Un m¨¨tode contra les malalties transmeses per la mare

La tecnologia ha posat a l'abast per primera vegada la possibilitat de corregir el genoma hum¨¤ en la l¨ªnia germinal, ¨¦s a dir, en l'ADN que es transmet a les generacions seg¨¹ents. La possible aplicaci¨® a la medicina d'aquestes t¨¨cniques fa ara un pas clau per a un tipus important de malalties heredit¨¤ries, les mitocondrials, que nom¨¦s transmet la mare. Els investigadors han provat en ratolins que ¨¦s possible destruir selectivament les mitoc¨°ndries malaltes en ¨°vuls o embrions primerencs, i ja col¡¤laboren amb cl¨ªniques de fertilitat per provar la seguretat del m¨¨tode en humans.

La immensa majoria dels 20.000 gens humans es troben al nucli de cada c¨¨l¡¤lula, per¨° n'hi ha uns 50 que no s¨®n al nucli, sin¨® a les mit¨°condries, les factories energ¨¨tiques de la c¨¨l¡¤lula. En la fecundaci¨®, l'¨°vul i l'espermatozoide aporten els seus gens nuclears a parts iguals, per¨° les mitoc¨°ndries les posa nom¨¦s l'¨°vul: per aquest motiu, els gens mitocondrials nom¨¦s es transmeten per l¨ªnia materna. Quan algun d'aquests gens ¨¦s erroni, resulten malalties gen¨¨tiques, tamb¨¦ transmeses nom¨¦s per la mare.

Tot i que aquestes malalties mitocondrials s¨®n una minoria de les que s¨®n heredit¨¤ries, el resultat s¨®n condicions molt greus, amb errors catastr¨°fics en els ¨°rgans i teixits que m¨¦s energia necessiten, com ara el cervell, el cor i el fetge. Inclouen diversos tipus de dem¨¨ncia i neurodegeneraci¨®, diabetis, infart, disfunci¨® hep¨¤tica, p¨¨rdua de visi¨® i sordesa, totes sense cura. Poder corregir-les en l'¨°vul o poc despr¨¦s de la fecundaci¨® alliberarira els fills (no nom¨¦s les filles) d'aquestes tares, i tamb¨¦ tota la seva descend¨¨ncia futura.

Les malalties mitocondrials s¨®n una minoria de les malalties heredit¨¤ries, per¨° generen errors catastr¨°fics

L'equip de Juan Carlos Izpis¨²a a l'Institut Salk de Calif¨°rnia, al costat de cient¨ªfics de Miami, Kobe, Urbana, Barcelona i Pequ¨ªn, i en col¡¤laboraci¨® amb diversos hospitals espanyols, han aconseguit aplicar les modernes t¨¨cniques d'edici¨® gen¨°mica per impedir el pas de mutacions mitocondrials a la descend¨¨ncia. Ho han fet en ratolins model, per¨° fent servir diverses de les mutacions mitocondrials humanes m¨¦s rellevants. Publiquen els resultats a?la revista Cell.

¡°La t¨¨cnica¡±, explica Izpis¨²a, ¡°es basa en una ¨²nica injecci¨® de material gen¨¨tic (ARN) a l'¨°vul o a l'embri¨® primerenc i, per tant, es podria dur a terme f¨¤cilment a les cl¨ªniques de fertilitat de tot el m¨®n¡±. Evidentment, falten diversos canvis legals i comprovacions de la seguretat del m¨¨tode per arribar a aquest punt. Per¨° la t¨¨cnica es pot considerar ja a punt per fer aquest salt.

L'edici¨® gen¨°mica tamb¨¦ ¨¦s prometedora per a la majoria de les malalties heredit¨¤ries ¨Cles del genoma nuclear¡ª, per¨° Izpis¨²a creu que les tares mitocondrials es poden convertir en l'avan?ada. La principal ra¨®, explica, ¨¦s que no hi ha bones alternatives per fer-ho. El Regne Unit ha aprovat fa nom¨¦s uns mesos una estrat¨¨gia alternativa ¨Cels anomenats ¡°fills de tres pares¡±¨C, per¨° en aquest cas cal combinar gens de tres individus, cosa que pot generar problemes de compatibilitat, tal com indiquen algunes evid¨¨ncies en els ratolins femella.

Els cient¨ªfics han comprovat l'efic¨¤cia de la t¨¨cnica en ¨°vuls de ratol¨ª que contenien mutacions humanes

La t¨¨cnica del Salk no requereix donacions d'¨°vuls. Simplement, dirigeix un sistema d'enzims que tallen l'ADN (endonucleases) espec¨ªficament contra els gens mitocondrials mutants.

Les malalties mitocondrials tenen una peculiaritat important. Una c¨¨l¡¤lula nom¨¦s t¨¦ un genoma nuclear, per¨° molts genomes mitocondrials (de 100 a 100.000), i el m¨¦s com¨² ¨¦s que alguns siguin normals i altres mutants. Que la malaltia es manifesti dep¨¨n que el percentatge de mitoc¨°ndries mutants obtingui un valor cr¨ªtic. Les endonucleases nom¨¦s ataquen les mit¨°condries mutants, i aix¨° permet a les sanes imposar-se al pes, encara que algunes mitoc¨°ndries mutants hi persisteixin.

Els cient¨ªfics han comprovat l'efic¨¤cia de la t¨¨cnica en ¨°vuls de ratol¨ª que contenien les mutacions mitocondrials humanes responsables de la neuropatia heredit¨¤ria de Leber, distonia (LHOND), debilitat muscular neurog¨¦nica, at¨¤xia i retinitis pigmentosa. Totes s¨®n malalties rares sense cura actual.

Abans que comencin els assajos cl¨ªnics, cal avaluar la seguretat del m¨¨tode en ¨°vuls de pacients amb malalties mitocondrials. Izpis¨²a est¨¤ en contacte amb cl¨ªniques de fertilitat per aconseguir aquest material.

El futur se'ns ha tirat al damunt.