Am¨¨rica obre un nou cicle hist¨°ric

La hist¨°ria, de vegades, es det¨¦ en una fotografia. El temps hi queda atrapat i aflora l'esperit d'una ¨¨poca. Passa en poques ocasions, i la Cimera de les Am¨¨riques n'ha estat una. Per primera vegada en m¨¦s de cinquanta anys, un president dels Estats Units i un altre de Cuba han parlat cara a cara en una reuni¨®. La trobada a Panam¨¤ entre Barack Obama i Ra¨²l Castro, dos mites pol¨ªtics al crepuscle de les seves carreres, marca la fi d'una ¨¨poca i transcendeix els l¨ªmits estrets i formals de la cimera. Amb la imatge de l'encaixada, el segle XX americ¨¤ mor finalment i s'obre una nova etapa. Un per¨ªode llarg i incert davant del qual el president de la naci¨® m¨¦s poderosa del m¨®n ha ofert als seus hom¨°legs continentals un nou ordre, lluny ¡°de les ideologies del passat¡±. ¡°Les nostres nacions han d'alliberar-se dels vells arguments, hem de compartir la responsabilitat del futur. Aquest canvi ¨¦s un punt d'inflexi¨® per a tota la regi¨®¡±, va afirmar Obama.

El seu discurs va plantejar una agenda pr¨¤ctica, basada en el desenvolupament de l'energia i la lluita contra la pobresa, per¨° tamb¨¦ en el reconeixement dels cap¨ªtols foscos de la hist¨°ria dels Estats Units en la relaci¨® amb els seus ve?ns. ¡°?s la primera vegada en mig segle que s'han reunit totes les nacions americanes. Seguir¨¤ havent-hi difer¨¨ncies significatives, per¨° no estem atrapats en la ideologia, sin¨® interessats en el progr¨¦s¡±, va reblar.

La resposta de Ra¨²l Castro va procedir d'un altre univers, possiblement d'un altre segle. El vell revolucionari va trencar tots els motlles del protocol, es va excedir en el temps (¡°per les vegades que no m'han deixat parlar¡±) i va defensar la seva causa amb passi¨®, copejant la taula, deixant anar els papers del discurs, mirant desafiador el plenari. Ra¨²l va ser un Castro. Va entonar un cant a la ¡°lluita contra l'opressi¨®¡±. Pel seu discurs hi van passar des de la bota colonial fins al cop contra Ch¨¢vez. Va haver-hi moments en qu¨¨ les seves paraules van ser un pur recordatori personal, sobretot en tractar la fallida invasi¨® de Bah¨ªa Cochinos (¡°sab¨ªem disparar, per¨° no cap a on¡±) o el truncat missatge de John F. Kennedy per iniciar un di¨¤leg amb Cuba.

Situat als ant¨ªpodes del pragmatisme d'Obama, el l¨ªder cub¨¤ va defensar amb dents i ungles la seva ideologia. ¡°Cal seguir lluitant, seguir perfeccionant el socialisme¡±, va afirmar. Per¨° darrere d'aquest enroc discursiu va llan?ar amb mestratge el missatge clau, aquell que ha donat sentit a la cimera i, m¨¦s enll¨¤, a la nova pol¨ªtica nord-americana: "Obama ¨¦s un home honest (...) Cal donar-li suport en la seva intenci¨® de liquidar el bloqueig¡±, va sentenciar Castro, exonerant el president nord-americ¨¤ de l'historial ¡°imperialista¡± i confirmant que una nova era ha comen?at a caminar.

Amb la imatge de l'encaixada, el segle XX americ¨¤ mor finalment

No seran temps f¨¤cils. Per als pa?sos emergents aquest cicle neix sota el signe de la crisi. Esgotat el model que va encendre els motors econ¨°mics de Llatinoam¨¨rica, el des¨¤nim s'expandeix per les seves capitals. L'Argentina i Vene?uela s'enfonsen en la recessi¨®, el Brasil ha entrat en p¨¤nic, i M¨¨xic ¨¦s encara incapa? de superar la seva an¨¨mia cr¨°nica. Sobre aquest horitz¨®, enfosquit per la caiguda del preu del petroli, Obama ha plantejat una pol¨ªtica basada en l'acostament i, el que ¨¦s m¨¦s important, en l'enorme capacitat dels Estats Units, ressorgida d'una llarga hibernaci¨®, per detonar l'economia de l'¨¤rea. El moment no pot ser millor per a la pot¨¨ncia nord-americana. No nom¨¦s el sud necessita m¨¦s que mai el seu suport, sin¨® que la Xina, el seu rival planetari i protagonista els ¨²ltims anys d'una descarada penetraci¨® a la seva tradicional zona d'influ¨¨ncia, ha baixat el ritme i d¨®na mostres de fatiga. El president nord-americ¨¤, possiblement amb la vista posada en la seva entrada en la hist¨°ria, no ha deixat escapar l'oportunitat.

