Carlos March, l¡¯estirp de la banca continua

Un financer en la discreci¨®, Carlos March Delgado?(1945), despr¨¦s de 41 anys en la presid¨¨ncia de la seva Banca March obre ¡°el proc¨¦s de renovaci¨® natural¡±. Al juliol, el seu fill Juan March de la Lastra (1973) ocupar¨¤ la cap?alera del consell. ?s l'¨²nic banc d'Espanya propietat exclusiva d'una sola fam¨ªlia, no cotitza a la borsa, encara que s¨ª que ho fa la seva Corporaci¨®n Financiera Alba.

Abans dels remolins de vendes, fusions i extincions que van reduir el sector de bancs i caixes, Carlos March va expressar la impossibilitat emocional i estrat¨¨gica de vendre la banca, ¡°seria com vendre la nostra ¨¤nima¡±, renunciar als or¨ªgens.

Magnat culte, ir¨°nic i liberal que parla de l'¨¨tica de l'austeritat, va encap?alar la seva promoci¨® de Dret a la Complutense, va assessorar la Universitat de Columbia i va presidir la Trilateral a Espanya. A m¨¦s, va participar en el comit¨¨ de banca JP Morgan i va ser vicepresident de Carrefour. Escriu, crea jardins i preserva la casta de les perdius silvestres en les seves possessions. La inicial del seu llinatge, M, el seu logo bancari, neix de tres triangles. Les idees de Carlos March bateguen darrere de la renovaci¨® de la imatge i la gestaci¨® de la successi¨® generacional. En aquesta estirp dels diners cotitzen les credencials de cautela i rigor.

La seva banca busca un estil i territori propis per a clientela d'alt nivell. No es va enganxar els dits en la bombolla del cr¨¨dit al ma¨®. Un codi ¨¨tic exigeix ¡°la integritat, honestedat i independ¨¨ncia¡± de directius i empleats. El manual el va inspirar un hist¨°ric, Pablo Vallbona, el 1996, despr¨¦s de l'exclusi¨® de l'executiu local Sim¨®n Galm¨¦s, que va ser substitu?t per Francisco Verd¨², que va acabar el 2011 a Bankia amb Rodrigo Rato. El conseller delegat actual ¨¦s Jos¨¦ Nieto.

La dinastia expressa vocaci¨® de prud¨¨ncia i ¡°perdurabilitat¡± amb una ¡°gesti¨® responsable¡±, crear valor sense urg¨¨ncies, rendibilitat sostinguda. Carlos March donar¨¤ protagonisme a Juan March de la Lastra, besn¨¦t del pioner i el quart March president de la seva banca en gaireb¨¦ 90 anys. El delf¨ª de la saga emergeix ¡ªsilent i espigolat¡ª des de les vicepresid¨¨ncies de les dues branques del grup. Abans ja va treballar a JP Morgan. En l'escena de les decisions romandran els n¨¦ts, Carlos March i el seu germ¨¤ Juan March Delgado (1940), president i cervell de la fundaci¨® March; ¨¦s un t¨¤ndem fraternal i c¨°mplice al v¨¨rtex d'Alba, la fundaci¨® i la banca.

Carlos March i Juan March, arquitectes d'una instituci¨® financera i de l'artefacte inversor, estan a punt de fer els 70 i 75 anys, respectivament. Preveuen una transici¨® tranquil¡¤la. Canviar¨¤ el rol dels protagonistes, per¨° no l'argument.

La fam¨ªlia domina tot l'accionariat de la banca i la majoria d'Alba: Carlos i Juan en tenen un 34,4% cadascun i les dues germanes, Leonor i Gloria, un 15,4%. El l¨ªder de la saga va verbalitzar el desig de consolidar la unitat, la continu?tat del seu bloc en quatre generacions.

Els March voten com una sola propietat, sense fractures ni risc de fugides. Ja fa dues d¨¨cades que tenen un pacte de ferro de sindicaci¨® d'accions, que vincula el vot de tots, a la banca i Alba. L'acord de govern i autoprotecci¨® estar¨¤ en vigor fins al 2025. ?s renovable, va ser escripturat i el van comunicar a la CMNV.

?s l¡¯¨²nica banca familiar que ha sobreviscut de les 150 que hi havia

Banca March treballa amb excel¡¤lents qualificacions de solv¨¨ncia a Europa i altes puntuacions en els tests p¨²blics i r¨¤nquings d'ag¨¨ncies. S¨®n la seva divisa. Amb marc territorial a les Balears, l'entitat t¨¦ seu a Madrid, Catalunya, Val¨¨ncia, Can¨¤ries i el Pa¨ªs Basc.

La banca i els March s¨®n una illa en el sistema. L'empori el va comen?ar a forjar fa m¨¦s d'un segle el llegendari i controvertit capitalista ¨Ci pol¨ªtic¨C Juan March Ordinas (1880-1962). En la nova generaci¨®, a m¨¦s del futur president Juan March de la Lastra, n'hi ha un altre, Juan March, el seu cos¨ª, el que t¨¦ trenta anys, Juan March Juan (1983), fill de Juan March Delgado, conseller de la banca, d'Alba i vicepresident d'Art¨¢ Capital.

L'entitat t¨¦ vocaci¨® de ser ¡°refer¨¨ncia de banca privada¡± i assessorament d'empreses, negocis i patrimonis (de m¨¦s d'1,5 milions). Maneja fons, carteres i coinverteix amb clients; els usuaris amb m¨¦s de 300.000 euros van cr¨¦ixer un 25% en un any. El 2014, el seu benefici va ser de 114,9 milions, un 124% m¨¦s.

L¡¯actual president propiciar¨¤ una successi¨® tranquil¡¤la i discreta

Aquesta banca va n¨¦ixer dom¨¨stica, el 1926, en un casal habitatge de Palma, avui museu d'art contemporani de la fundaci¨®. All¨¤ funciona l'oficina n¨²mero u, tota una icona. En el proc¨¦s de relleu, a Madrid, la c¨²pula de la banca ocupar¨¤ el palauet familiar de N¨²?ez de Balboa, al costat de la seva monumental fundaci¨®. Abans de concentrar la seva estrat¨¨gia en l'¨²nica marca original, als anys 90 la fam¨ªlia va deixar de controlar el Banco Urquijo, i a finals dels 80 va desfer l'alian?a internacional NatWest-March lligada als seus interessos al Banco de Asturias. El 1986, els March van aconseguir una plusv¨¤lua immensa en revendre el Banco Popular les seves popularinses, un 20% d'accions adquirides des del que era Hispano Americano; van intentar controlar part del Popular, per¨° els Valls Taberner no van cedir, i van recomprar molt car.

Carlos March no es retira i no propicia una mera successi¨® filial. ?s un proc¨¦s d'afirmaci¨® i renovaci¨® discret. Els anteriors canvis en la presid¨¨ncia van ser motivats per la desaparici¨® dels dos magnats pioners. En morir el 1962 el fundador Juan March Ordinas ¨Cun mite omnipresent¨C va entrar el seu fill, Juan March Servera (1906-1973), pare de Carlos i Juan, per¨° nom¨¦s va poder romandre una d¨¨cada en el c¨¤rrec.

Els n¨¦ts i besn¨¦ts de March estan en la hist¨°ria global amb la seva marca-cognom, per¨° mai volen cridar l'atenci¨®. En d¨¨cades, amb prou feines han parlat als mitjans, eviten els focus. S'inicia un altre relleu per¨° tot queda a casa. La banca i els March sempre guanyen. Fa mig segle a Espanya hi havia 150 entitats financeres familiars o territorials semblants. Avui no en queda cap m¨¦s.