¡°El Circuit va revitalitzar el m¨®n del motor a Catalunya¡±

Despr¨¦s de 25 anys de funcionament, el Circuit de Barcelona-Montmel¨® ha cobert ja alguns dels seus objectius. "Va servir per revitalitzar el m¨®n del motor a Catalunya", afirma sense embuts Sebasti¨¤ Salvad¨®, president del Reial Autom¨°bil Club de Catalunya (RACC) i un dels principals promotors de la construcci¨® del circuit catal¨¤, despr¨¦s de comprovar la caiguda que havia sofert la ind¨²stria motociclista i automobilista per culpa de la crisi i de l'abs¨¨ncia de les grans competicions despr¨¦s del tancament de la de Montju?c el 1975. Ara, amb 82 anys, es prepara per celebrar les noces de plata del tra?at catal¨¤ i tamb¨¦ per deixar la presid¨¨ncia del RACC despr¨¦s de 30 anys de servei.

Pregunta. Per qu¨¨ van prendre la decisi¨® de fer el Circuit?

Resposta. El 1980 va ser deshomologat el circuit de Montju?c com a conseq¨¹¨¨ncia de l'accident que s'havia produ?t el 1975. Llavors la junta del RACC va decidir comprar terrenys per construir un circuit. La primera opci¨® va ser Caldes de Malavella. Per¨° all¨¤ governava un grup independent que va fer inviable el projecte. Ens vam adonar que, a m¨¦s, all¨° quedava massa lluny de Barcelona. Vam concloure que el Circuit no podia ser a m¨¦s de 30 quil¨°metres de la ciutat. Vam estar mirant per la zona de Terrassa, on ara hi ha el Club de Golf del Prat, i tamb¨¦ a la zona de Granollers i Montmel¨®. I vam arribar a la conclusi¨® que aquesta ubicaci¨® era la millor. Aix¨ª que el vam construir all¨¤.

P. El pressupost inicial va ser d'uns 2.500 milions de pessetes (uns 16 milions d'euros). D'on van sortir els diners?

R. Des del primer moment vam tenir l'ajuda de la Generalitat de Catalunya. Les gestions de Josep Lluis Vilaseca, llavors secretari d¡¯Esports, i de Jordi Pujol, com a president, van ser crucials perqu¨¨ el projecte pogu¨¦s realitzar-se. Sense Vilaseca ara no hi hauria circuit. Ells van assumir el 80% del cost. Nosaltres, des del RACC, vam aportar els terrenys, valorats en m¨¦s de 700 milions de pessetes. Van ser moments complicats. Es van prendre decisions dif¨ªcils. Per¨° tothom va col¡¤laborar-hi: el Consell Superior d¡¯Esports i La Caixa tamb¨¦ van posar-hi diners.

P. Per qu¨¨ era tan important que la F1 torn¨¦s a Catalunya?

R. Feia 15 anys que no ten¨ªem F1, des del 1976. Catalunya havia estat la seu de la ind¨²stria del motor a Espanya. I aix¨ª va seguir. Despr¨¦s va arribar aquella crisi tan brutal que va destruir empreses com Montesa, Derbi, Bultaco, Ossa. Per¨° tot all¨° va deixar un p¨°sit que mai ha desaparegut. En cotxes, aquest predomini tamb¨¦ es va q¨¹estionar, especialment quan Jerez es va endur els grans premis de motociclisme i de F1. Per aix¨° era important recuperar aquest patrimoni hist¨°ric. I amb el circuit va tornar l'alta competici¨®, els plans de formaci¨® de pilots i la passi¨® pel motor. Ara, nom¨¦s cal veure les graelles de motociclisme i de totes les categories d'automobilisme per comprovar el creixement que hem aconseguit a Catalunya.

P. Quins records t¨¦ d'aquell primer Gran Premi d¡¯Espanya al Circuit, el 29 de setembre del 1991?

R. Va haver-hi molts nervis. Gent que va entrar sense pagar. Va ser una estrena. I va haver-hi una pluja imparable. Els pneum¨¤tics suraven pel p¨¤doc. Quan al cap d'uns mesos van tornar a remoure la terres de les tribunes, es van trobar desenes de sabates sota el fang. Per¨° ho vam tirar endavant contra vent i marea. En l¡¯¨¤mbit competitiu, recordo la pugna que va haver-hi entre Nigel Mansell i Ayrton Senna, fent tota la recta principal en paral¡¤lel, fins que Mansell va superar el brasiler. La vict¨°ria va ser per a ell, seguit d¡¯Alain Prost. Senna va ser cinqu¨¨.

P. Suposo que un dels millors records dels 25 anys de Circuit va ser quan el 2007 es va aconseguir una assist¨¨ncia de 140.000 espectadors, el r¨¨cord.

R. Sens dubte. Per¨° ara mateix aquella xifra em sembla inassolible. Estem molts satisfets si aconseguim els 90.000. Aquell any, Alonso acabava de ser dues vegades campi¨® mundial i va ser la bogeria. Igual que ha passat amb Nadal en tennis, o amb Ballesteros en golf. Les coses s¨®n diferents ara.

P. Quin ¨¦s el pitjor record que guarda dels 25 anys de curses en el Circuit?

R. El pitjor? Les negociacions amb Bernie Ecclestone. No en tingui cap dubte. S¨®n tremendes.

P. Per qu¨¨? Com es desenvolupen?

R. Nosaltres demanant, suplicant, insistint. I ell, de tant en tant, ens concedeix un trosset de pa¡­ sense formatge, mentre veiem com ell va menjant. No rigui, no. La veritat ¨¦s aquesta.