Al centre de la jugada s'hi ha situat Cuba. Washington ha deixat enrere la pol¨ªtica de l'a?llament i ha comen?at a desfer d¨¨cades de dist¨¤ncia. Per¨° m¨¦s enll¨¤, la Casa Blanca ha expandit el missatge que un nou ordre llatinoameric¨¤ ¨¦s possible. Per aix¨° ha mogut les seves fitxes entre bastidors, evitant l'ostentaci¨® gestual. La mateixa trobada amb Castro ha estat presidida per la sequedat. ¡°Les abra?ades es fan, en tot cas, per tel¨¨fon. Fer-se'n al carrer i mostrar una efusi¨® excessiva¡±, apunta un president llatinoameric¨¤ a aquest diari, ¡°no nom¨¦s ¨¦s descon¨¨ixer la dist¨¤ncia que encara els separa, sin¨® obrir una fractura innecess¨¤ria entre les seves bases m¨¦s militants¡±.

En aquest joc ocult, la cimera representa un episodi, important i sonor, per¨° que no deixa de ser una parada m¨¦s en el trajecte. ¡°Aquestes din¨¤miques requeriran terminis m¨¦s llargs, despr¨¦s de 50 anys d'enfrontament, no es resoldran tan r¨¤pidament¡±, assenyala un altre dirigent llatinoameric¨¤.

La Casa Blanca ha expandit el missatge que un nou ordre llatinoameric¨¤ ¨¦s possible

Malgrat la necessitat d'un temps de maduraci¨®, la cita de Panam¨¤ ha perm¨¨s revelar una fotografia in¨¨dita a Llatinoam¨¨rica i que ser¨¤ la que quedi en la mem¨°ria hist¨°rica. ?s la primera vegada que un dels pares de la revoluci¨® cubana, el gran far de l'esquerra radical, acudeix a aquesta cimera, de la qual havia estat proscrit. Aquest ¨¨xit, amb el qual va bromejar el mateix Castro (¡°ja era hora que em deixessin parlar¡±), ha perm¨¨s a Obama duplicar la credibilitat de la seva proposta, i indirectament, ha suavitzat les habituals invectives del bloc bolivari¨¤.

Tot i que no van faltar les cr¨ªtiques als Estats Units procedents de Vene?uela, Bol¨ªvia, l'Equador i l'Argentina, cap dels presidents (hi han anat 34, nom¨¦s ha faltat Michelle Bachelet a causa de les inundacions a Xile) va rebutjar obertament l'acostament a Cuba. ¡°Han canviat moltes coses, estem a les portes d'una nova era¡±, va arribar a recon¨¨ixer el president vene?ol¨¤, Nicol¨¢s Maduro, que, tot i aix¨°, va manifestar que no confia en Obama i va exigir amb acritud la retirada del decret dels EUA que declara al seu pa¨ªs amena?a nacional.

Aquest inusual clima va portar el secretari general de l'Organitzaci¨® d'Estats Americans (OEA), Jos¨¦ Miguel Insulza, a considerar irreversible aquest proc¨¦s. ¡°Hi ha hagut canvis substantius que fan impossible sostenir les pol¨ªtiques del passat¡±, va dir. Aquesta sensaci¨® de territori recuperat, obert a l'exploraci¨®, ¨¦s un dels ¨¨xits d'aquesta cimera. Sense euf¨°ries, amb alguns detractors i amb la convicci¨® que el vendaval econ¨°mic no amainar¨¤ r¨¤pidament, per¨° tamb¨¦ amb la certitud que el convuls segle XX queda cada vegada m¨¦s lluny d'Am¨¨rica.