I, a sobre, se¡¯n fot

Entre tots els presidents del Govern de l'Espanya contempor¨¤nia, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero passar¨¤ a la hist¨°ria com un dels m¨¦s fr¨ªvols, imprevisors i poc consistents. Aquell a qui el ponderat notari Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol va anomenar, en un article memorable i sarc¨¤stic, ¡°la sorpresa de Damasc¡± es va caracteritzar durant la seva estada al palau de la Moncloa (de l'abril del 2004 al desembre del 2011) pel tacticisme extrem, per la incapacitat per preveure les conseq¨¹¨¨ncies a mitj¨¤ i llarg termini de les decisions que prenia, per la superficialitat. I aix¨° en q¨¹estions de tota mena: la crisi econ¨°mica, que va negar fins que va tenir la troica al coll; la llei de la depend¨¨ncia, que va impulsar amb la recessi¨® a les portes i traslladant la factura a les comunitats aut¨°nomes; o la inenarrable Alian?a de Civilitzacions, de la qual hav¨ªem de ser el nucli dur juntament amb la Turquia del nacionalislamista i autoritari Erdogan, el mateix que continua negant el genocidi armeni i situa el papa Francesc a l'¡°eix del mal¡±.

Pel que fa a la q¨¹esti¨® catalana, la primera frivolitat de Rodr¨ªguez Zapatero va tenir per data el 13 de novembre del 2003 i per escenari el Palau Sant Jordi. All¨¤, durant un gran m¨ªting del PSC, el llavors l¨ªder del PSOE a l'oposici¨® va llan?ar alegrement la promesa: ¡°Donar¨¦ suport a l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya¡±.

S¨ª, pot ser que, aquell Parlament en vig¨ªlies de ser renovat, ZP se l'imagin¨¦s sota el control dels seus coreligionaris catalans; i ¨¦s possible que no es vei¨¦s a ell mateix en el lloc de president del Govern espanyol al cap de tot just cinc mesos. De qualsevol manera, quan ja ho era i ja sabia del paper decisiu que, en el proc¨¦s neoestatutari, jugaria Esquerra Republicana, va continuar trivialitzant i menysvalorant les reivindicacions de m¨¦s autogovern que arribaven des de Barcelona. Recordeu la frase que li va etzibar a Joan Puigcerc¨®s aquella primavera del 2004: ¡°A la meva Espanya plural us hi sentireu tan c¨°modes, que fins i tot tindreu problemes per sentir-vos independentistes¡±.

El 30 de setembre del 2005, el Parlament catal¨¤ va aprovar un projecte d'Estatut votat tamb¨¦ pel PSC, que es jugava la continu?tat del Govern tripartit. Per¨° Zapatero, en comptes de donar-hi suport, es va proposar esmenar-lo i rebaixar-lo durant el seu pas per les Corts Generals. I, en un moment donat, va creure que la digesti¨® de les retallades exigia un gran renversement des alliances: marginar Esquerra, pactar amb Converg¨¨ncia i desempallegar-se d'un Pasqual Maragall massa d¨ªscol i catalanista. Tot aix¨° es va executar amb molt poca finezza; tan poca, que el l¨ªder del PSOE ni tan sols va voler o va poder impedir que Alfonso Guerra es van¨¦s d'haver-se ¡°carregat¡± l'Estatut, amb el mateix desdeny que si parl¨¦s d'una llei de foment de la canaricultura.

Com ¨¦s ben sabut, aquest Estatut disminu?t va ser confirmat sense entusiasme per la ciutadania, i tot seguit el PP el va rec¨®rrer davant el Tribunal Constitucional. I durant quatre anys menys un mes (el recurs es va formalitzar el 31 de juliol del 2006 i la sent¨¨ncia es va fer p¨²blica el 28 de juny del 2010), el president del Govern espanyol que, primer, havia ovacionat el canvi estatutari i, despr¨¦s, n'havia orquestrat la rebaixa, no va ser capa? d'aconseguir que, entre deu magistrats, n'hi hagu¨¦s sis disposats a validar el text aprovat pel Congr¨¦s, el Senat i els votants catalans. No, no estic retraient a Zapatero que no vulner¨¦s la sacrosanta independ¨¨ncia del Constitucional. D¨¦u me'n guard! Nom¨¦s deploro que no obtingu¨¦s el que ha aconseguit Rajoy des de finals del 2011: que les resolucions del TC coincideixin sempre, indefectiblement, amb la voluntat i els interessos de l'Executiu del PP.

En fi, la frivolitat zapateril i el seu panglossianisme (¡°tot va b¨¦ en el millor dels mons¡±) davant l'assumpte que ens ocupa va culminar una vegada publicada la demolidora sent¨¨ncia: amb la seva vicepresidenta Fern¨¢ndez de la Vega celebrant ¡°un triomf del Govern espanyol i una derrota en tota regla del PP¡±, mentre la seva ministra de Defensa es declarava ¡°satisfeta¡± amb una decisi¨® que, segons la jurista Chac¨®n, nom¨¦s afectava el 5% de l'Estatut, i ell mateix negava ¡°que el reconeixement i la reafirmaci¨® de l'autonomia s'hagin retallat¡±.

Cinc anys despr¨¦s sense cap rastre d'autocr¨ªtica per part de l'expresident, Rodr¨ªguez Zapatero va reapar¨¨ixer a Catalunya dissabte passat. I, durant un m¨ªting a Tortosa, va voler gastar aires d'home d'Estat demanant a Converg¨¨ncia i Uni¨® que, en comptes d'impulsar un proc¨¦s sobiranista, ¡°torni a l'Estatut del 2006, aquell que va votar el poble catal¨¤, que va ser acordat despr¨¦s d'una ¨¤mplia negociaci¨® i di¨¤leg i que ¨¦s la llei d'autogovern que m¨¦s autogovern ha tingut i tindr¨¤ Catalunya¡±.

No, senyor Zapatero, no. L'Estatut actualment en vigor no ¨¦s el que vost¨¨s van negociar a Madrid, ni el que els catalans vam votar, sin¨® un altre, el del Constitucional. Fingir que no ho sap suposa agreujar la frivolitat amb la conya.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador