Les contradiccions d¡¯Europa

No ¨¦s una novetat confessar que crec que som molts els que, sent des de sempre profundament europeistes, vam continuar pensant que necessitem la Uni¨® Europea m¨¦s que mai, i que per aix¨° volem m¨¦s Europa; per¨° volem una Europa diferent de la que ara estem veient. El projecte europeu s'ha basat des de l'origen en quatre pilars: 1. La necessitat d'actuar units en un m¨®n progressivament globalitzat i amb poders emergents, pol¨ªtics o econ¨°mics, cada vegada m¨¦s forts. 2. Els avantatges econ¨°mics de ser el mercat m¨¦s gran del m¨®n i una gran pot¨¨ncia industrial, amb un enorme capital hum¨¤ capa? de generar riquesa. 3. La possibilitat de construir una societat amb un alt nivell de benestar basat en la just¨ªcia social i en la solidaritat interterritorial. I 4. Aquesta uni¨® no ha d'implicar la ren¨²ncia a les identitats, lleng¨¹es o cultures pr¨°pies de cadascun dels pobles europeus, a les quals se superposa una identitat europea indiscutible basada tant en la hist¨°ria comuna com, sobretot, en la voluntat de futur com¨². Aquests quatre pilars tenen noms: uni¨® pol¨ªtica, uni¨® econ¨°mica, uni¨® fiscal i protecci¨® de la diversitat.

Les actuacions que estem veient com a respostes a alguns problemes que han aparegut en els ¨²ltims anys, en bona part a causa de les dificultats econ¨°miques, estan produint desorientaci¨® i desencantament en molts ciutadans. No aconseguim augmentar el pes d'Europa en els problemes mundials; ens costa molt recuperar la qualitat i la for?a de les nostres economies, i estem donant mostres clar¨ªssimes d'insolidaritat, tant en els equilibris interns, com respecte a zones ve?nes. Em referir¨¦ espec¨ªficament a aquest tercer punt, que les trag¨¨dies al mar i la situaci¨® a Gr¨¨cia han convertit en rabiosa actualitat.

Fa pocs dies sentia unes declaracions de David Cameron, crec que a l'entrada de la reuni¨® del Consell Europeu convocat amb urg¨¨ncia per debatre l'actuaci¨® de la UE al Mediterrani, amb motiu de l'increment de la immigraci¨®. Amb paraules aparentment moderades, va dir alguna cosa aix¨ª com ¡°hem de tenir una actitud de solidaritat i d'acolliment per als refugiats que estan arribant a It¨¤lia, per¨° tamb¨¦ hem de deixar clar que despr¨¦s no es podran traslladar lliurement al Regne Unit¡­¡±. Aix¨° vol dir que proposa que s'elimini la lliure circulaci¨® de ciutadans, i que cada Estat s'ho faci com pugui?

Cameron proposa?que s'elimini la lliure circulaci¨® de ciutadans, i que cada Estat s'ho faci com pugui?

M'han recordat altres paraules recents de ministres de diversos pa?sos, especialment d'Alemanya, per¨° tamb¨¦ d'Espanya, parlant de Gr¨¨cia i dient, m¨¦s o menys: ¡°Tenen un problema important, continuarem actuant solid¨¤riament i els prestarem diners, per¨° que s¨¤piguen que els pr¨¦stecs cal retornar-los fins a l'¨²ltim euro, costi el que costi...¡±. ?Aix¨° vol dir?no voler acceptar que segurament Gr¨¨cia no ¨¦s capa? de retornar el seu deute si no ¨¦s a molt llarg termini, amb per¨ªodes importants de car¨¨ncia, i amb algunes quitances que quantitativament no haurien de fer trontollar l'economia del conjunt d'Europa?

Aquestes manifestacions, i altres de semblants, es podrien resumir en un concepte que jo formularia aix¨ª: ¡°Serem solidaris i ajudarem qui ho necessiti, per¨° sempre que aix¨° no ens afecti a nosaltres, ni ens obligui a fer algun sacrifici, ni a canviar els nostres comportaments¡­¡±. La solidaritat ben entesa! Nosaltres continuem menjant igual i us deixem recollir les sobres que quedin a la taula, o les restes que trobeu a la bossa del contenidor, per¨° no ens demaneu que, per ajudar-vos, renunciem a les postres¡­¡±.

La meva reflexi¨® ¨¦s relativament simple. Europa, actuant de manera unida, t¨¦ prou for?a per no continuar sent v¨ªctima dels poders financers ni de les petites m¨¤fies locals; t¨¦ prou riquesa per trencar el seu estancament econ¨°mic i reduir notablement la pobresa i la desigualtat; i t¨¦ la tradici¨® i els valors culturals necessaris per ajudar decididament als seus ve?ns del sud.

Hi ha tres elements que impedeixen que aquestes potencialitats es transformin en actuacions: 1. La marxa enrere en el proc¨¦s de construcci¨® de la unitat, a causa de la falta de voluntat dels governs de molts pa?sos membres que s'estan resistint a la cessi¨® de compet¨¨ncies a la UE, pensant, equivocadament, que aix¨ª solucionaran millor els seus problemes ¡°nacionals¡±. 2. La ridiculesa del pressupost comunitari, fruit de la falta d'uni¨® fiscal. Per qu¨¨ no, per exemple, un impost de societats europeu, que a m¨¦s acabaria amb les deslocalitzacions per motius fiscals i que dotaria la UE d'una enorme capacitat de redistribuci¨® interior i de cooperaci¨® exterior? I 3. La persist¨¨ncia de majories (evidentment democr¨¤tiques) de car¨¤cter conservador en els ¨°rgans de la UE, Parlament i Comissi¨®, que han contribu?t a una desregulaci¨®?progressiva?dels mercats, una reducci¨® de l'impuls de redistribuci¨® de la riquesa, i un desmantellament de l'Estat de benestar, generant alts nivells de desigualtat i pobresa.

El projecte europeu nom¨¦s recuperar¨¤ els seus suports si significa m¨¦s for?a, m¨¦s riquesa i m¨¦s solidaritat.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre