Kandinski, alzheimer i l¡¯Antonia

La hist¨°ria ¨¦s coneguda. A for?a de repetir-ho s'ha acabat convertint en un t¨°pic recurrent: ¡°La fortalesa del sistema financer espanyol¡±. Fins i tot va tenir la seva derivada local i, a Catalunya, els discursos oficials es van omplir de refer¨¨ncies a ¡°la fortalesa del sistema catal¨¤ de caixes¡±. No em refereixo a la prehist¨°ria, quan per Sant Jordi aquells eixuts empleats somreien per un dia i regalaven llibres generosament il¡¤lustrats a tota la fam¨ªlia. Parlo d'un passat recent de nov¨ªssimes oficines omnipresents i de desbordant propaganda en tots els fronts. Ja m'ho advertia la meva ¨¤via Antonia: ¡°Sarna con gusto no pica, pero mortifica¡±.

El vendaval de la crisi va carregar-se bona part del miratge. Ens va revelar (i encara en part) els excessos d'uns ¨°rgans de govern regits per les complicitats entre gestors avariciosos i polititzacions interessades. Qui no va comprar un singular edifici modernista, va adquirir un hist¨°ric monestir rom¨¤nic, va inaugurar una brillant seu corporativa o va fer seu un ic¨°nic tros de paisatge.

Alguns per convicci¨®, pensant que s'havien d'espavilar, van substituir la ra¨® social per ¨ªdols financers, immobiliaris¡­ D'altres van caure ven?uts per la pressi¨® de qui en lloc de moderar va atiar-ho encara m¨¦s. M'ho comentava, entre resignat i indignat, un membre de la direcci¨® d'una de les menors caixes catalanes. La seva prud¨¨ncia, garantia de sanejament, era ridiculitzada i penalitzada per les autoritats reguladores.

Tot va passar en pocs anys. I l'exc¨¦s va portar al precipici. All¨ª, al fons de l'abisme, descansa el fam¨®s sistema de caixes. ?s cert que es va salvar la m¨¦s gran, per¨° la seva naturalesa ¨¦s tan particular que volunt¨¤riament i de manera significativa posa el seu nom entre cometes.

De la resta cuegen encara diverses conseq¨¹¨¨ncies: processals, financeres, pol¨ªtiques, etc¨¨tera. No nego la seva rellev¨¤ncia. En tenen. Per¨° per a la vida?quotidiana de la gent, els efectes van ser m¨¦s immediats, m¨¦s profunds, m¨¦s greus. Amb la desaparici¨® de les caixes i la seva substituci¨® per bancs, es va tancar l'acc¨¦s a serveis bancaris per part de les classes populars, missi¨® origin¨¤ria d'una banca amb ¨¤nima p¨²blica.

Amb tot, la p¨¨rdua va ser progressiva. Les caixes, de fet, havien iniciat en el seu moment la conversi¨® del seu personal en simples comercials. A l'altra banda del mostrador o la finestreta, aquell empleat o empleada de banca que vetllava pels estalvis, la pensi¨® o el cr¨¨dit d'uns clients que coneixia pel seu nom i cognoms havia mutat en un personatge apressat per complir uns objectius de col¡¤locaci¨® de determinats productes financers i altres estafes de noms suggeridors.

Consumada la desaparici¨®, la banca p¨²blica ¨¦s un record. I amb ella, tamb¨¦ s'extingeix una xarxa assistencial excepcional a c¨¤rrec de les respectives obres socials. Parafrasejant un alt executiu de llavors, potser va haver-hi en els ¨²ltims anys m¨¦s Kandinski que no pas alzheimer, per¨° va haver-hi alzheimer¡­ i biblioteques, subvencions, centres socials, infraestructures culturals, beques i ajudes diverses.

La meva ¨¤via Antonia, citada abans, va ser una d'aquestes benefici¨¤ries. Resident a la gran conurbaci¨® barcelonina, assistia amb regularitat al Centre Sant Jordi de Caixa Catalunya del barri de les Planes de Sant Joan Desp¨ª. Aquest assumia una part important dels avis i ¨¤vies de la zona, descongestionant l'¨²nic centre p¨²blic existent. All¨¤ va trobar un centre de socialitzaci¨® amb activitats que li permetien mantenir a ratlla els mals que l'afligien. Qui li hagu¨¦s dit que descobriria el taitx¨ª amb m¨¦s de vuitanta anys? Per¨° la crisi va obligar al tancament i la liquidaci¨® d'aquella obra social, va col¡¤lapsar la llar d'avis p¨²blica i va retornar la meva ¨¤via al seu retra?ment.

El cas va m¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota personal i exemplifica un buit m¨¦s gran que les desenes d'oficines tancades, i una afectaci¨® m¨¦s ¨¤mplia i difusa que els milers de treballadors prejubilats. Va deixar sense serveis bancaris bona part de la poblaci¨®, va abandonar moltes iniciatives socials, culturals i esportives, i va afeblir una xarxa social paral¡¤lela imprescindible.

Certament no tot desapareix. Per sort i en alguns casos hi ha qui ha pogut mantenir-se, redimensionar-se o reconvertir-se, com aquestes p¨¤l¡¤lides fundacions que han heretat les antigues obres socials, per¨° no els seus ingressos ni alegries. Constitueixen testimonis reivindicatius d'aquell passat. Com el Centre Social i Sanitari Frederica Montseny, llegat d'aquella Caixa Catalunya que va ser. En aquesta instituci¨® ¡ªmod¨¨lica, acollidora, professional, assistencial¡­¡ª, moria a principis de mes la meva ¨¤via. La p¨¨rdua existeix. La patim i la patirem.

Jaume Claret ¨¦s historiador i professor de la Universitat Oberta de Catalunya.