De teoria liter¨¤ria

Antoine Compagnon ¨¦s, com va ser-ho Juan Benet, enginyer de camins, ofici que demana per for?a una provada intel¡¤lig¨¨ncia. Benet va donar algunes de les obres en prosa m¨¦s dignes de tot el segle XX en castell¨¤, i Compagnon ha donat als lectors, ara en una editorial de Barcelona, el llibre m¨¦s important que s¡¯ha escrit als ¨²ltims trenta anys, potser quaranta, sobre el ¡°dimoni¡±, les vel¡¤le?tats i les extravag¨¤ncies de la teoria liter¨¤ria, en especial la universit¨¤ria: Antoine Compagnon, El demonio de la teor¨ªa: Literatura y sentido com¨²n, traducci¨® de Manuel Arranz (Barcelona, Acantilado, 2015).

Els lectors que estiguin familiaritzats amb els avatars de la cr¨ªtica i la teoria liter¨¤ries dels ¨²ltims cent anys, o una cosa aix¨ª, saben perfectament que, d¡¯en?¨¤ que la hist¨°ria liter¨¤ria va perdre pistonada ¡ªaproximadament al segon quart del segle XX¡ª, els qui es dediquen a la ci¨¨ncia de la literatura han enfilat uns camins que, tot comptat i debatut (molt debatut), han condu?t a paradoxes enormes, culs-de-sac, cienticismes absurds i galimaties terminol¨°gics. En temps de Sartre, per posar un exemple, dominaven l¡¯estudi de la literatura consideracions de tota mena llevat de les que afecten el text literari, ell mateix.

L¡¯escola del malaguanyat Molas, per exemple, tan a la vora de la doctrina sovi¨¨tica com ho va estar Sartre de l¡¯estalinisme, no va postular altra cosa que aix¨°: el text importa poc, all¨° que importa s¨®n els ¡°processos de transformaci¨®¡± del material social ¡ªsi ¨¦s que existeix una cosa aix¨ª¡ª en el contingut. Semblava un pas endavant respecte a l¡¯escola positivista i hist¨°rica, per¨° era una cosa encara pitjor: perqu¨¨ la historiografia liter¨¤ria (Lanson, Batllori, Riquer, Comas, etc¨¨tera) no tenia res de dogm¨¤tica, com correspon a l¡¯ideal de l¡¯escriptura de la hist¨°ria, mentre que el molisme ¡ªforgem aquest neologisme expressament, perqu¨¨ els moletes no conformen res semblant a una escola¡ª ho tenia tot, de dogmatisme.

Els anglesos del segle XX, Eliot el primer, van forjar una escola criticote¨°rica, el New Criticism, que consistia en all¨° que en deien el close reading: llegeix b¨¦ el text, per comen?ar; i, en expressi¨® llatina de tota la vida: tolle, lege, et punyetas relinqua. No hi ha dubte que aquest va ser un pas important, no pas per desacreditar els historiadors de la literatura, per¨° s¨ª per fer-los veure que la riquesa de la literatura no resideix ¡ªsembla ben l¨°gic¡ª en l¡¯exterior dels textos, sin¨® en el seu interior.

No parlem ¡ªi Compagnon en parla molt, i amb molt de criteri¡ª del que va significar el formalisme en totes les seves variants: no Bacht¨ªn, per¨° s¨ª els dits formalistes russos, despr¨¦s els estructuralistes i finalment els m¨¦s escanyolits de tots, ¨¦s a dir, els narrat¨°legs ¡ªdel primer Todorov a Gerard Genette, D¨¦u els hagi perdonat¡ª, van exsudar una s¨¨rie de m¨¨todes d¡¯estar per casa, molt f¨¤cils, aix¨° s¨ª, d¡¯¡°aplicar¡±, que ¨¦s una paraula obscena en el camp sem¨¤ntic de l¡¯epistemologia. No entra en aquest sac la figura de Roland Barthes, el qual, espigolant b¨¦ les seves Oeuvres Compl¨¨tes (?d. du Seuil), va generar iniciatives te¨°riques brillant¨ªssimes i molt ben acordades amb el text, el plaer de llegir i les lli?ons amagades en tota obra d¡¯art literari: Compagnon l¡¯estalvia com a pocs representants del barrija-barreja de la cr¨ªtica i la teoria del segle XX.

Despr¨¦s d¡¯haver analitzat, cap¨ªtol rere cap¨ªtol, qu¨¨ ¨¦s la literatura, qu¨¨ ¨¦s un autor, qu¨¨ ¨¦s el m¨®n susceptible de ser representat en l¡¯¨°rbita liter¨¤ria, qu¨¨ ¨¦s el lector, l¡¯estil, la hist¨°ria i el valor, Compagnon acaba fent una gran defensa de la teoria en el sentit m¨¦s grec de la paraula; i resumeix: ¡°No es tractava de donar receptes, t¨¨cniques, m¨¨todes, una pan¨°plia d¡¯estris per aplicar als textos, com tampoc d¡¯esborronar el lector amb un complicat l¨¨xic de neologismes i un argot abstracte, sin¨® de procedir d¡¯una manera anal¨ªtica, a partir de les idees simples, per b¨¦ que confuses, que cadasc¨² es fa de la literatura¡±. I acaba el llibre amb una sent¨¨ncia cartesiana: ¡°La perplexitat ¨¦s l¡¯¨²nica moral liter¨¤ria¡±. Tamb¨¦ aix¨° ¨¦s el fonament de tota teoria de deb¨°.