Tot en ell era immens

Avui compliria cent anys. No cal fer esfor?os proteics per imaginar el seu aspecte. Amb Welles em fa la sensaci¨® que no va ser mai jove ni vell, que no tenia edat o que podia aparentar la que li don¨¦s la gana, que sempre va ser una cosa tan ins¨°lita com impressionant que responia al nom d'Orson Welles, que no va necessitar aprendre ni evolucionar, que la seva personalitat i la seva intel¡¤lig¨¨ncia no van tenir alteracions, que va ser enlluernador, complex i bene?t per l'art m¨¦s poder¨®s des de la seva infantesa i aix¨ª fins al final.

Segurament, en alg¨² tan especial hi deurien habitar les llums i les tenebres, i imagino que moltes vegades podria arribar a resultar desesperant per a la gent que finan?ava la seva creativitat per¨° tamb¨¦ que, com el personatge d'Alida Valli a?El tercer home, el cinema seguiria en deute permanent amb ell i enamorat de la seva grandiosa i inquietant figura, encara que els fets ens confirmessin una cosa tan monstruosa com que va pretendre fer-se ric al mercat negre adulterant la penicil¡¤lina, fet que fa deixar tolits molts nens en aquella Viena devastada per la guerra.

La fascinaci¨® que desperta el seductor, c¨ªnic i sinistre tercer home romandria intacta encara que descobreixis el seu revers tenebr¨®s. I pujaries a la roda del Prater amb ell per escoltar hipnotitzat les seves salvatges opinions sobre la condici¨® humana, els Borja i el rellotge de cucut, per¨° convindria que t'agafessis molt molt fort a algun agafador, ja que no hi hauria dubtes que si li suposaves un m¨ªnim problema et llan?aria al buit.

No ¨¦s casual que el seu gran amor fos Shakespeare i que estigu¨¦s obsessionat amb traslladar-lo al cinema, per al meu gust amb resultat desigual a?Macbeth?i?Othello (i que m'excomuniqui l'Acad¨¨mia dedicada al culte al sagrat) i de forma commovedora a?Chimes at midnight. I, per descomptat, sempre hauria tingut clar que la hist¨°ria el reivindicaria com el Shakespeare del cinema. D'igual a igual. Per¨° no sabrem mai quantes obres prodigioses hauria creat Welles (o del que hauria estat capa? d'aconseguir Maradona en el futbol si l'addictiva pols blanca no hagu¨¦s colonitzat el seu organisme des que es va instal¡¤lar a Barcelona) si li haguessin perm¨¨s engendrar els seus m¨²ltiples i ambiciosos projectes amb plena llibertat creativa, tal com les va concebre la seva imaginaci¨®, amb pressupostos a l'altura del que pretenia fer.

Welles assegurava que ¨²nicament va aconseguir aquella independ¨¨ncia amb Ciutad¨¤ Kane, el lux¨®s bateig al cinema d'aquell noi prodigi que revolucionaria el llenguatge d'explicar hist¨°ries amb una c¨¤mera. Tinc sensacions que es renoven cont¨ªnuament amb aquesta pel¡¤l¨ªcula. La vaig mirar de re¨¹ll la primera vegada davant les permanents i solemnes llistes d'historiadors i cr¨ªtics que declaraven que era el m¨¦s bell i profund que havia creat la hist¨°ria del cinema. I admetent la seva m¨¤gia, el seu misteri, la seva potent expressivitat, em va semblar que no n'hi havia per a tant, que el m¨¦s semblant a la felicitat m'ho havien regalat a la pantalla directors com Lubitsch, Keaton i Murnau.

Em fa la sensaci¨® que no va ser mai jove ni vell, que no tenia edat

Per¨° cada cert temps un imant estrany m'obligava a revisar la hist¨°ria d'aquell home temible i tr¨¤gic que s'acomiadava del m¨®n obsessionat amb aquell enigm¨¤tic i l¨ªric Rosebud, una cosa meravellosa i pura que va tenir una vegada i que despr¨¦s se la va emportar el vent. I les ¨²ltimes vegades que l'he vist m'ha hipnotitzat, la seva grandesa ¨¦s aut¨¨ntica. Malgrat aix¨°, Els magn¨ªfics Amberson, de la qual Welles renegava, ja que la productora va remuntar el seu primitiu treball, em va enamorar des de la primer moment. Quanta tristesa, sentiment, poesia, comprensi¨® i subtilesa existeix en la cr¨°nica de l'esplendor dels Amberson i en la seva inevitable ensulsiada, en les devastadores factures emocionals que poden acompanyar el progr¨¦s.

Cinc de les seves pel¡¤l¨ªcules m¡¯han deixat petjada a perpetu?tat

I, per descomptat, em vaig sentir intrigat i captivat pels perversos amors d'aquell mariner nihilista que es penja de la dona que menys li conv¨¦ en la pertorbadora i ombr¨ªvola La dama de Xangai. O amb aquella negr¨ªssima obra mestra que despr¨¨n aire de malson perdurable titulada Touch of Evil,?l'inici de la qual enlluerna davant la genialitat i l'aud¨¤cia d'aquella c¨¤mera el virtuosisme de la qual nom¨¦s ¨¦s equiparable al de Hitchcock, per¨° que en el seu desenvolupament i en aquell final inoblidable, amb el plany¨ªvol i odi¨®s ogre anomenat Hank Quinlan sabent-se derrotat i agonitzant, m¨¦s borratxo, enyor¨®s i sol que mai, et crea un nus a la gola i un record etern a la retina.

Ja s¨¦ que Welles ¨¦s m¨¦s que tot aix¨°, encara que algunes de les seves presumptes obres d'art se m'entravessin o m'avorreixin, per¨° les cinc pel¡¤l¨ªcules que he citat em deixen petjada a perpetu?tat. Era diferent, era ¨²nic, era excessiu, era genial, cosa que no garanteix l'etern estat de gr¨¤cia, per¨° quan aquest funcionava paria criatures inoblidables.