absolut i tamb¨¦ el muntador, en el rodatge s¡¯ocupa del so. ?s el sonidista. Filma unes dotze setmanes a cada lloc. Despr¨¦s es tanca al seu taller i, durant vuit mesos, munta.

Wiseman creu en la paraula. Per la paraula, pel que diu una persona i com ho diu, reconeix la v¨¤lua dramat¨²rgica d¡¯alg¨² entre el p¨²blic o entre els treballadors i directius de la instituci¨®, o entre tots plegats, i vers aquest alg¨² dirigeix el so i indica aix¨ª al c¨¤mera qui ha de gravar. El resultat ¨¦s vibrant. La gent hi parla sense embuts i hi calla sense embuts. Democr¨¤cia visual. Com que no interactua amb ning¨² l¡¯equip passa desapercebut i pot captar?aix¨ª?escenes de la novel¡¤la de la vida, ambigua, complexa.

N¨¦t de jueus russos emigrats a Boston, Wiseman ¨¦s per a mi l¡¯americ¨¤ m¨¦s singular dels cineastes moderns d¡¯aquell pa¨ªs

Vaig tenir ocasi¨® fa anys d¡¯assistir a dues intenses setmanes d¡¯un seminari seu sobre cine documental, en un m¨¤ster de la UPF. Als alumnes els deia que havien de llegir novel¡¤les, moltes novel¡¤les, per poder identificar sentiments i sensacions, que quan ets jove no en saps gaire. Aix¨ª aprendrien a extreure sentit de la realitat per filmar-la.

N¨¦t de jueus russos emigrats a Boston, Wiseman ¨¦s per a mi l¡¯americ¨¤ m¨¦s singular dels cineastes moderns d¡¯aquell pa¨ªs i mira que n¡¯hi ha. Tan bostoni¨¤ com Les bostonianes d¡¯Henry James i l¡¯hereva de La taverna de l¡¯irland¨¨s de John Ford. Com novaiorqu¨¨s intr¨ªnsec ¨¦s Woody Allen, cinc anys m¨¦s jove, que en tants aspectes conflueix amb Wiseman: un film l¡¯any, control complet de l¡¯obra, pocs diners en dansa, si no trobes producci¨® als EUA te¡¯n vas a Europa.

Wiseman ha retratat el seu pa¨ªs a trav¨¦s d¡¯indagar en les institucions de l¡¯Estat del benestar i ara en documenta la crisi desfermada, com en la molt actual At Berkeley (2013), filmada en aquest centre californi¨¤, la universitat p¨²blica n¨²mero u del planeta. En el seu cine, privilegia una posici¨® cr¨ªtica subtil, la d¡¯interrogar cada instituci¨® a trav¨¦s de la gent que hi treballa i que, com ell mateix, ho fa tan b¨¦ com pot. Qui s¡¯ho creu, es pregunta Wiseman. Entre nosaltres, em temo que pocs s¡¯ho poden creure en veritat. Per¨° viure-ho, ho podem viure en el cine de Wiseman.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF