Buscant a Cuba el nou Eldorado

Les ulleres del ministre de Comer? Exterior i Inversions Estrangeres, Rodrigo Malmierca D¨ªaz, s¨®n pronunciades perqu¨¨ amb prou feines descansa rebent delegacions que arriben a Cuba gaireb¨¦ di¨¤riament per explorar els espais pol¨ªtics i econ¨°mics oberts per la distensi¨® amb els Estats Units.

El governador de Nova York, Andrew Cuomo, i el seu seguici van fer-hi aquesta setmana una visita de 26 hores. ¡°No donen l'abast. V¨¦nen de tot el m¨®n¡±, diu un empresari que va acompanyar el secretari espanyol d'Estat de Comer?, Jaime Garc¨ªa Legaz, en el seu recent viatge. Homes de negocis i pol¨ªtics s'ajunten per accedir al Govern de Ra¨²l Castro amb proposta inversores, les Illes Salom¨® i els Emirats ?rabs han obert ambaixades, i s¨®n molts els cubans de la di¨¤spora que conceben fabuloses emprenedories i transfereixen diners als seus parents a l'illa per comprar terrenys, pisos i locals. El conte de la lletera ¨¦s supervendes: ¡°Jo he comprat dos locals. Els vendr¨¦ a turistes americans quan vinguin per 20 vegades m¨¦s¡±. Benvingut al Carib, mister Marshall.

Per¨° el turisme no ¨¦s l'¨²nic sector desitjat pels executius, que des del 17 de desembre, data del desgla? binacional, negocien desembarcaments empresarials al nou Eldorado del Carib. Tamb¨¦ hi aterren banquers, instal¡¤ladors de fibra ¨°ptica, concessionaris, empreses mineres, distribu?dors de l¨¤ctics, farmac¨¨utiques... ¡°Aquest pa¨ªs est¨¤ verge¡±, resumeix un cub¨¤ resident a Roma que tramita la repatriaci¨® per aventurar-se en el sector immobiliari. Legalment els nacionals a l'estranger no poden comprar propietats, per¨° ho fan a nom de parents, amics i c¨°mplices: arriscant-se.

Jo he comprat dos locals. Els vendr¨¦ a turistes americans quan vinguin per 20 vegades m¨¦s

El dinamisme ¨¦s intens. Com que no necessiten instal¡¤lar-se a Cuba, aprofitant les noves tecnologies diverses companyies nord-americanes s'han avan?at. Com la plataforma de pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries online Netflix, que ja opera amb subscripcions mensuals d'uns set euros. Algun abonat guanya diners revenent House of Cards, Orange is the New Black o Marco Polo en sessions de cinema ve?nal. No importa que la llar que contracti el popular videoclub hagi de tenir connexi¨® de banda ampla d'un m¨ªnim de 2,3 megabits per segon i que menys del 3% de la poblaci¨® tingui Internet a casa; tampoc que el salari mitj¨¤ no arribi als 30 euros. Tot arribar¨¤, la banda ampla i m¨¦s capacitat adquisitiva, si el proc¨¦s liberalitzador, que no inclou l'obertura pol¨ªtica, es consolida.

L'aposta de l'empresariat i dels fons d'inversi¨® que ofereixen infraestructures digitals, urbanitzacions, camps de golf, i grans superf¨ªcies comercials ¨¦s de futur: per a quan els EUA aixequin l'embargament i Cuba s'enlairi cap al desenvolupament. El repte ¨¦s ardu i est¨¤ subjecte a turbul¨¨ncies. Nom¨¦s el d¨¨ficit d'habitatges del pa¨ªs ronda les 700.000 unitats i, d'un cadastre de 3,3 milions de llars, el 57% estan molt deteriorades. Alguna constructora espanyola estudia entrar al sector si fructifiquen les negociacions. ¡°El principal problema ¨¦s la legislaci¨® laboral, l'obligatorietat de contractar els treballadors que ells diguin, i la dualitat monet¨¤ria. Tampoc ¨¦s f¨¤cil entendre's amb els militars que controlen les principals empreses cubanes¡±, confessa una font que est¨¤ al corrent d'aquests moviments.

La inversi¨® estrangera explora les oportunitats en macroprojectes, mentre que el mig mili¨® d'aut¨°noms i els extreballadors estatals agrupats en cooperatives batallen en els sectors de serveis i agropecuari. ¡°Les cooperatives sonen a socialisme marxista per¨° s¨®n les futures pimes. El sector privat agafa for?a¡±, diu un empresari espanyol establert a Cuba.

Molt a prop d'un restaurant de format novaiorqu¨¨s i diligent servei, la Laura, de 30 anys, ha reconvertit la bella casa familiar d'El Vedado en un hostal que ofereix al portal nord-americ¨¤ Airbnb, on s'hi lloguen m¨¦s de 1.000 habitatges de l'illa. La Laura cobra entre 40 i 45 CUC (equivalent al d¨°lar) per habitaci¨®. ¡°Si haig de servir menjar aviso la meva mare i la meva tia¡±, explica. L'anci¨¤ James, de Kansas, i la seva esposa podrien ser els seus clients. Van arribar al tr¨°pic amb una curiositat de mig segle: ¡°S¨®c molt vell i volia visitar Cuba¡±.

L'arribada de delegacions respon a una realitat. Sense estalvi intern per emprendre projectes de desenvolupament que exigeixen vora 2.000 milions d'euros anuals, l'illa necessita capital estranger. La seva sortida de la llista de pa?sos patrocinadors del terrorisme probablement faciliti el seu acc¨¦s al cr¨¨dit del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i el Banc de Desenvolupament fundat pel Brasil, R¨²ssia, l'?ndia, la Xina i Sud-¨¤frica. Silenciosament, funcionaris de l'FMI han viatjat a Cuba.