Cinc universitats catalanes tenen facultats en el ¡®top 50¡¯ del m¨®n

La universitat espanyola treu pit en els r¨¤nquings internacionals facultat a facultat, i especialment la catalana. En l'¨²ltim r¨¤nquing QS per mat¨¨ries, publicat aquest dimecres, hi apareixen set campus espanyols les carreres dels quals figuren entre les 50 millors del m¨®n. D'aquests, cinc s¨®n catalans. L'informe analitza 36 carreres, com ara Medicina, Dret, Filosofia, diverses enginyeries i Farm¨¤cia, entre d'altres.

En els llocs superiors de les llistes hi apareixen facultats de sis universitats p¨²bliques espanyoles i una de privada. Arquitectura i Construcci¨® Ambiental de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya ¨¦s la primera classificada de les espanyoles, en el lloc 22. Tamb¨¦ hi apareixen quatre universitats catalanes m¨¦s (Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Pompeu Fabra, Ramon Llull i Universitat de Barcelona) i dues de Madrid (Carlos III i Complutense). Tamb¨¦ hi apareix una escola de negocis, Esade Business School.

Universitat Pompeu Fabra

Universitat Ramon Llull (privada)

Universitat Carlos III

Economia i Econometria (38)

Universitat de Barcelona

Universitat Complutense de Madrid

En aquest r¨¤nquing per facultats, que QS publica des del 2011, els primers llocs s¨®n per a les institucions que acostumen a encap?alar les classificacions mundials. Els principals campus nord-americans copen els primers llocs per carreres en la majoria dels casos.

L'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts (MIT) de Boston ¨¦s la primera en 11 carreres, com F¨ªsica i Astronomia, Ling¨¹¨ªstiques o diverses enginyeries, entre d'altres. La Universitat de Harvard, tamb¨¦ a Boston, encap?ala les llistes en 10 facultats, com Sociologia, Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, Medicina i Dret, entre d'altres. La brit¨¤nica Oxford apareix com a primera de la llista mundial en Lleng¨¹es Modernes i Geografia. Cambridge ¨¦s primera per Llengua i Literatura Angleses.

Als campus espanyols els costa molt colar-se entre els 200 primers del m¨®n en les classificacions de refer¨¨ncia, Xangai (ARWU), Times Higher Education (THE) i aquest ¨²ltim, QS. Per¨° la fotografia millora quan es revisa l'especialitzaci¨®. En la classificaci¨® publicada recentment, 19 universitats espanyoles figura entre les 200 millors del m¨®n en 35 de les 36 carreres analitzades (totes excepte Estudis de Desenvolupament).

L'informe sobre carreres de QS, com la majoria dels grans r¨¤nquings, mesura la reputaci¨® acad¨¨mica i la producci¨® investigadora. Per a la reputaci¨®, van fer q¨¹estionaris a 85.602 acad¨¨mics i 41.910 empresaris, segons una nota de l'organitzaci¨®. Els primers podien triar fins a 30 universitats ¨Cdel seu pa¨ªs, el seu continent i de la resta del m¨®n¨C entre les millors de la seva pr¨°pia especialitat. Als ocupadors se'ls preguntava quins consideraven les m¨¦s prestigioses a l'hora de contractar universitaris de les seves branques.

Per a la producci¨® investigadora, es van revisar 17,3 milions d'articles i m¨¦s de 100 milions de cites publicades en les bases de dades Scopus i Elsevier, a m¨¦s d'aplicar un ¨ªndex que relaciona la quantitat d'investigaci¨® d'una facultat amb el nombre de citacions.

El pes d'aquestes quatre variables ¨Cenquestes a acad¨¨mics, a ocupadors, bases de dades i l'¨ªndex¨C no ¨¦s el mateix en tots els casos. En Filosofia, per exemple, el 90% de la nota final dep¨¨n de l'opini¨® dels acad¨¨mics perqu¨¨ les publicacions s¨®n m¨¦s escasses, explica una portaveu de QS. En el cas de les enginyeries, la investigaci¨® va suposar el 30% de la nota final.