La despesa per habitant en educaci¨® i sanitat es retalla el 21% durant la crisi

"L'Estat del benestar ha patit, sens dubte, per¨° no s'ha destru?t". La conclusi¨® exposada aquest dilluns pel director de l'Institut Valenci¨¤ d'Investigacions Econ¨°miques (IVIE), Francisco P¨¦rez, es basa en una riuada de dades; les que ha analitzat l'IVIE, en col¡¤laboraci¨® amb la Fundaci¨® BBVA, per aprofundir en qu¨¨ ha passat amb la despesa p¨²blica en pol¨ªtiques socials durant els ¨²ltims anys. Com era de preveure, els ajustos pressupostaris es deixen notar, tot i que de forma molt diversa: en protecci¨® social, que inclou sobretot els pagaments de prestacions per desocupaci¨® i pensions que gestiona la Seguretat Social (encara que tamb¨¦ pol¨ªtiques de depend¨¨ncia, d'habitatge o contra l'exclusi¨®), la despesa p¨²blica real per habitant tot just va baixar un 2,7% entre el 2009 i el 2013, l'¨²ltim any analitzat. No obstant aix¨°, l'esfor? p¨²blic per c¨¤pita en sanitat i educaci¨®, gestionades b¨¤sicament per les comunitats, es va retallar prop del 21% durant la crisi com a conseq¨¹¨¨ncia dels ajustos pressupostaris.

En conjunt, la despesa real per habitant de totes les administracions en el que l'IVIE cataloga com a "serveis p¨²blics fonamentals" retrocedeix un 10,1% entre el 2009 (6.933 euros per c¨¤pita) i el 2013 (6.230), anys en els quals es va concentrar la retallada de la despesa, tenint en compte que els ingressos, amb dues recessions consecutives, amb prou feines van aportar a l'ajust pressupostari malgrat les pujades d'impostos. "Durant aquest per¨ªode hi ha hagut una voluntat pol¨ªtica de mantenir la despesa en pensions", va destacar el director de l'IVIE. S¨®n drets individuals en els quals la incid¨¨ncia territorial de les pol¨ªtiques de despesa i ingr¨¦s ¨¦s m¨ªnima, com passa amb les prestacions per desocupaci¨®, en les quals el m¨¦s determinant no s¨®n les decisions de les administracions, sin¨® el nombre d'aturats amb dret a prestaci¨® a cada territori.

L'esclat de la crisi va catapultar el d¨¨ficit p¨²blic espanyol a l'11% del PIB, i els successius plans d'ajust anunciats per intentar complir amb el que exigia Brussel¡¤les van incloure tamb¨¦ la sanitat i l'educaci¨®. La major retallada la va anunciar el Govern de Mariano Rajoy el 2012, en plantejar una retallada conjunta de 10.000 milions en les dues compet¨¨ncies, de gesti¨® essencialment auton¨°mica. Les dades de l'IVIE reflecteixen que el govern auton¨°mic de Castella-la Manxa (PP) ¨¦s el que m¨¦s va retallar la despesa per habitant en serveis p¨²blics fonamentals, un 30% respecte del 2009.

L'Executiu que presideix la secret¨¤ria general dels populars, Mar¨ªa Dolores de Cospedal, ¨¦s el govern auton¨°mic que m¨¦s va reduir la despesa per c¨¤pita en sanitat (un 28,5%), seguit de les Can¨¤ries (un 26,6% menys ) i Extremadura (un 23,6%). Una caiguda que contrasta amb el limitat ajust de Cant¨¤bria (un 8% menys).

En educaci¨®, nom¨¦s va retallar m¨¦s el govern de la Comunitat Valenciana (PP), un 28,2%, mentre que Castella-la Manxa i Catalunya van baixar l'esfor? per habitant un 26,5%. L'extrem contrari el simbolitza Ast¨²ries, on la despesa per habitant en educaci¨® no nom¨¦s no es va reduir, sin¨® que va pujar un 3,2%.

L'Executiu castellanomanxec torna a ser el que m¨¦s va aplicar la tisora a la despesa en prestacions socials, que en el cas de les compet¨¨ncies auton¨°miques inclouen la depend¨¨ncia, la pol¨ªtica d'habitatge o les mesures contra l'exclusi¨® social: la retallada en la despesa per c¨¤pita del Govern de Castella-la Manxa arriba al 40%, mentre que a Andalusia va ser del 35% i a les Balears del 32%. En aquesta partida, l'esfor? per c¨¤pita dels governs auton¨°mics de La Rioja (13,1%) i de Madrid (un 4%) va augmentar entre el 2009 i el 2013.