Millores en el proc¨¦s penal

Pr¨°ximament, l'¨°rgan legislador aprovar¨¤ la reforma parcial del proc¨¦s penal, tan necessitat de canvis. Entre les modificacions projectades destaquen:

Fiscalia. La reforma no atribueix a la Fiscalia la instrucci¨® del proc¨¦s penal. S'ha pensat, no sense ra¨®, que el Ministeri Fiscal, com a instituci¨®, no ¨¦s considerat per l'opini¨® p¨²blica independent ja que est¨¤ subordinat al Govern. L'apartada de Torres Dulce, per les seves discrep¨¤ncies amb l'executiu, n'ha estat una prova, sens perjudici de la necessitat de potenciar el seu activisme en el per¨ªode d'instrucci¨®.

Segona inst¨¤ncia. Es tracta d'una mesura positiva de compliment de reiterats mandats internacionals que havien estat ignorats durant anys. A partir de la seva vig¨¨ncia, les sent¨¨ncies dictades per les audi¨¨ncies provincials seran apel¡¤lables davant la Sala Civil i Penal dels Tribunals Superiors de Just¨ªcia. Els beneficis s¨®n diversos: m¨¦s garantia per als drets de les parts, m¨¦s proximitat de la just¨ªcia i una adequada utilitzaci¨® d'aquest tribunal, compost per experts i veterans jutges.

Termini m¨¤xim. Una de les pitjors xacres de l'actual sistema ¨¦s l'excessiva durada de la fase d'investigaci¨®. El cas de Terra M¨ªtica, per exemple, es va iniciar fa 10 anys i ara es fixa el judici. Impresentable. L'¨°rgan legislador, amb ingenu?tat, introdueix un termini m¨¤xim d'instrucci¨® ¨C6 mesos per als processos senzills i 18 per als complexos¨C per¨°, prudentment, regula la possibilitat de prorrogar-los,de manera que la reforma queda desactivada. Per a aquest viatge, no calien tantes alforges. Els remeis s¨®n uns altres.

Macroprocessos. En considerar-se immanejables, s'opta per una nova definici¨® dels delictes connexos amb l'objectiu d'evitar que s'acumulin en un ¨²nic proc¨¦s. Ara es prefereix que siguin repartits entre els diversos jutges competents i aix¨ª impedir els macroprocessos. Es tracta d'una arma de doble tall i caldr¨¤ esperar al seu resultat, ja que la dispersi¨® no est¨¤ exempta de perills.

Autoria. La reforma preveu no enviar a les autoritats judicial i fiscal aquells atestats sense autor conegut del delicte. ?s un canvi en aparen?a modest que, no obstant aix¨°, alleugerir¨¤ el paper in¨²til en els jutjats d'instrucci¨® i produir¨¤ un espectacular resultat en l'estad¨ªstica judicial. Estalviar¨¤ temps i diners. Molt b¨¦.

Nou proc¨¦s penal. Amb el denominat ¡°proc¨¦s monitori¡± es pret¨¦n agilitar les causes per delictes castigats amb penes de multa o de privaci¨® del perm¨ªs de conduir. El fiscal dicta una proposta de decret d'imposici¨® de pena, reduint en un ter? l'establerta per la llei, que una vegada autoritzada pel jutge i acceptada per l'encausat es converteix en una sent¨¨ncia judicial ferma. ?s una mesura amb incentius que busca la conformitat de l'acusat sotmesa al control judicial, que s'afegeix a altres figures ja existents, com la sent¨¨ncia de conformitat i els judicis r¨¤pids.

Proc¨¦s de decom¨ªs aut¨°nom. Estem davant una aut¨¨ntica novetat en relaci¨® amb l'embargament i decom¨ªs dels instruments del delicte. S'implanta una via que permet la privaci¨® de la titularitat dels b¨¦ns procedents del delicte perqu¨¨ l'autor no pugui ser jutjat per incapacitat, rebel¡¤lia o defunci¨®. Es mereix ser ben acollit perqu¨¨ facilita la repressi¨® de les activitats delictives, especialment les econ¨°miques, financeres, etc¨¨tera.

Repartiment del treball judicial. Un dels aspectes positius de la reforma ¨¦s l'atribuci¨® de noves compet¨¨ncies a jutjats i tribunals infrautilitzats. Aix¨ª, s'atribueix als jutjats centrals penals l'execuci¨® de les sent¨¨ncies dictades pels jutjats centrals d'instrucci¨® i els procediments de decom¨ªs aut¨°nom de la seva compet¨¨ncia. En aquest sentit, ¨¦s bo que s'inici? un reajustament, per¨° encara queda cam¨ª per rec¨®rrer.

Modificaci¨® del recurs de revisi¨®. L'¨¨xit de la just¨ªcia s'ha d'anteposar a tots els mites legals, entre els quals la santedat de la cosa jutjada. La reforma amplia els motius que permeten la revisi¨® de les sent¨¨ncies condemnat¨°ries, una cosa que ha de ser acollida favorablement. L'article 954.2 permet pensar que s'obre un cam¨ª per a la revisi¨® de les sent¨¨ncies pronunciades durant el franquisme (el cas Companys i uns altres) amb violaci¨® d'algun dels drets reconeguts pel Conveni Europeu de Drets Humans. Ja ho veurem.

La reforma inclou altres aspectes com els drets del detingut, el reconeixement de la confidencialitat en les comunicacions entre l'investigat i el seu advocat, la intercepci¨® de les comunicacions telef¨°niques i telem¨¤tiques fins a un m¨¤xim temporal de dos anys, la captaci¨® i enregistrament de les comunicacions orals obertes mitjan?ant l'ocupaci¨® de dispositius electr¨°nics, la utilitzaci¨® de dispositius t¨¨cnics de seguiment i localitzaci¨®, etc¨¨tera; totes d'inter¨¨s.

Caldr¨¤ estar atents al tr¨¤mit legislatiu. La transcend¨¨ncia de l'assumpte ho exigeix. Continua pendent, no obstant aix¨°, la gran reforma del proc¨¦s penal. Per fer-ho no hi ha voluntat pol¨ªtica.