La UE situa Espanya com a exemple de control de fluxos migratoris

It¨¤lia i Malta afronten avui la major pressi¨® migrat¨°ria europea a les seves costes, per¨° Espanya va viure situacions de gran tensi¨® ¨Csense arribar a les xifres italianes¨C fa 10 anys. Ara, Europa mira d'emular la recepta espanyola que va contenir l'arribada d'immigrants a partir del 2006. El primer ministre brit¨¤nic, David Cameron, va citar Espanya com a exemple en pol¨ªtica migrat¨°ria, segons confirmen quatre fonts que van seguir la discussi¨® monogr¨¤fica dels l¨ªders europeus dijous passat a Brussel¡¤les. Algunes de les decisions adoptades en aquesta reuni¨® estan inspirades en el model espanyol, assegura un alt c¨¤rrec del Consell Europeu.

El que avui s¨®n vaixells de c¨¤rrega que transporten centenars d'immigrants des dels ports de L¨ªbia cap a It¨¤lia, eren el 2006 pirag¨¹es rudiment¨¤ries que s'aproximaven a les Can¨¤ries. Aquell any van arribar a les illes prop de 32.000 persones provinents de l'?frica, un flux que desbordava les capacitats d'aquesta comunitat, encara que quedi lluny dels 170.000 que van arribar el 2014 a la costa italiana. Davant d'aquesta crisi migrat¨°ria, el Govern espanyol va posar en marxa l'anomenat Pla ?frica, que inclo?a programes de cooperaci¨® econ¨°mica, desenvolupament democr¨¤tic i, sobretot, mesures de control de fronteres entre pa?sos africans i amb el continent europeu per evitar que els estrangers s'embarquessin en la ruta mar¨ªtima. Les arribades es van reduir dr¨¤sticament.

A m¨¦s dels acords amb el Marroc, l'Executiu de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero va signar esquemes de cooperaci¨® amb el Senegal, Maurit¨¤nia, Nig¨¨ria, Guinea Bissau i d'altres de la zona. A grans trets, es tractava d'oferir m¨¦s cooperaci¨® econ¨°mica, facilitats per a la tramitaci¨® de visats i lliurament de mitjans per al control de fronteres a canvi que els pa?sos deixessin de ser coladors d'estrangers irregulars que recorrien part del continent amb la finalitat d'agafar un vaixell i arribar a Europa. Espanya va obrir ambaixades en molts d'aquests territoris i va firmar acords de readmissi¨® que permetien retornar tots els immigrants als quals se'ls negu¨¦s la condici¨® de demandants d'asil.

¡°Ara mateix arriben zero vaixells a les costes espanyoles¡±, va presumir dijous el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, davant els seus col¡¤legues europeus. M¨¦s que una soluci¨® completa al problema migratori, el pla permet segellar el punt de partida m¨¦s proper al pa¨ªs afectat, en aquest cas Espanya. Per¨° en situacions de crisi com l'actual, els que necessiten sortir busquen altres rutes menys vigilades. ?s el cas de L¨ªbia, pa¨ªs en descomposici¨® des del qual surten ara principalment sirians, eritreus i somalis. Aquesta permeabilitat de la frontera l¨ªbia fa avui molt m¨¦s dif¨ªcil qualsevol estrat¨¨gia de contenci¨® de l'¨¨xode.

Amb aquesta idea espanyola com a refer¨¨ncia, els caps d'Estat i de Govern van acordar dijous una iniciativa que no suscita gran entusiasme entre les organitzacions defensores dels drets humans. Es tracta de ¡°la posada en marxa d'acords nacionals de readmissi¨® amb tercers pa?sos per afavorir la readmissi¨® d'immigrants econ¨°mics en situaci¨® irregular¡±, assegura la declaraci¨® conjunta aprovada pels pa?sos membres.

El Consell Europeu t¨¦ ben present les xifres sobre readmissions que publica Frontex, l'ag¨¨ncia europea de fronteres. De les aproximadament 250.000 ordres d'expulsi¨® que s'emeten a l'any als pa?sos comunitaris, els retorns reals es xifren en el 70%, una proporci¨® bastant elevada per¨° poc homog¨¨nia geogr¨¤ficament. Cap pa¨ªs afric¨¤ est¨¤ entre les cinc nacionalitats que encap?alen el nombre d'expulsions. Fonts del Consell Europeu atribueixen aquesta anomalia a la falta d'acords amb pa?sos d'aquest continent per poder retornar els estrangers que intenten obrir-se cam¨ª a Europa.

Com a primera presa de contacte per intentar forjar aquesta mena d'acords, els Vint-i-vuit van decidir organitzar una reuni¨® a Malta en els propers mesos amb la Uni¨® Africana, organitzaci¨® que aglutina 54 Estats de la regi¨®. La intenci¨® ¨¦s ¡°refor?ar la cooperaci¨® pol¨ªtica amb els socis africans en tots els ¨¤mbits per atacar les causes de la immigraci¨® il¡¤legal i lluitar contra el tr¨¤fic d'immigrants¡±.

Davant de les promeses de cooperaci¨®, els Vint-i-vuit van ser incapa?os de posar-se d'acord sobre la forma de repartir millor els sol¡¤licitants d'asil al continent europeu. Alemanya, que rep un ter? de totes les sol¡¤licituds de la UE, va advocar per treure del text final la refer¨¨ncia al fet que aquests acolliments siguin voluntaris, per¨° no va prosperar. Ara ser¨¤ la Comissi¨® Europea la que haur¨¤ de presentar un model per repartir d'alguna manera els potencials refugiats. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va assegurar ahir en un acte de campanya que el sistema actual d'asil, anomenat Dubl¨ªn, no ha funcionat i va advocar per redissenyar-lo. Merkel suggereix que l'acolliment d'estrangers estigui lligat a la mida del pa¨ªs i al producte interior brut (PIB), cosa que atorgaria a Espanya i It¨¤lia m¨¦s sol¡¤licitants dels que acull ara.?