Les oportunitats perdudes

Un imperatiu d'in¨¨rcia gaireb¨¦ malaltissa ens porta a perdre el temps comentant una novel¡¤la ¨ªnfima sobre la vida de Verdaguer ¡ªEl poeta del poble, d'Andreu Carranza¡ª en lloc d'explorar millor tant l'obra com la personalitat de qui va ser el refundador d'una llengua i una literatura que estaven en pr¨¤ctica hibernaci¨® des de les llunyanes gl¨°ries medievals. Als 170 anys del naixement de Verdaguer, si avui es volgu¨¦s celebrar algun aniversari de Jacint Verdaguer, a qui es nomenaria comissari dels esdeveniments? Previsiblement, a alg¨² que hagi fracassat en l'intent de ser saltimbanqui. La novel¡¤la de Carranza fins i tot supera la inanitat, tan celebrada en el seu moment, del llibre d'Isabel-Clara Sim¨® sobre Verdaguer. Tot aix¨° explica que sempre quedin molt en segon terme la biografia de Joan Sebasti¨¤ Arb¨® o el seductor Verdaguer, poeta de Catalunya de Sagarra, per no parlar del llibre de Jes¨²s Pab¨®n ¡ªradicalment oblidat¡ª, els comentaris del poeta Lloren? Riber o, per exemple, les anotacions memorial¨ªstiques tan interessants de Francesc Camb¨®. Tan sols Miquel de Palol va assajar fa pocs anys una relectura suggeridora de Verdaguer.

Els enigmes i els ressons de Verdaguer semblen preservar-se intactes sense que se'ls indagui ni interpreti, excepte en els termes de min¨²cia filol¨°gica que fa anys que enfronta successives sectes verdaguerianes. Comparar aquesta pen¨²ria, de manera proporcionada, amb qualsevol dels resultats del centenari de la mort de Victor Hugo a Fran?a podria induir a una reflexi¨® d'inter¨¨s, tret que un s'acontenti amb creure que la culpa ¨¦s de Madrid tot i que, per cert i com ¨¦s sabut, all¨¤ el cas Verdaguer va tenir m¨¦s comprensi¨® que a Catalunya. Continua sense ser explorada la densitat tr¨¤gica d'aquell jove seminarista que anava a la Font del Desmai a llegir l'Eneida. Ja estava pensant en un poema que es titularia Espanya naixent i que al final va ser L¡¯Atl¨¤ntida. Anys m¨¦s tard, el cas Verdaguer va inflamar l'opini¨® p¨²blica de Barcelona. Hi ha un segon cas Verdaguer i que ¨¦s la desgana amb qu¨¨ avui se'l llegeix, edita, comenta o se'l converteix en personatge de novel¡¤les mereixedores d'un oblit immediat.

A la Catalunya d'avui, els mestres del passat no es reinterpreten, simplement desapareixen

Els anys commemoratius ¡ªSalvador Espriu, per exemple¡ª se succeeixen de manera insignificant. En tota literatura, les noves generacions reinterpreten l'obra de les generacions precedents i aquesta continu?tat d¨®na cohesi¨® i entitat al que s'ha escrit en el passat. A la Catalunya d'avui, els mestres del passat no es reinterpreten, simplement desapareixen. Ara mateix ¨¦s com si Foix no hagu¨¦s existit mai. Fins i tot rememoracions tan ben treballades com la de Joan Teixidor passen gaireb¨¦ desapercebudes. Tamb¨¦ es van celebrar els cent anys del naixement del poeta Vinyoli. Per descomptat, hi ha una greu dist¨¤ncia entre la literatura com a experi¨¨ncia minorit¨¤ria i, d'altra banda, el contrast entre l'aparatositat dels anys commemoratius, portada al paroxisme amb el tricentenari del 1714, i la inexist¨¨ncia dels escriptors commemorats en la dimensi¨® de la seva llegibilitat actual, l'abs¨¨ncia de p¨²blic lector i la grisor universit¨¤ria.

Qu¨¨ passar¨¤ ara amb Ramon Llull? ?s desitjable que la commemoraci¨® dels set segles de la seva mort no sigui una oportunitat perduda. Fins i tot acceptant certa fanf¨¤rria inexcusable en el microcosmos institucional, del que es tracta ¨¦s de mantenir viu el vincle entre els cl¨¤ssics i els lectors del segle XXI. ?s a dir, esbrinar en quina mesura el pensament de Llull, en les seves facetes i visions tan ¨¤mplies, contribueix a entendre les coses, esbrinar quines s¨®n les seves obres o p¨¤gines que poden incentivar la vida de qui les llegeixi, m¨¦s enll¨¤ del seu valor hist¨°ric, con¨¨ixer la intensitat ver¨ªdica de la seva obra, la seva prosa fundacional i la seva l¨ªrica. En tals circumst¨¤ncies, s'imposa dirimir el que ¨¦s viu en una obra tan vasta, de la mateixa manera que hi ha vitalitat permanent en Roger Bacon, els Carmina Burana o Cavalcanti. Quina relaci¨® mant¨¦ el pensament de Llull amb l'ecumenisme o amb els or¨ªgens de la l¨°gica matem¨¤tica? Tal vegada algun te¨°leg del nostre temps podria precisar quin ¨¦s el valor actual de Llull en la religiositat cristiana. I si el cas de Llull ja?no fos interpretable a la llum d'un nou segle, quedaria encara per saber m¨¦s coses sobre la seva incid¨¨ncia en la hist¨°ria de les idees. Certament, les revisions no sempre s¨®n encertades: ho hem vist amb obres que se'n van anar a les golfes, hi van vegetar, fins i tot segles, i despr¨¦s han aflorat de nou i una altra generaci¨® les gaudeix, traient-los la pols i donant-los una nova palpitaci¨®. Ell va preferir la croada de les conviccions a la de les armes.

?s desitjable que la commemoraci¨® dels set segles de la mort de Ramon Llull? no sigui una oportunitat perduda. Es tracta de mantenir viu el vincle entre cl¨¤ssics i? lectors del XXI

Seria una pregunta per fer al Parlament de Catalunya quan es legisla sobre un o altre any commemoratiu. Per qu¨¨ s'ha de commemorar? Segons veiem amb els 170 anys del naixement de Verdaguer, la senda d'aquells elefants d'An¨ªbal descrits ¨¨picament a?L¡¯Atl¨¤ntida est¨¤ sent una altra oportunitat perduda. Esperem que no passi el mateix amb la commemoraci¨® de Ramon Llull encara que no hi hagi motiu per esperar fulgors d'intu?ci¨® i alguna cosa aix¨ª com El nom de la rosa en clau lul¡¤liana. ?s cert que l'oblit pot amb gaireb¨¦ tot, per¨° vist pel retrovisor dels segles hi ha alguna cosa perdurable que uneix els viatges de Ramon Llull per predicar als infidels i els viatges transatl¨¤ntics de moss¨¨n Verdaguer a la recerca d'una ombra dibuixada per Plat¨®.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.