Canvi i ruptura

L'endem¨¤ de l'emissi¨® de l'¨²ltim Full de ruta ¨Cen qu¨¨ s'advocava pel dogma que l'eix nacional i l'eix social s¨®n una ¨²nica persona indivisible, germans¨C?es privatitzava, xac!, la sanitat a Lleida. Cosa que explica quina ha estat la funci¨® governamental del dret a decidir, i el car¨¤cter, precipitat i inapel¡¤lable, de l'¨²nic proc¨¦s governamental en marxa a Catalunya i a Espanya: l'austeritat i la superposici¨® del concepte Ibex per sobre de la democr¨¤cia, que es tradueix en l'abandonament del pacte social pel rescat d'empreses regulades, el businessfriendlyisme de tota la vida.

B¨¦. Tal com diu House, ning¨² mor amb dignitat. Ni tan sols el Proc¨¦s. Cal suposar que, una vegada mort ¨Cde riure¨C, tot torni a la situaci¨® anterior al 2012, data en qu¨¨ CiU va raptar ¨Cun rapte molt f¨¤cil, com els de Zeus o Lorca¨C?un proc¨¦s ciutad¨¤, per perllongar les seves pol¨ªtiques i la seva vida mateixa. Situaci¨® anterior al 2012, sinopsi: un r¨¨gim seriosament ferit es veia amena?at per uns moviments ciutadans rupturistes. Aix¨° continua sent aix¨ª?

La descomposici¨® de l'Estat apunta a aix¨°. El canvi de din¨¤miques quotidianes que ha suposat la crisi ha perm¨¨s constatar disfuncionalitats democr¨¤tiques. I una corrupci¨® estructural que ha suposat ja la desaparici¨® d'un rei i mig ¨Csi comptem Pujol¨C, i la constataci¨® que els grans partits del r¨¨gim ¨CPP, PSOE, CiU / G¨¹rtel, ERO, P¨²nica, Palau, Reus, c¨¤rtel Pujol¨C s¨®n unes estructures impl¨ªcitament corruptes a partir del grau d'oficial. La imputaci¨® de tot un exvicepresident de Govern no ¨¦s una cosa tan desmesurada que resulti dif¨ªcil de comprendre en la seva gravetat. Malgrat aix¨°, The New York Times informa que encara podem sorprendre'ns m¨¦s i millor per futurs noms propis de futurs casos.

Sembla un enfonsament en tota regla, s¨ª. Per¨° tamb¨¦ hi ha signes en cas contrari. El contrari no ¨¦s el vol a reacci¨®, sin¨® la flotaci¨®. I l'economia sura. Una vegada reformulada, est¨¤ tornant a crear llocs de treball, en la po¨¨tica del que ¨¦s el treball, la vida i la dignitat despr¨¦s d'aquesta crisi. Po¨¨tica: la vaga dels treballadors de Movistar evidencia unes regles del joc de quan existia La Canadenca: jornades de 10 hores, sous de 700 euros que, nets, suposen menys de 500.

Una part destacada de la societat no t¨¦ una objecci¨® especial a votar partits amb una corrupci¨® contrastada

D'altra banda, i aix¨° ¨¦s important, els partits de la Restauraci¨® 2.0, que en altres democr¨¤cies ja estarien actualitzant el seu CV a Linkedin, no acaben de desapar¨¨ixer. Una part destacada de la societat no t¨¦ una objecci¨®?especial?a votar partits amb una corrupci¨® tan contrastada que, qualsevol dia, els donen l'ISO 9000. A Andalusia, Madrid i Catalunya, aquella tend¨¨ncia pot aconseguir proporcions d'acudit d'Ar¨¦valo, aquell tipus d'acudits que farien riure si no fessin regurgitar. Els partits Ibex, doncs, no nom¨¦s no implosionen, sin¨® que fins i tot es renoven. Com ¨¦s el cas de Ciutadans, despr¨¦s de CiU, l'¨²nic partit que ha vist a venir la situaci¨®.

Si CiU s'ofereix a canalitzar la indignaci¨® nacional a Catalunya ¨Ccap a si mateixa¨C, C's va m¨¦s forta i s'ofereix a canalitzar la indignaci¨® a seques. Ofereix tamb¨¦ bandereta ¨Cun?teixit que, en les pen¨ªnsules Ib¨¨rica i Balc¨¤nica, ¨¦s el que la llenceria en altres bi¨°tops; per exemple¨C. Per¨° tamb¨¦ altres productes sign of the times: centralitat, l¨¨xic, regeneraci¨®, superaci¨® de la dreta i l'esquerra ¨Cd'altra banda, una cosa que la dreta espanyola est¨¤ oferint o obligant des dels anys trenta¨C, estupor i tremolors davant la corrupci¨® i, voil¨¤, canvi, aquella paraula que, en pol¨ªtica, significa "res / ja-et-trucar¨¦".

?s curi¨®s que la dreta espanyola encara tingui aquella capacitat escenogr¨¤fica, din¨¤mica, malgrat les seves dues grans hipoteques, est¨¤tiques. Hipoteca a) el seu nacionalisme es continua autoformulant a trav¨¦s del catolicisme del XIX / Men¨¦ndez Pelayo. Hipoteca b) despr¨¦s de trenta i escaig anys de democr¨¤cia, el seu l¨ªmit del que seria acceptable continua sent 1939 ¨Ccosa, glups, ¨²nica a Europa¨C. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s curi¨®s que Podem, un partit rupturista que va fer una irrupci¨® descomunal en les eleccions europees amb nom¨¦s aquell senyal d'identitat, coincideixi en les seves propostes ¨Ccentralitat, (un altre) l¨¨xic, regeneraci¨®, superaci¨® eix dreta-esquerra i, socors, canvi¨C, amb C's, des del Congr¨¦s de Vistalegre fins a fa escassos dies.

Si aquelles propostes eren una drecera per accedir al poder i practicar la ruptura, ja no ho s¨®n. El futur immediat sembla dibuixar la coexist¨¨ncia de quatre partits, tres dels quals amb una idea semblant davant l'economia i la democr¨¤cia, que s'enfonsa, per¨° flota, que no ha estat afectada ni per la crisi, ni pel 15-M. Aix¨° no suposa la fi de tot el que va n¨¦ixer el 2012. La degradaci¨® de la democr¨¤cia i de les condicions de vida apunten a la prolongaci¨® del conflicte. Per¨° si el conflicte vol existir en la pol¨ªtica, necessita canviar de velocitat i allunyar-se de les formes pol¨ªtiques del lloc, verticals i centralistes. Cal tamb¨¦ que es verbalitzi, que la pol¨ªtica rupturista comenci a formular la ruptura. Quins canvis constitucionals calen, quins drets nous s'admeten, com s'amplia la democr¨¤cia, qu¨¨ cal fer amb el dret a decidir, amb la forma de l'Estat, amb el deute?