¡°El refer¨¨ndum va obrir els ulls a la joventut escocesa¡±

Mhairi Black ha superat el seu gran examen. Ha guanyat l'esc¨® de Paisley & Renfrewshire South, despr¨¦s de derrotar el director de la campanya laborista i portaveu d'Exteriors a l'oposici¨®, Douglas Alexander, i convertir-se en la diputada m¨¦s jove que entra a Westminster en gaireb¨¦ cent anys. Per¨° li queda una altra prova de foc, que ser¨¤ d'aqu¨ª a unes setmanes. L'¨²ltim examen de la llicenciatura de Pol¨ªtiques que estudia a Glasgow. Aquesta estudiant de 20 anys, que ocupar¨¤ un dels 56 escons que ha guanyat l'SNP, representa l'hist¨°ric canvi pol¨ªtic que Esc¨°cia acaba de protagonitzar. Crescuda en una fam¨ªlia laborista, la seva hist¨°ria ¨¦s un s¨ªmbol de l'aclaparadora vict¨°ria del nacionalisme que pr¨¤cticament ha esborrat els partits nacionals del mapa pol¨ªtic al nord de la frontera. Black va rebre a EL PA?S a Paisley fa tres setmanes.

Pregunta. Com es va convertir la seva fam¨ªlia en nacionalista?

Respuesta. La meva fam¨ªlia era laborista. Jo no vaig arribar a votar-los, perqu¨¨ s¨®c molt jove, per¨° sempre vam donar suport als laboristes. El que va passar ¨¦s que el partit va canviar. Van perdre la seva ¨¤nima, els seus principis. El meu pare i la meva mare procedeixen de la classe obrera. Sempre han estat laboristes tradicionals, per¨° amb el nou laborisme vam veure un canvi que no ens agradava. Estaven m¨¦s interessats a guanyar poder que credibilitat. El refer¨¨ndum va ser la clau final al ta¨¹t. El meu pare i jo ja ens vam fer de l'SNP el 2011. Molts de la meva fam¨ªlia al principi anaven a votar no, per¨° per al final de la campanya van canviar. Recordo de nena veure Blair a la tele i com d'entusiasmats est¨¤vem tots. Els tories marxen i ha arribat el laborisme, deia el meu pare. Jo pensava que aix¨° era genial, que els laboristes havien de ser el millor. I a mesura que creixia vaig comen?ar a veure el meu pare empipat. I un dia el meu pare estava mirant la tele, una altra vegada enfadat, i jo li vaig preguntar: ¡°Els laboristes no eren els bons?¡±. I ell em va dir: ¡°De fet, no¡±. El nou laborisme s'havia convertit en el vell tory.

P. Qu¨¨ va pensar quan li van dir que disputaria el seu esc¨® amb Douglas Alexander?

R.?Me'n vaig alegrar. He viscut aqu¨ª sempre i he vist la deterioraci¨® que ha patit aquest lloc. Com podia el nostre diputat laborista haver deixat que aix¨° pass¨¦s? Paisley era un lloc viu, ara han tancat les botigues, hi ha ¨¤rees de depravaci¨®, hi ha molta pobresa en algunes cases que he visitat. S'havia convertit en una cosa molt diferent del lloc on jo vaig cr¨¦ixer. Aquest era un dels escons m¨¦s segurs d'Esc¨°cia per al laborisme. No han necessitat mai fer campanya. Aquest ha estat el problema a tot Esc¨°cia. La creen?a que Esc¨°cia votava laborista i ja est¨¤. Molta gent m'ha parat pel carrer i m'ha dit que era la primera vegada que veien el seu diputat en 15 anys.

P. Qu¨¨ li ha passat al laborisme escoc¨¨s?

R. S'ha convertit en una sucursal del laborisme nacional, i per aix¨° ha d'acomodar-se a l'acostament del partit a la dreta per part dels votants del sud-est d'Anglaterra. El laborisme escoc¨¨s ha estat arrossegat a la dreta fins al punt que ara no tenen principis, ni moral, ni intel¡¤lecte propis. Nosaltres no responem davant de ning¨² m¨¦s que no sigui el poble escoc¨¨s. La gent s'adona que no hi ha un altre partit que es preocupi que Esc¨°cia sigui escoltada a Westminster.

P. T¨¦ pensat traslladar-se a Londres?

R. No m'agradaria viure a Londres, haur¨¦ de passar aqu¨ªel temps necessari. De vegades triem representants que se'n van a Londres i no tornem a veure'ls fins al cap de cinc anys, fins a la seg¨¹ent campanya. Per¨° has d'estar tamb¨¦ a la teva circumscripci¨®.

P. Convertir-se en la diputada m¨¦s jove?

R. No m'espanta. Un dels problemes amb la pol¨ªtica ¨¦s que molta gent ho ha vist com una carrera, per¨° jo ho veig com un cam¨ª per al canvi. Has d'haver fet els deures, i jo els he fet. Ells s¨®n els que han d'estar nerviosos.

P. Plantejar¨¤ el seu partit un nou refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia?

R. Espero que Esc¨°cia sigui independent en algun moment. Per¨° ¨¦s la gent la que ha de dir quan. En aquesta elecci¨® general la independ¨¨ncia no ¨¦s el tema. Nosaltres acceptem que Esc¨°cia ha votat seguir sent part d'aquesta uni¨® i la nostra tasca, com a partit d'Esc¨°cia, ¨¦s assegurar-nos que obtinguem el millor acord per a la nostra gent.

P. Quins s¨®n les claus del que est¨¤ passant a Esc¨°cia?

R. Crec que el que ha passat a Esc¨°cia, i jo en s¨®c un exemple, ¨¦s que el refer¨¨ndum ha for?at la gent a q¨¹estionar-se, a obrir els ulls i mirar a la societat i dir, D¨¦u meu, quants problemes hi ha, per qu¨¨ ning¨² ho arregla? I hem comen?at a connectar aquests punts entre els problemes de les nostres vides i la pol¨ªtica. Hi ha hagut un despertar pol¨ªtic en la societat i ¨¦s b¨¤sicament entre la gent jove. Sempre ens ha desil¡¤lusionat el fet que tant se val qui hi hagi a Westminster, perqu¨¨ no canvia res. Se'ns han obert els ulls i, de sobte, anar a festes no sembla tan important quan hi ha nens que no poden menjar.