P. Per¨° si vost¨¨ ¨¦s molt amic seu i quan ve a Barcelona sempre sopen junts i el visita a casa seva.

R. Aix¨° ¨¦s cert. I mentre sopem o ens prenem un caf¨¨ l'ambient ¨¦s summament cordial i amigable. Per¨° quan comencem a negociar, em diu: ¡°B¨¦, ja saps que ara entrem en un altre departament¡±. ¡°S¨ª, s¨ª, ja ho s¨¦¡±, li responc. I llavors comencen les garrotades. I com que ell t¨¦ sempre les de guanyar, tu has de limitar-te a for?ar, a buscar subterfugis, plantejar noves idees, buscar solucions creatives. Per¨° quan li dius: ¡°Escolta, aqu¨ª hi ha un problema¡±. La seva resposta ¨¦s contundent: ¡°No ¨¦s que hi hagi un problema. Tu tens un problema¡±. Et deixa molt clar quin ¨¦s el caire de la negociaci¨®. Li asseguro que tractar amb Ecclestone ¨¦s una lli?¨® de mod¨¨stia.

P. No obstant aix¨°, sempre s'ha comentat que el Circuit t¨¦ un tracte de favor gr¨¤cies a vost¨¨.

R. Jo no diria tant. Tenim un tracte assenyalat, potser una mica diferent. Per¨°, esclar, com que el preu per organitzar una cursa de F1 va pujant a tot el m¨®n, a nosaltres tamb¨¦ ens afecta i cada vegada ¨¦s m¨¦s car. Personalment, estic content amb el tracte que em d¨®na. Per¨° de la negociaci¨® entre companyies, no. Perqu¨¨ aquest joc el juga perfecte. I que consti que em considero amic seu i me l¡¯estimo. Per¨° en la taula de negociaci¨® em deixa pelat.

P. I ara que, despr¨¦s de 30 anys en la presid¨¨ncia del RACC, anuncia que abandona el c¨¤rrec, qu¨¨ passar¨¤ amb aquestes negociacions?

R. Per la meva banda, intentar¨¦ mantenir viva aquesta relaci¨® amb Bernie. Per¨° ¨¦s clar que alg¨² haur¨¤ d'agafar el relleu. I penso que Vicens Aguilera, el president del Circuit, ajudar¨¤ molt en aquest sentit. Ja ho fa ara. I ho fa molt b¨¦. ?s tena? i sistem¨¤tic.

P. Qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s destacaria de la seva llarga presid¨¨ncia en el RACC?

R. Haver convertit aquesta instituci¨® en un club social. Gr¨¤cies a la fundaci¨®, no nom¨¦s ens ocupem de les incid¨¨ncies dels nostres socis, sin¨® que hem creat una entitat que ens beneficia tothom. Hem tingut un pes decisiu en temes vitals com la seguretat vial i el descens d'accidents: cintur¨® de seguretat, carnet per punts, estudis sobre les distraccions al volant. S¨®n temes en els quals el RACC ha tingut una incid¨¨ncia determinant. Avui se sap que les distraccions produeixen el 40% dels accidents, per¨° abans ning¨² parlava d'aix¨°.

P. La seva presid¨¨ncia va ser tamb¨¦ determinant per recuperar i mantenir l'alta competici¨®: el circuit, la F1, el Mundial de motociclisme, el Ral¡¤li de Catalunya.

R. Ens vam anar introduint en la Federaci¨® Internacional i aix¨° ens ha ajudat. Tenim una gran representaci¨®. Amand Barfull, director esportiu de l RACC, ¨¦s tamb¨¦ president de la comissi¨® de ral¡¤lis de la FIA. I aix¨° ¨¦s nom¨¦s un exemple. Tot aix¨° ens d¨®na molta for?a. I una altra persona crucial al m¨®n de les motos ha estat Joan Moreta, que ha anat ajudant tots els grans pilots del moment i ha perm¨¨s l'explosi¨® del motociclisme catal¨¤ i espanyol. Aquestes coses no tenen preu. I per mi constitueixen una gran satisfacci¨®.

P. Per qu¨¨ ho deixa?

R. Perqu¨¨ ja tinc 82 anys i mig¨¤. Per¨° sobretot perqu¨¨ es produeixen les circumst¨¤ncies adequades per a fer-ho. El 9 de mar? va fer 30 anys que vaig agafar la presid¨¨ncia. Ara la situaci¨® millora. No volia deixar el vaixell amb temporal. D'altra banda, hav¨ªem dissenyat un pla estrat¨¨gic per a la viabilitat de l'entitat que ja est¨¤ funcionant. I, finalment, d'acord amb els estatuts, tindrem eleccions el setembre de l¡¯any que ve. I m'agrada que la transici¨® es faci amb la m¨¤xima efic¨¤cia. Penso que Josep Mateu, que fa 20 anys que s¡¯est¨¤ amb nosaltres, ¨¦s un candidat excel¡¤lent per substituir-me. I vull donar-li un temps perqu¨¨ pugui adaptar-se. He gaudit molt en el c¨¤rrec i penso seguir fent-ho a la fundaci¨®. No estar¨¦ quiet, aix¨° segur.