Xocs armats deixen una vintena de morts a Maced¨°nia
El Gobierno de Skopje acusa milicians de l'Ex¨¨rcit d'Alliberament de Kosovo d'infiltrar-se en una localitat de majoria albanesa
El precari equilibri en qu¨¨ tradicionalment viuen instal¡¤lats els Balcans est¨¤ a punt de trencar-se en un dels pa?sos que m¨¦s indemne va sortir de les guerres de desintegraci¨® de Iugosl¨¤via (1992-1995). L'Antiga Rep¨²blica Iugoslava de Maced¨°nia (FYROM, per les sigles angleses) registra des de primeres hores d'aquest dissabte greus incidents que han costat la vida a 22 persones, vuit d'elles policies i la resta presumptes integrants d'un grup armat o terrorista ¨Cla denominaci¨® varia segons les fonts¨C que ha mantingut la localitat de Kumanovo, de majoria ¨¨tnica albanesa, en virtual estat de setge. ?s l'¨²ltim cap¨ªtol d'una escalada d'inestabilitat que es va iniciar fa mesos, amb la revelaci¨® d'un esc¨¤ndol de videoespionatge que va enfurismar l'oposici¨® i l'opini¨® p¨²blica i que ha posat contra les cordes el primer ministre, Nikola Gruevski.
El Govern de Skopje agita el fantasma de la intervenci¨® estrangera al pa¨ªs, on una quarta part dels seus dos milions d'habitants s¨®n d'¨¨tnia albanesa. En concret, les autoritats atribueixen al conegut Ex¨¨rcit d'Alliberament de Kosovo (UCK, per les sigles albaneses) haver-se atrinxerat durant gaireb¨¦ 48 hores a Kumanovo, a 40 quil¨°metres al nord de la capital maced¨°nia i propera a la frontera s¨¨rbia, en plena ruta de pas d'immigrants irregulars des de Gr¨¨cia cap al nord. ¡°Molts d'aquests homes armats eren part del grup que va atacar el lloc fronterer de Gosince, per¨° tamb¨¦ hi havia gent que ha lluitat en les guerres del Pr¨°xim Orient¡±, va informar Gruevski, en refer¨¨ncia a l'atac que va tenir lloc el 21 d'abril passat, quan prop de 40 kosovars armats, que es van identificar com a membres de l'UCK, van prendre durant hores aquest lloc fronterer entre Maced¨°nia i Kosovo.
Segons Gruevski, l'objectiu dels terroristes era ¡°practicar assassinats massius en centres comercials i comissaries amb la finalitat de desestabilitzar el pa¨ªs¡±, si b¨¦ va recalcar que l'episodi no es pot definir com un conflicte macedoni-alban¨¨s. Els atacs, no obstant aix¨°, no han estat reivindicats per cap grup.
La Comissi¨® Europea ha expressat la seva preocupaci¨® pels greus incidents de Kumanovo, de la mateixa manera que va fer Brussel¡¤les setmanes abans pel deteriorament de drets fonamentals com la llibertat d'expressi¨® i de premsa. Al gener, un l¨ªder opositor va revelar la pr¨¤ctica de videovigil¨¤ncia per part de les autoritats i va denunciar l'estricte control de l'Estat sobre els mitjans (FYROM ocupa el lloc 117¨¨ en l'¨ªndex mundial de llibertat de premsa, enfront del 45¨¨ el 2006, quan Gruevski va arribar al poder), la judicatura i, fins i tot, els processos electorals.
L'UCK va lluitar contra l'ex¨¨rcit serbi durant la guerra de la prov¨ªncia s¨¨rbia de Kosovo, el 1999, i va ser el germen del primer Govern del pa¨ªs, que va declarar unilateralment la independ¨¨ncia el 2008 (i que no reconeixen cinc pa?sos de la UE, entre els quals Espanya). La branca maced¨°nia de l'UCK es va enfrontar tamb¨¦ amb les forces de seguretat de FYROM el 2001, en un breu conflicte armat al qual van posar fi els acords d'Ohrid. L'objectiu de la seva lluita ¨¦s aconseguir m¨¦s drets per a la important minoria albanesa, aix¨ª com un grau m¨¦s alt d'autonomia. En l'horitz¨® de les minories albaneses de la regi¨® ¡ªla de FYROM, per¨° tamb¨¦ la de S¨¨rbia¡ª figura la creaci¨® d'una gran Alb¨¤nia juntament amb els albanokosovars. S¨¨rbia ha incrementat la vigil¨¤ncia de les seves fronteres amb FYROM a la vall de Presevo, habitat per una majoria albanesa.
FYROM, el nom t¨¨cnic amb que es coneix Macedonia at¨¨s que el contenci¨®s entre Atenes i Skopje sobre l'¨²s del nom hist¨°ric encara no s'ha resolt, no ¨¦s l'¨²nic factor d'inestabilitat dels Balcans. A la Rep¨²blica S¨¨rbia de B¨°snia ¡ªuna de les dues entitats que constitueixen la federaci¨®¡ª s'han produ?t en els ¨²ltims dies batudes policials contra mitjans radicals despr¨¦s del primer atac islamista registrat al pa¨ªs posterior a la guerra de 1992-1995. El 27 d'abril, un home armat va matar un policia en una comissaria de policia al crit d'¡°Al¡¤l¨¤ ¨¦s gran¡±. B¨°snia va acollir al seu s¨°l durant la guerra centenars d'islamistes arribats de pa?sos ¨¤rabs per donar suport a les forces musulmanes. Gaireb¨¦ tots van deixar el pa¨ªs, per¨° la seva interpretaci¨® rigorista de l'islam va ser adoptada per alguns bosnians, alguns dels quals s'han sumat a la gihad a S¨ªria i l'Iraq.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.