La petjada minsa de Rato a l¡¯FMI

La seva inesperada sortida del Fons Monetari Internacional (FMI) va suposar l'inici de la caiguda de Rodrigo Rato. Despr¨¦s d'abandonar Washington el 2007, dos anys abans que acab¨¦s el seu mandat com a director gerent de l'FMI, l'exvicepresident del Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar es va endinsar al m¨®n financer i all¨¤ van comen?ar els seus problemes judicials: pocs mesos despr¨¦s es va incorporar com a assessor del banc d'inversi¨® Lazard, el 2010 a la presid¨¨ncia de Caja Madrid i l'any seg¨¹ent va assumir la de Bankia, fruit de la fusi¨® d'aquesta caixa amb sis m¨¦s.

Al marge de ser investigat pel seu pas per aquestes tres entitats, Rato s'enfronta des de la setmana passada a una investigaci¨® per cinc delictes fiscals, blanqueig de capitals i al?ament de b¨¦ns per haver-hi presumptament amagat part del seu patrimoni a l'exterior i haver realitzat moviments de divises.

Rato (Madrid, 1949) va assumir la direcci¨® de l'FMI el juny de 2004, tres mesos despr¨¦s de la derrota electoral del PP. Era el cim en la carrera, la consolidaci¨® internacional d'un dels actors clau del suposat miracle econ¨°mic espanyol.

L'¨²nic espanyol a arribar a la c¨²pula del Fons va deixar poca petjada al 1.900 de l'avinguda Pennsilv¨¤nia. Rato ¨¦s recordat com un director poc involucrat i mancat de capacitat professional, segons el relat de treballadors de l'organisme prestador que van coincidir amb ell durant el seu mandat, que va finalitzar l'octubre de 2007, quatre mesos despr¨¦s d'anunciar la seva dimissi¨® per motius personals.

La detenci¨® de Rato, durant vuit hores el dia 17?passat, va tenir lloc en plenes reunions de primavera de l'FMI, en les quals van participar el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, i el governador del Banco de Espa?a, Luis Mar¨ªa Linde. L'arrest va ocupar la portada del Financial Times, el diari de refer¨¨ncia al Fons.

Els treballadors de l'¨°rgan internacional diuen que va passar

Un portaveu de l'FMI va declinar valorar la nova investigaci¨® judicial ni l'etapa com a director de l'exministre d'Economia. Al febrer de 2011, el Fons va difondre un demolidor informe d'autocr¨ªtica sobre la seva actuaci¨® entre 2004 i 2007 ¡ªen qu¨¨ va tenir tres directors per¨° inclou tota l'etapa de Rato¡ª, en el qual va determinar que les defici¨¨ncies internes van impedir pronosticar la crisi financera. A m¨¦s, el successor de Rato, Dominique Strauss-Kahn, i l'actual directora, Christine Lagarde, tamb¨¦ afronten processos judicials.

Rato va passar ¡°sense pena ni gl¨°ria¡± per l'FMI, segons els empleats consultats. Sostenen que ¡°no era una persona valorada o estimada¡± tot i que no despertava antipatia. Expliquen que no era accessible i que la seva tasca no ¨¦s recordada com la d'un ¡°professional i involucrat en temes interns¡±.

¡°Era una activitat menys pol¨ªtica a la qu¨¨ estava acostumat. No va acabar d'encaixar-hi, en aquesta vida¡±, assenyala una font externa a l'FMI per¨° coneixedora de l'etapa de Rato a la capital dels Estats Units.

La valoraci¨® de Rato entre els treballadors consultats contrasta amb la de Strauss-Kahn, que va ser nomenat director el novembre de 2007 i va deixar el seu lloc el maig de 2011 despr¨¦s de ser detingut a Nova York acusat de violaci¨® en un cas del qual va ser absolt. A l'economista franc¨¨s se'l recorda com una persona ¡°accessible, involucrada, molt bon professional, que manejava molt b¨¦ les reunions al directori¡±. Poc despr¨¦s d'accedir a l'FMI, Strauss-Kahn va intentar millorar les condicions de la plantilla i es va submergir en les pol¨ªtiques internes, segons el relat dels empleats. De Rato, en canvi, no es recorda ¡°cap fet que lider¨¦s quant a canvi organitzatiu, estructural, salarial, el que fos¡±.

La valoraci¨® de l'exministre contrasta amb la positiva de Strauss-Kahn

L'exvicepresident del Govern del PP vivia en una casa d'estil victori¨¤ al centre de Washington, al costat de la pla?a de Dupont i a set quadres de la moderna seu central de l'FMI. Entre cada dues i tres setmanes, s'anava a tallar els cabells al Diego¡¯s Hair Salon, al costat de casa seva. ¡°Era una persona molt respectuosa i honesta¡±, rememora Diego d¡¯Ambrosio, un barber itali¨¤ que des de 1968 talla els cabells a les elits de Washington en el seu petit i humil establiment.

Les parets de la barberia estan plenes de fotografies signades per famosos, entre ells presidents dels EUA. Prop del marc de Barack Obama hi penja el de Rato amb una dedicat¨°ria en espanyol que resa: ¡°Per a Diego amb afecte¡±. D¡¯Ambrosio parlava amb Rato en una barreja d'espanyol i itali¨¤, i diu que se'l veia ¡°molt feli?¡± a Washington. ¡°Quan es va acomiadar, em va dir: ¡®Et trobar¨¦ a faltar'¡±.

Els motius de la sortida de Rato de l'FMI ¡ªdel qual rep una pensi¨® vital¨ªcia d'uns 80.000 d¨°lars¡ª segueixen sent un misteri. Els rumors versen des que va dimitir perqu¨¨ tenia ambicions pol¨ªtiques a Espanya fins que va ser convidat a marxar. ¡°Les meves circumst¨¤ncies familiars i les meves responsabilitats, especialment pel que fa a l'educaci¨® dels meus fills, s¨®n el motiu per renunciar¡±, va esgrimir en el seu comunicat de ren¨²ncia.

Quan amb prou feines feia un any que era director, van sorgir les primeres cr¨ªtiques a la seva gesti¨®. En un article del diari International Herald Tribune el juliol de 2005, que citava persones properes a l'FMI, Rato era acusat d'estar poc involucrat en les activitats de la instituci¨®, de malgastar el seu temps en viatges i de desitjar la presid¨¨ncia del Govern espanyol. Dos anys despr¨¦s, anunciava la seva dimissi¨® i deixava at¨°nita molta gent. ¡°Aconseguir-ho va ser molt dif¨ªcil. Va ser una sorpresa inexplicable. Era una base internacional per Espanya¡±, assenyala la mateixa font.