L¡¯exili armeni clama contra Obama en l¡¯aniversari del genocidi

El v¨ªdeo projectat en un escenari a Sunset Boulevard aquest divendres al mat¨ª no deixava lloc a dubtes. Primer, els l¨ªders armenis assassinats durant el genocidi de fa un segle a les mans de l'imperi turc. Despr¨¦s, un punt de comparaci¨®: una imatge d'un orfe en Ruanda despr¨¦s de les matances del 1994. Finalment, una foto de Barack Obama circumspecte i amb una ganyota. La negativa del president nord-americ¨¤ a utilitzar la paraula genocidi per referir-se a l'assassinat d'entre 1,2 i 1,5 milions d'armenis a les mans dels turcs ha estat un afront per a aquesta comunitat, exiliada en bona part als Estats Units, que ha dominat les marxes multitudin¨¤ries celebrades en commemoraci¨® dels 100 anys de la massacre.

Els colors de la bandera arm¨¨nia van inundar tot el centre de Hollywood, on es va instal¡¤lar l'exili armeni durant els anys 20 del segle passat i encara avui es diu Little Armenia. Des d'aqu¨ª va sortir una enorme marxa plena de fam¨ªlies senceres que recorreria tota la ciutat fins a acabar en una protesta davant el Consolat General de Turquia per exigir reconeixement als fets de fa un segle. Actes similars es van fer al centre de Nova York i a Boston. Als Estats Units viuen gaireb¨¦ 1,5 milions de persones d'origen armeni i ¨¦s una comunitat amb una forta identitat religiosa i cultural.

El 24 d'abril ¨¦s la data en qu¨¨ es commemora l'inici del genocidi armeni, la primera persecuci¨® ¨¨tnica en massa al segle XX. En aquesta data, uns 300 l¨ªders armenis van ser deportats o executats i unes 5.000 persones van ser assassinades als voltants d'Istanbul en el que llavors era l'imperi otom¨¤ i dins del context de la I Guerra Mundial (1914-1918). L'actual Turquia mai no ha reconegut els fets. El reconeixement com a genocidi, com a pas previ a la reparaci¨®, ¨¦s una petici¨® hist¨°rica dels armenis. Aix¨ª ho han fet el Parlament Europeu, diversos pa?sos llatinoamericans i especialment el Vatic¨¤, a trav¨¦s del papa Francesc. No obstant aix¨°, aquesta setmana la Casa Blanca confirmava que el president Obama no es referir¨¤ als fets com a genocidi, en el que s'interpreta com una concessi¨® a Turquia, un aliat militar clau a l'Orient Mitj¨¤. Obama va prometre com a candidat el 2008 que reconeixeria el genocidi.

Los Angeles, a l'¨¤rea metropolitana de la qual viu la major comunitat arm¨¨nia dels Estats Units, amb gaireb¨¦ 200.000 persones segons el cens del 2010, fa dies que t¨¦ els carrers plens de banderes amb els colors armenis. A la ciutat de Glendale, al nord-est de la megal¨°poli, un ter? de la poblaci¨® ¨¦s arm¨¨nia. Els c¨¤rrecs electes de Los Angeles i Calif¨°rnia, gaireb¨¦ tots dem¨°crates, no poden permetre's ignorar la comunitat arm¨¨nia.

Entre les desenes de milers de persones que a les nou del mat¨ª ja omplien Sunset Boulevard es podien veure cartells donant les gr¨¤cies a Bol¨ªvia o l'Argentina pel reconeixement. Les cr¨ªtiques eren per a Obama. El mat¨ª va comen?ar amb el descobriment per part de l'Ajuntament d'una placa que a partir d'ara marcar¨¤ una cantonada de Hollywood Boulevard com a pla?a del Genocidi Armeni. El regidor Paul Krekorian, el primer d'origen armeni a Los Angeles, va explicar la hist¨°ria de com la seva ¨¤via va rebre una carta en la qual li explicaven que els turcs havien matat el seu germ¨¤: "Li van arrencar la barca, li van tallar la llengua i van deixar que es dessagn¨¦s", va relatar Krekorian. El regidor ha qualificat l'actitud de Obama de "vergonyosa". Mike Feuer, el fiscal de la ciutat, va dir: "Va ser un genocidi i cal dir-ne aix¨ª". "?s conegut que als inicis de l'Holocaust Hitler va dir 'qui es recorda de l'extermini dels armenis?'. Avui li donem resposta. Nosaltres ens en recordem", va dir Feuer a un p¨²blic emocionat. El congressista Adam Schiff, que representa aquest districte al Congr¨¦s dels Estats Units a Washington, va dir: "La negaci¨® del genocidi ¨¦s l'¨²ltim cap¨ªtol del genocidi. Volem tancar aquest cap¨ªtol".?

All¨¤ hi havia Sutenia Tateryon, de 84 anys, nascuda a Gr¨¨cia durant la fugida dels seus pares d'Arm¨¨nia. Li semblava "molt important" el nou cartell del centre tur¨ªstic de Hollywood. "Tothom el pot veure encara que Turquia ho negui". Entre el 1915 i el 1930, amb tres presidents diferents, els Estats Units van acollir 132.000 orfes armenis, segons xifres de les organitzacions a l'exili.

El suport de tots els l¨ªders electes de Los Angeles a les reivindicacions arm¨¨nies va quedar clar amb la participaci¨® de regidors, supervisors del comtat, legisladors estatals i el mateix alcalde, Eric Garcetti, en la manifestaci¨® que acabaria davant del Consolat de Turquia. "Tots som una mica menys humans quan neguem el que ha passat", va dir Garcetti en la manifestaci¨®. "Exigim la veritat, exigim reconeixement". Els l¨ªders armenis que organitzaven la marxa van deixar frases dures contra el president: "Senyor Obama, no podem ser els campions de la just¨ªcia i els drets humans mentre deixem que Turquia jugui amb nosaltres". "No necessitem covardia, no necessitem un lideratge moralment corrupte. Els l¨ªders que no reconeixen el genocidi s¨®n c¨°mplices del genocidi", es va sentir a la tribuna.

En la manifestaci¨®, el peu dret d'Ara Ghizairyan, de 21 anys, cridava l'atenci¨®. Portava una bandera turca lligada a la bota, per tant l'anava trepitjant constantment i arrossegant-la pel carrer. Ara i el seu germ¨¤ Hamlet, de 17 anys, van n¨¦ixer a Arm¨¨nia i s¨®n de les ¨²ltimes generacions que han anat a Los Angeles, un degoteig que continua avui dia. Ara explicava que la identitat arm¨¨nia "es passa de generaci¨® en generaci¨®" i que les reivindicacions de fa un segle continuen vives a la seva: "Volem la terra i tot el que ens van robar", deia, mentre convidava a qualsevol que se li creu¨¦s a trepitjar la bandera turca que duia a la bota. "Trepitja-la, ¨¦s gratis".