Mir¨® ¡®toca¡¯ al Palau

La fama i el reconeixement internacional de Joan Mir¨® (Barcelona, 1893 ¨C Palma, 1983) es deu, sobretot, a les seves pintures planes i multicolors plenes de s¨ªmbols. Per¨° l'artista tamb¨¦ va conrear la cer¨¤mica i l'escultura, que va treballar a partir de la voluntat de superar els l¨ªmits estrictes de la pintura. Les seves obres, nascudes dins del m¨¦s pur esperit surrealista i, per tant, provocadores, estaven formades per objectes trobats que acabaven acoblats i formant formes noves i impactants, que ¡°generaven nous sentits¡±, afirmava l'artista. Sis d'aquestes peces que conserva la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona han baixat de la muntanya de Montju?c i han ocupat la sala Llu¨ªs Millet del Palau, el temple modernista de la m¨²sica barcelonina que va crear el genial Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, per formar part de l'exposici¨® Joan Mir¨®: arrels, que pot veure's fins al 31 de maig.

Les sis escultures deixen clar que una de les influ¨¨ncies m¨¦s importants en l'obra de Mir¨® va ser l'art popular i el seu amor pels elements de la naturalesa i els objectes de la vida quotidiana. Aix¨ª ho va declarar ell mateix en una entrevista el 1951: ¡°Un plat fet pels pagesos, una escudella per menjar la sopa, s¨®n, per a mi, tan meravellosos com una porcellana japonesa de la gran ¨¨poca que es col¡¤loca en la vitrina d'un museu¡±.

Les obres, totes de m¨¦s o menys d'un metre d'al?¨¤ria, van ser fetes entre el 1969 i el 1981 al seu taller barcelon¨ª del passatge del Cr¨¨dit i el Mas Mir¨® de Mont-roig de Tarragona i reflecteixen aquesta passi¨®, despr¨¦s de comprovar que estan formades a partir de carabasses, cullerots de fusta, fragments de cer¨¤miques, eines agr¨ªcoles en des¨²s, pedres, arrels, claus d'aigua, fins i tot tricornis, entre altres objectes sorprenents que adquireixen una nova identitat els uns amb els altres.

Mir¨® va col¡¤leccionar durant anys aquests objectes que trobava i despr¨¦s els unia i creava motlles per obtenir les peces de bronze a partir de la t¨¨cnica de la cera perduda, per la qual cosa aquests objectes ¨ªnfims i insignificants acabaven amb categoria d'obra d'art.

Teresa Montaner, conservadora de la Fundaci¨® Mir¨®, explica que el t¨ªtol de l'exposici¨® ¡°respon a la import¨¤ncia que Mir¨® donava a la terra i a l'art popular, una terra no entesa com a p¨¤tria, sin¨® que fa refer¨¨ncia a la naturalesa f¨ªsica, a la terra que fa cr¨¦ixer les plantes i els arbres¡±. Com deia el mateix Mir¨®: ¡°A l'artista li han de cr¨¦ixer arrels¡±.

Aquestes sis obres no podrien exposar-se en un lloc m¨¦s idoni ¨Cuna de les quals, Personatge i ocell (1970), una esp¨¨cie de triangle coronat per altres formes en equilibri, maqueta de l'enorme obra que va inaugurar a Houston el 1982, pot veure's al vest¨ªbul i la resta, al primer pis¨C, envoltades per la naturalesa p¨¨tria de columnes i parets i les transpar¨¨ncies del vidre acolorit que va crear Dom¨¨nech i Montaner per al Palau, que li han valgut el reconeixement de la Unesco com a patrimoni de la humanitat des de l'any 1997.

La resta de les obres: L'equilibrista (1969), Dona amb c¨¤ntir (1970), Cap de toro (1970), El rei guerrer (1981) i Cap i ocell (1981), comparteixen aquest segon espai amb una s¨¨rie de fotografies del seu amic Joaquim Gomis ¨Cque va arribar a ser el primer president de la Fundaci¨® Mir¨®¨C, fetes al mateix taller on Mir¨® va crear les obres. Segons Montaner, les fotografies s¨®n la ¡°prova visual de l'amor que sentia Mir¨® pels elements quotidians i de la naturalesa i de quines van ser les seves primeres peces cer¨¤miques i escult¨°riques fetes entre el 1944 i el 1946¡±. A les imatges es poden veure racons dels tallers i alguns dels elements que Mir¨® va acabar utilitzant en els seus collages i escultures.

Creaci¨® i somni

L¡¯exposici¨® ¨¦s una iniciativa m¨¦s que s'emmarquen en el di¨¤leg del Palau de la M¨²sica amb les arts pl¨¤stiques, impulsat des de fa tres anys per la Fundaci¨® Orfe¨® Catal¨¤ ¨C Palau de la M¨²sica, que ha portat a exposar obres de Bill Viola, Eul¨¤lia Valldosera, Louise Bourgeois i Antoni T¨¤pies, i que aquest any proposa una reflexi¨® sobre la creaci¨® i el somni a partir de l¡¯obra de tres artistes. La primera va ser entre l'arquitectura modernista de l'edifici amb l'obra de Perejaume ¨Cque va introduir un arbre a l'escenari del Palau¨C i l'anterior va ser la d¡¯Eugenio Ampudia, que va proposar passar una nit dormint a l'enorme sala de concerts del Palau.