Juan Goytisolo: ¡°Diguem ben fort que podem¡±

A la llana y sin rodeos. Aix¨ª ha titulat Juan Goytisolo el seu discurs en l'entrega del Premi Cervantes. Minuts despr¨¦s que el rei Felip VI li lliur¨¦s aquesta prestigiosa medalla, l'autor de Se?as de identidad?ha pujat al p¨²lpit del paranimf de la Universitat d'Alcal¨¢, ha desplegat quatre folis i ha llegit un dels discursos m¨¦s reivindicatius de la hist¨°ria del guard¨®. Tamb¨¦ un dels m¨¦s breus. Clar i sense embuts, per tant, l'escriptor barcelon¨ª, de 84 anys, ha reivindicat sobretot dues coses: la just¨ªcia social i l'inventor de l'enginy¨®s Quixot. "Tornar a Cervantes i assumir la bogeria de la seva persona com una manera superior de seny, aquesta ¨¦s la lli?¨® del Quixot. En fer-ho no ens evadim de la realitat injusta que ens envolta. Hi enfonsem els peus", ha subratllat en les l¨ªnies finals abans de concloure amb un gest cap al partit que ha revolucionat en tot just uns mesos el panorama pol¨ªtic espanyol: "Diguem ben fort que podem. Els contaminats pel nostre primer escriptor no ens resignem a la injust¨ªcia".

"Les raons per indignar-se s¨®n moltes i l'escriptor no pot ignorar-les sense trair-se a ell mateix", ha dit despr¨¦s de recordar el "negre" panorama d'una crisi triple: econ¨°mica, pol¨ªtica i social. "A l'heroi de Cervantes i als lectors tocats per la gr¨¤cia de la seva novel¡¤la ens resulta dif¨ªcil resignar-nos a l'exist¨¨ncia d'un m¨®n afectat per l'atur, la corrupci¨®, la precarietat, les creixents desigualtats socials i l'exili professional dels joves com el que actualment vivim. Si aix¨° ¨¦s bogeria, acceptem-la. El bon Sancho trobar¨¤ sempre un refrany per defensar-la".

Davant d'un present com aquest, Goytisolo ha recordat que m¨¦s del 20% dels nens de "la nostra marca Espanya" viuen avui sota el llindar de la pobresa i ha volgut imaginar el Quixot combatent novament problemes i socorrent "els miserables", ¨¦s a dir, "escometent amb la llan?a contra els esbirros de la moderna Santa Hermandad que procedeixen al desallotjament dels desnonats, i contra els corruptes de l'enginyeria financera o b¨¦, travessant l'Estret, al peu de les tanques de Ceuta i Melilla que ell veu com castells embruixats amb ponts llevadissos i torres emmerlades, socorrent uns immigrants que l'¨²nic crim que han com¨¨s ha estat el seu instint de vida i l'¨¤nsia de llibertat".

A m¨¦s de la just¨ªcia, l'altra gran reivindicaci¨® de l'autor de Juan sin Tierra ha estat per a l'escriptor que d¨®na nom al premi que acaba de rebre. Reivindicaci¨® en qu¨¨ ha contraposat les dificultats de la seva exist¨¨ncia amb el desplegament per trobar les seves restes al convent madrileny de les Trinit¨¤ries: "En comptes d'entestar-se a desenterrar els pobres ossos de Cervantes i comercialitzar-los potser de cara al turisme com a santes rel¨ªquies fabricades probablement a la Xina, no seria millor treure a la llum els episodis foscos de la seva vida despr¨¦s del seu labori¨®s rescat d'Alger?".

¡°No seria millor treure a la llum els episodis foscos de la vida de Cervantes?¡±

Goytisolo havia anunciat que intentaria dir moltes coses en poc temps i ho ha aconseguit. L'arrencada del seu discurs ha estat una cr¨ªtica d'ell mateix. Despr¨¦s de dividir els escriptors entre literats que "conceben la seva tasca com una carrera" i "incurables aprenents d'escriptor" que la viuen com una "addicci¨®", el recentment guardonat ha reconegut que ell ha estat abans dels primers que no pas dels segon. "Vaig inc¨®rrer en la vanagl¨°ria de la recerca de l'¨¨xit", ha dit sobre els inicis de la seva traject¨°ria i abans de distingir, citant Manuel Aza?a, "l'actualitat ef¨ªmera" de la modernitat atemporal. "La vellesa de la novetat es reitera al llarg del temps amb la seva il¡¤lusi¨® de frescor pansida", ha afirmat.

"La veritable obra d'art no t¨¦ presses: pot dormir durant d¨¨cades, com La Regenta, o durant segles, com La lozana andaluza", ha remarcat per recordar una vegada m¨¦s la sensaci¨® agredol?a que li produeix el fet de rebre un premi: "Ser objecte d'afalacs per la instituci¨® liter¨¤ria em porta a dubtar de mi mateix, ser persona non grata als seus ullsa em reconforta en la meva conducta i tasca".

En un discurs m¨¦s intens que extens, Goytisolo ha afirmat que la seva condici¨® d'home lliure, "tot just conquistada", el convida a la mod¨¨stia. Per aix¨° ha ponderat la mirada de l'exili espanyol davant dels "sentinelles del c¨¤non nacionalcat¨°lic" i s'ha reconegut de "nacionalitat cervantina". "Cervantejar", ha dit, "¨¦s aventurar-se al territori incert del que ¨¦s desconegut amb el cap cobert amb un fr¨¤gil elm". Aix¨ª, cervantejant, l'escriptor ¨Cque va marxar de l'Espanya franquista el 1956 per recalar primer a Par¨ªs i despr¨¦s a Marr¨¤queix, on viu¨C va afirmar que dubtar dels dogmes ens ajuda a eludir "el dilema que ens aguaita entre la uniformitat imposada pel fonamentalisme de la tecnoci¨¨ncia en el m¨®n globalitzat d'avui i la previsible reacci¨® violenta de les identitats religioses o ideol¨°giques" que se senten amena?ades.

"La llum brolla del subs¨°l quan menys se l'espera", ha dit Goytisolo en un altre moment de la seva intervenci¨®. Els que coneixen l'obra de l'autor de Contracorrientes podien esperar-se la contund¨¨ncia d'un discurs que aquesta vegada no ha brollat del subs¨°l sin¨® d'un p¨²lpit. I des d'all¨¤ dalt i ben fort, clar i sense embuts, l'¨²ltim premiat amb el guard¨® m¨¦s important de la llengua espanyola ha dit, encara que fos amb una pe min¨²scula, que podem. De seguida han arribat els aplaudiments.