Catal¨¢ repr¨¨n una idea de Gallard¨®n per combatre els ¡°judicis paral¡¤lels¡±

La idea llan?ada avui per al debat per Rafael Catal¨¢, ministre de Just¨ªcia, de multar mitjans de comunicaci¨® que revelin sumaris judicials (secrets per definici¨®) no ¨¦s nova, i menys en aquest Govern. El seu antecessor en el c¨¤rrec, el dimitit Alberto Ruiz Gallard¨®n, ja va arribar a plantejar-se una mesura similar el febrer del 2013, en l'inici de la reforma de la vuitcentista llei d'enjudiciament criminal. L'equip de Gallard¨®n va plantejar la possibilitat que els tribunals poguessin actuar contra les filtracions de secrets sumarials amb l'objectiu d'evitar les "fantasies especulatives" i "els judicis paral¡¤lels". Per¨° la proposta mai va veure la llum i es va quedar encallada en un dels primers esborranys de la reforma, sense que arrib¨¦s enlloc.

La mesura divulgada llavors, i no posada en pr¨¤ctica, arribava fins al punt de plantejar que si un mitj¨¤ d'informaci¨® difonia dades que vulneressin el secret de sumari, o els deures de ¡°sigil i reserva¡±, els jutges podrien acordar el ¡°cessament de la difusi¨®¡± (article 132), cosa que habitualment s'anomena "segrest d'una publicaci¨®". Els que incomplissin aquestes ordres incorrerien en responsabilitats penals.

Just¨ªcia explicava que en cada cas es tindria en compte si la informaci¨® publicada comprometia ¡°greument¡± el dret a un proc¨¦s just o els drets fonamentals dels afectats. Per evitar les filtracions, el fiscal podria requerir als encausats, els testimonis o els p¨¨rits perqu¨¨ no revelessin les informacions. La reforma de llavors s'emmarcava en l'intent de reduir els terminis del secret del sumari i evitar la prolongaci¨® excessiva dels casos.

En una entrevista feta per EL PA?S l'abril del 2013, Gallard¨®n insistia en el mateix encara que es mostrava en contra de les sancions, per¨° sense arribar a descartar-les: "Em sembla b¨¦ que el jutge traslladi al mitj¨¤ la seva inquietud que aquesta publicaci¨® pugui pertorbar la tutela judicial efectiva de la persona jutjada. Tinc dubtes que si el mitj¨¤ de comunicaci¨® insisteix a seguir publicant informaci¨® pugui tenir sanci¨®. No s¨®c partidari d'establir conseq¨¹¨¨ncies per aquesta via".

Mesos despr¨¦s, el maig del 2013, Gallard¨®n insistia que la comissi¨® d'experts independents creada per a la reforma de la llei d'enjudiciament criminal o Codi Processal Penal preveia donar al jutge la facultat per requerir a un mitj¨¤ de comunicaci¨® el cessament de la publicaci¨® d'informacions que comprometen greument el dret a un proc¨¦s just o els drets fonamentals dels afectats.

Llavors, Gallard¨®n va subratllar que ¡°el periodista ¨¦s un historiador de la realitat di¨¤ria la primera preocupaci¨® del qual ¨¦s la veritat¡±, i va ressaltar que l'exercici del periodisme suscita en nombroses ocasions un conflicte entre drets fonamentals. Per exemple, va considerar "preocupant" que la resoluci¨® adoptada per un jutge o un jurat popular pogu¨¦s veure's condicionada com a conseq¨¹¨¨ncia del prejudici format en l'opini¨® p¨²blica durant la instrucci¨® sumarial o la celebraci¨® del judici. Per aix¨° va advocar contra "els judicis paral¡¤lels" i va considerar necessari adoptar algun tipus de mesura legislativa per resoldre el conflicte entre el dret a la informaci¨® i el dret a la tutela judicial efectiva.