Les pobres raons d¡¯un ministre

Adverteixo per endavant que l'acudit que estic a punt de reproduir aqu¨ª pertany a la inc¨°moda i vaga categoria del que ¨¦s pol¨ªticament incorrecte. En un concert del grup U2, en acabar una can?¨®, Bono demana cortesament silenci als assistents. Quan el p¨²blic li ha concedit aquest silenci, Bono comen?a a aplaudir a un ritme molt, molt lent. A continuaci¨® llan?a una de les proclames humanit¨¤ries per les quals ¨¦s mundialment conegut. Buscant conscienciar el p¨²blic, diu: ¡°Cada vegada que aplaudeixo, un arbre ¨¦s talat en la selva amaz¨°nica¡±. L'afirmaci¨® indigna en gran manera un membre del p¨²blic, que, trencant el silenci m¨¤gic que el mateix Bono ha indu?t, amb veu amarga crida a ple pulm¨®: ¡°Llavors deixa d'aplaudir, tros d'imb¨¨cil!¡±

L'acudit ¨¦s, a m¨¦s de fr¨ªvol, una inst¨¤ncia perfecta de la fal¡¤l¨¤cia post hoc ergo propter hoc. ?s a dir, la fal¡¤l¨¤cia segons la qual el fet que un esdeveniment tingui lloc en un moment immediatament posterior a un altre esdeveniment no significa, necess¨¤riament, que aquest ¨²ltim hagi estat causat pel primer. L'aplaudiment de Bono no constitueix la causa de la tala d'arbres amaz¨°nics, malgrat que aquesta s'esdevingui nom¨¦s un segon despr¨¦s que?es trobin?les mans de Bono, l'una amb l'altra, per produir el so caracter¨ªstic de l'aplaudiment.

Donades les declaracions en qu¨¨ suggeria una relaci¨® causa-efecte entre independentisme i gihadisme, cal suposar que el ministre d'Interior, Fern¨¢ndez D¨ªaz, o b¨¦ ¨¦s un c¨ªnic que busca desacreditar el moviment independentista per una via vil i tramposa o b¨¦ ha caigut en el mateix error que la persona del p¨²blic que increpa Bono. No s¨¦ quina de les dues possibilitats ¨¦s m¨¦s perillosa donada la seva condici¨® de ministre d'Interior. Potser a les seves mans hi ha dades palm¨¤ries, obtingudes pels serveis secrets, sobre aquesta relaci¨® causal. Per¨° si fos aix¨ª, no es veu quina ra¨® tindria per no proporcionar-les un cop s'ha llan?at la sospita. Aix¨ª que, un altre cop, o b¨¦ ¨¦s un c¨ªnic temerari o b¨¦ cau en la fal¡¤l¨¤cia post hoc ergo propter hoc.

Suposem, per ser bondadosos, que no ¨¦s un c¨ªnic. Fern¨¢ndez D¨ªaz assumeix que at¨¨s que la conformaci¨® de c¨¨l¡¤lules salafistes ha tingut lloc just despr¨¦s de l'explosi¨® del moviment independentista, llavors aix¨° ¨²ltim ¨¦s causa del primer. Es tracta, per descomptat, d'una assumpci¨® totalment gratu?ta. O potser no. Fern¨¢ndez D¨ªaz addueix que s'ha frivolitzat la integraci¨® de la comunitat musulmana i que un membre de Nous Catalans, una associaci¨® sobiranista vinculada a CiU, va ser expulsat per salafista. Aquestes sembla que s¨®n les raons que establirien una relaci¨® causal entre l'explosi¨® de l'independentisme i l'auge del gihadisme a Catalunya.

Si per a Fern¨¢ndez D¨ªaz que un membre de Nous Catalans sigui expulsat per salafista crea un nexe entre independentisme i gihadisme, tamb¨¦ ha d'acceptar que hi ha un vincle entre el PP i el neonazisme

El problema ¨¦s que, per si soles, aquestes raons no sembla que es puguin sostenir. At¨¨s que uns pocs musulmans ¨Cno tots d'origen ¨¤rab, per cert¨C han format presumptament una c¨¨l¡¤lula salafista, aleshores s'ha frivolitzat la integraci¨® de tota la comunitat musulmana. Per¨° una cosa no sembla que sigui conseq¨¹¨¨ncia necess¨¤ria de l'altra. Perqu¨¨ sigui veritat que s'ha frivolitzat la integraci¨® sencera, s'intueix que cal que passi alguna cosa m¨¦s que les reunions de quatre individus per cometre un atemptat.

I cal suposar que si per a Fern¨¢ndez D¨ªaz el fet que un membre de Nous Catalans sigui expulsat per salafista crea un nexe entre independentisme i gihadisme, llavors tamb¨¦ acceptar¨¤ que hi ha un vincle entre el PP i el neonazisme, at¨¨s que alguns dels membres de les seves joventuts es van fotografiar fent la salutaci¨® romana. Per¨° imagino que rebutjaria el segon. I si rebutja el segon no hi ha motiu pel qual no hauria de rebutjar tamb¨¦ el primer.

Aix¨ª que les raons?¨ªnfimes?presentades per Fern¨¢ndez D¨ªaz s¨®n tan febles com semblen, excepte, com deia, que tingui dades concloents sobre aquest tema. Com el fan cabrejat amb Bono, Fern¨¢ndez D¨ªaz est¨¤ tan obnubilat que sembla arribar a creure que la cadena d'esdeveniments que ha tingut lloc a Catalunya aquests ¨²ltims anys est¨¤ causalment determinada. Tanmateix, el que causa sorpresa no s¨®n tant les relliscades de Fern¨¢ndez D¨ªaz o de la plana major del PP. A aix¨° ja hi estem acostumats d'alguna manera. El que causa sorpresa ¨¦s que si aquest ¨¦s el nivell del principal rival de l'independentisme, com pot ser que aquest ¨²ltim no estigui guanyant per golejada? Si tan f¨¤cil l'hi posen, com pot ser que no sigui ja l'opci¨® massiva a Catalunya?

Crec que la resposta m¨¦s assenyada a aquesta pregunta ¨¦s que, contra el que de vegades s'invoca com a justificaci¨® de l'independentisme, el PP, i el que el PP representa, no ¨¦s l'¨²nic rival de l'independentisme, i m'atreviria a dir que ni tan sols ¨¦s el seu rival principal. Existeixen moltes formes leg¨ªtimes de ser no-independentista i cap, tret que Fern¨¢ndez D¨ªaz tingui informaci¨® privilegiada sobre aquest tema, exigeix deixar anar la primera bestiesa que?a un?li passa pel cap.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic