La democr¨¤cia ensinistrada

Des dels grans partits espanyols hi ha tend¨¨ncia a creure que el desconcert pol¨ªtic actual ¨¦s fruit de la crisi econ¨°mica i que una vegada superada ¨Caqu¨ª haur¨ªem de discutir qu¨¨ s'ent¨¦n per aix¨°¨C les aig¨¹es tornaran al bipartidisme com a model ¨°ptim d'una democr¨¤cia ensinistrada. ?s una interpretaci¨® conservadora que xifra la seva estrat¨¨gia a resistir i defensa un model molt tancat de democr¨¤cia que utilitza el dret com a muralla del castell i no com a marc compartit. Des d'altres sectors econ¨°mics o intel¡¤lectuals, es defensa el contrari: la crisi pol¨ªtica no es deu a la crisi social i econ¨°mica, sin¨® a la incompet¨¨ncia dels dirigents pol¨ªtics. Em sembla una versi¨® tan parcial com la primera, amb la qual comparteix el vici de la simplificaci¨®: si aconseguim renovar l'actual classe pol¨ªtica la resta ja es donar¨¤. Vana il¡¤lusi¨®.

Els comportaments pol¨ªtics que avui es critiquen no s'entenen sense l'evoluci¨® del sistema econ¨°mic-social que ha afavorit la col¡¤lusi¨® entre pol¨ªtica i diners. La crisi va treure a la llum els efectes demolidors de les hegemonies llaurades a partir de finals dels noranta. Amb el salt del capitalisme industrial al financer, una classe obrera dividida i unes classes populars sotmeses al miratge dels valors de les classes mitjanes van perdre la seva capacitat d'intimidaci¨® i la socialdemocr¨¤cia, eclipsada i atreta pel discurs de la dreta, va deixar de ser alternativa real. Resultat: una democr¨¤cia descolorida, emparada en la cultura de la indifer¨¨ncia que l'emerg¨¨ncia de nous moviments socials ha comen?at a trencar.

I aqu¨ª estem, amb el canvi en boca de tots, entre la resist¨¨ncia dels partits de sempre i la dificultat dels nous per il¡¤luminar vies d'innovaci¨® que obrin perspectives cre?bles i desitjables. Diu el t¨°pic que avui el 90% de l'¨¨xit pol¨ªtic dep¨¨n de la comunicaci¨®. Pot ser que els nous siguin m¨¦s h¨¤bils a les xarxes que els vells, per¨° el combat encara es dirimeix, en gran part, en els mitjans tradicionals. I aquests, especialment la televisi¨®, un cop superat l'impacte inicial dels nous rostres, tendeixen a acomodar els actors en l'espai redu?t del que alguns anomenen el sentit com¨². ?s tan equivocat negar la realitat quotidiana amb el triomfalisme de les dades, a la manera del PP, com desdibuixar el discurs propi amb la pretensi¨® d'atreure m¨¦s gent, a l'estil Podem. En tots dos casos, entre la paraula i la ciutadania hi creix el buit. Els presumptes radicals o innovadors han assumit l'argument dels conservadors: l'electorat ¨¦s moderat i no vol riscos, prud¨¨ncia en les propostes. Els vells partits gaudeixen d'una gran capacitat de resist¨¨ncia, per la seva implantaci¨® i pel suport dels poders econ¨°mics i medi¨¤tics. I els nous compten amb la carta del fatalisme del canvi, per¨° els falta implantaci¨®, atreviment i una imatge de solidesa suficient per poder plantejar el desafiament sense por d'espantar.

La independ¨¨ncia s'ha consolidat en l'agenda pol¨ªtica, de marginal ha passat a projecte referencial

En aquest context, Catalunya ¨¦s un laboratori peculiar, perqu¨¨ el bipartidisme va deixar d'existir ja fa m¨¦s de deu anys; perqu¨¨ l'eix dreta/esquerra sempre s'ha solapat amb l'eix identitari o de pertinen?a, afectant les aliances?naturals?entre partits conservadors espanyols i catalans, a les quals la Converg¨¨ncia i Uni¨® cl¨¤ssica no va fallar mai; i perqu¨¨ compta amb l'¨²nica proposta que no ¨¦s reformista, sin¨® de ruptura: la independ¨¨ncia. I les enquestes dibuixen corregudes de fons.

La independ¨¨ncia s'ha consolidat en l'agenda pol¨ªtica, de marginal ha passat a projecte referencial. Per¨° ha canviat les relacions de for?a en els dos eixos principals. En el terreny identitari el nacionalisme conservador continua caient en benefici de l'independentisme d'esquerres, i el seu ¨¤lter ego, el socialisme federalista, camina perillosament cap a la marginalitat. Tots dos paguen el descr¨¨dit del r¨¨gim pujolista que els va agermanar.

La reacci¨® contra la independ¨¨ncia no la capitalitzen el PP ni el PSOE, arrossegats per la crisi del sistema. El PP ¨¦s tan ali¨¨ a Catalunya que ni tan sols serveix com a instrument contra el secessionisme. El PSC va perdre l'oremus el dia que, en plena borratxera de poder, es va creure que era el partit que representava?millor?les diferents sensibilitats del pa¨ªs. Un dels nous, Ciutadans, amb denominaci¨® d'origen catalana, ha aconseguit el lideratge del vot unionista.

En l'eix dreta/esquerra, l'opci¨® rupturista de CiU descompon el mapa, perqu¨¨ el conservadorisme catal¨¤ no sap ara a qui encomanar-se. Uni¨® vacil¡¤la, Ciutadans suma. El PSC ha perdut la condici¨® de referent de l'esquerra. Ara la m¨¤ la t¨¦ Esquerra, mentre que Iniciativa per Catalunya busca la metamorfosi en els partits sorgits dels moviments socials, que guanyen protagonisme. ?s probable que el cicle electoral acabi en frustracions perqu¨¨ els programes de m¨¤xims encallen, per¨°, a Catalunya, el sistema pol¨ªtic viu una neteja que nom¨¦s ¨¦s l'inici de mutacions m¨¦s grans. Semblava que la irrupci¨® de l'independentisme simplificaria l'escenari i ho ha complicat sensiblement. Moralitat: el que ¨¦s vell s'esquerda, per¨° el que ¨¦s nou no acaba d'agafar cos.