Els especialistes demanen m¨¦s recursos per vigilar la salut mental dels menors

El debat sobre l'atenci¨® a menors amb trastorns mentals est¨¤ sobre la taula despr¨¦s que dilluns passat un nen de 13 anys, enmig d'un suposat brot psic¨°tic, mat¨¦s un professor en un institut barcelon¨ª. L'aula no ¨¦s aliena als prejudicis sobre la salut mental, malgrat que un 20% dels joves presenten alguna patologia. Els experts demanen m¨¦s coordinaci¨® entre mestres, pares i el sector sanitari i social per atendre millor les necessitats dels menors.

El desplegament territorial de protocols i recursos per detectar i atendre aquestes dolences ¨¦s desigual. A Pa¨ªs Basc, per exemple, la r¨¤tio de psic¨°legs cl¨ªnics infantils ¨¦s de 8,5 per cada 100.000 habitants. A Catalunya, de 14. En canvi, a Extremadura ¨¦s de 2,1 i a Andalusia, de 2,4, segons el Llibre Blanc de la Psiquiatria de Menors, de la C¨¤tedra de Psiquiatria Infantil Fundaci¨® Alicia Koplowitz-UCM.

"Costa que la poblaci¨® adolescent arribi al sistema sanitari, per aix¨° els busquem nosaltres¡±, explica Cristina Molina, directora del Pla Catal¨¤ de Salut Mental. El programa Salut i Escola a Catalunya n'¨¦s un exemple: incorpora consultes peri¨°diques d'una infermera als instituts. Un ter? de les consultes que realitzen els menors de manera proactiva tenen a veure amb la seva salut mental. I vora un 4% es deriven a especialistes. Per¨° en general, a l'escola p¨²blica el rol de vigil¨¤ncia recau en els psicopedagogs, que s'ocupen tamb¨¦ del suport a estudiants amb dificultats especials, l'orientaci¨® professional i la tutoria. ¡°La UNESCO diu que la r¨¤tio adequada ¨¦s d'un professional per cada 250 alumnes. Aqu¨ª ¨¦s superior als 1.800¡±, diu Ana Cobos, presidenta de la Confederaci¨® d'Organitzacions de Psicopedagogia i Orientaci¨® d'Espanya. El model ¨¦s diferent a cada comunitat. A Castella-la Manxa i a Cant¨¤bria, explica, cada centre t¨¦ el seu propi personal. A Andalusia o Madrid un equip s'encarrega de diversos instituts. ¡°Un sol professional per a un centre de 600 alumnes no pot fer el treball de seguiment amb la mateixa qualitat.¡±, critica Enrique Castillejos, del Consell General de Col¡¤legis Oficials de Psicopedagogs d'Espanya.

Cobos i Castillo coincideixen que hi ha ¡°una falta de voluntat pol¨ªtica¡± per impulsar l'orientaci¨®. La partida dels Presuposstos Generals d'educaci¨® compensat¨°ria, que busca anivellar els desavantatges d'alumnes amb problemes socioecon¨°mics i amb la qual es paga als tutors, s'ha retallat un 92% des del 2011 segons UGT-FETE.

Els experts recomanen que hi hagi un equip multidisciplinari que actu? en xarxa de forma independent a l'atenci¨® a adults, coordinant les accions des d'atenci¨® prim¨¤ria, l'escola i la fam¨ªlia. ¡°hi ha tradici¨® d'interconnexi¨® entre Sanitat, Educaci¨®, Serveis Socials i Just¨ªcia¡±, es queixa Cobos. Catalunya ¨¦s, paradoxalment, una de les regions on m¨¦s s'ha desenvolupat aquest sistema. Quatre comunitats (Arag¨®, Cant¨¤bria, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana) no tenen un protocol espec¨ªfic per a menors.

M¨¦s enll¨¤ de protocols, ¨¦s fonamental la implicaci¨® familiar. ¡°De vegades els problemes nom¨¦s es manifesten a casa o a l'escola. Una trucada de l'orientador ¨¦s una part normal del proc¨¦s educatiu¡±, diu Carme Grifoll, de F¨°rum Salut Mental. Si els pares es neguen a una intervenci¨® m¨¨dica, els facultatius han de prevaler el criteri cl¨ªnic. ¡°Poden posar el cas en mans de l'autoritat judicial¡±, explica Molina.

¡°Pares i escola no poden trivialitzar els problemes de salut mental dels nens¡±, diu Jos¨¦ Mar¨ªa S¨¢nchez-Monje, de la Confederaci¨® d'agrupacions familiars de malalts mentals. Per¨° en casos com el del nen barcelon¨ª, els experts insisteixen en l'excepcionalitat. ¡°No sempre es pot detectar tot. Segurament en aquest cas la dolen?a es va desenvolupar m¨¦s r¨¤pid del que poguessin preveure perqu¨¨ hi ha s¨ªmptomes que no s¨®n espec¨ªfics¡±, diu la presidenta de l'Associaci¨® Espanyola de Psiquiatria del Nen i l'Adolescent, Josefina Castro.