¡°Qui vol viure d¡¯escriure a Catalunya s¡¯ha equivocat de llengua o d¡¯ofici¡±

Enganya l¡¯espartana taula de treball, com ho fan la seva constituci¨® prima i la veu fina, tot esmolat pels cabells curts i unes ulleres d¡¯eterna estudiant. La decisi¨® i el car¨¤cter de Bel Olid (Matar¨®, 1977) s¨®n forts, com ho ha de ser qui, des del 28 de mar?, ¨¦s la primera dona presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i la m¨¦s jove en el c¨¤rrec en la hist¨°ria d¡¯una entitat que veu patir els socis com mai en els seus ja 37 anys de vida. No hi ha marge per a la tebior: el 25% dels 1.297 membres estan jubilats, tenen m¨¦s de 65 anys, i nom¨¦s 19 menys de 30... I nom¨¦s un 9,7% tenen un grau de professionalitzaci¨® acceptable perqu¨¨ almenys la meitat dels seus ingressos vinguin de la literatura i el seu entorn...

Pregunta. La seva va ser l¡¯¨²nica candidatura. L¡¯individualisme cl¨¤ssic de l¡¯intel¡¤lectual-escriptor?

Resposta. Fa quatre anys que s¨®c vocal de l¡¯AELC i encara hi ha molta gent del gremi que no sap per a qu¨¨ serveix l¡¯AELC; tamb¨¦ som fruit del moment: en aquesta societat ¨¦s m¨¦s c¨°mode criticar sense implicar-se, asseure¡¯s al sof¨¤ amb el Twitter a la m¨¤ i, llavors s¨ª, criticar. Tamb¨¦ ¨¦s veritat aix¨° de la imatge del llop solitari, per¨° si no ens mobilitzem amb temes com el copyright o els drets d¡¯autors, ens extingirem.

Els editors no fan b¨¦ la seva feina; el lector hauria de tornar llibres amb faltes d¡¯ortografia

P. Fa poc van presentar l¡¯estudi Escriure en catal¨¤: estat de la professionalitzaci¨®. Nom¨¦s el van contestar el 19% dels enquestats. Tan desanimat est¨¤ l¡¯escriptor catal¨¤ que ni hi respon?

R. El que est¨¤ ¨¦s descoratjat. De l¡¯estudi es despr¨¨n que no hi ha gaires sortides professionals fora de fer-te articulista medi¨¤tic; venent llibres ¨¦s dif¨ªcil. Ja ni l¡¯¨²nic sector que mig se¡¯n sortia, els autors de llibre infantil, per pol¨ªtiques de socialitzaci¨® mal enteses, ara tampoc en pot viure. El grau de professionalitzaci¨® ¨¦s d¡¯un 9,7%: ¨¦s evident que qui vulgui viure d¡¯escriure en catal¨¤ a Catalunya s¡¯ha equivocat de llengua o de professi¨®. ?s dur d¡¯encaixar.

P. A l¡¯enquesta anterior de l¡¯AELC, del 2007, els autors celebraven l¡¯ofici perqu¨¨ permetia ¡°l¡¯expressi¨® d¡¯ideals i sentiments¡± i es mostraven preocupats per la pol¨ªtica cultural o l¡¯explotaci¨® de l¡¯obra; ara ho estan m¨¦s pel tema econ¨°mic: ajuts p¨²blics, retribucions. L¡¯ofici perd romanticisme...

R. ?s dif¨ªcil no passar al pragmatisme quan un escriptor, avui, no t¨¦ gaireb¨¦ les seves necessitats b¨¤siques cobertes. Escriure en catal¨¤ ha estat sempre vocacional i ara m¨¦s. Pensar el contrari ¨¦s enganyar-se.

P. La concentraci¨® editorial tampoc hi deu haver ajudat, contr¨¤riament al que es defensava.

R. Per descomptat. Els contractes s¨®n molt m¨¦s dif¨ªcils de negociar amb conglomerats com RBA o Grup 62. Les relacions s¨®n molt m¨¦s bones i recomanables amb les editorials petites, especialment si ets traductor: pots controlar m¨¦s la durada i l¡¯obra. Es nota que qui decideix els contractes als grans grups nom¨¦s busquen el marge econ¨°mic i que fan aix¨° com podrien estar gestionant llonganisses. Ho veus fins i tot amb les cl¨¤usules: s¨®n estranyes per a segons quins g¨¨neres i algunes clarament il¡¤legals. I si es recorreguessin als tribunals segur que es guanyarien.

P. I per qu¨¨ no ho fan?

R. Per por: els traductors, perqu¨¨ no tornarien a treballar; i els escriptors, perqu¨¨ pel que guanyarien amb el litigi no els ve d¡¯aqu¨ª... L¡¯AELC t¨¦ assessorament legal gratu?t i interessaria que alg¨² n¡¯hi deman¨¦s. Estem esperant un heroi... o un m¨¤rtir.

Hi ha cl¨¤usules dels contractes estranyes i il¡¤legals; si an¨¦ssim als tribunals, guanyar¨ªem

P. Doncs els grups van fent: segons els traductors, Penguin Random House ha rebaixat unilateralment les seves tarifes de traducci¨® entre un 6% i un 15% no fa ni tres mesos...

R. De tot plegat no ens en sortirem fins que el contingut no es vegi com una cosa vital. Per abaratir costos, les correccions dels llibres han passat de tres a una; les traduccions es rebaixen a raig fet... Per¨° els editors veuen que, malgrat que les coses no es fan b¨¦, no passa res. Els lectors haurien de tornar els llibres si el veiessin amb faltes d¡¯ortografia; que no ho fan quan falten planes? El problema ¨¦s que els editors no estan fent b¨¦ la seva feina, les decisions no es prenen majorit¨¤riament per motius literaris sin¨® que sovint executen decisions de consells de m¨¤rqueting; perden poder i recursos i tot aix¨° ho paguem nosaltres.

P. Doncs per t¨ªtols que produeixen no quedar¨¤...

R. A Catalunya estem publicant per sobre de les nostres possibilitats. I no sols en catal¨¤: es tradueixen llibres que ja no aportaren res en les seves lleg¨¹es originals; cal racionalitzar-ho. El mercat catal¨¤ no pot assumir-ho, i menys sense eixamplar la base lectora. I aix¨° tampoc es fa b¨¦.

P. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ les pol¨ªtiques de promoci¨® de lectura estan dissenyades per gent que no llegeix. He donat classes a Magisteri i els futurs mestres llegeixen nom¨¦s all¨° obligatori o b¨¦ llibres de qualitat liter¨¤ria dubtosa; no es promou la lectura com una activitat divertida, sin¨® pels seus beneficis, com els ortogr¨¤fics, que, per cert, no milloren quan no es llegeix per plaer. Si llegint ficci¨® ja es millora l¡¯empatia, nom¨¦s per aix¨° ja paga la pena: la resta ve sol.

P. En aquest context, com s¡¯explica l¡¯increment de l¡¯ensenyament t¨¨cnic i superior de l¡¯escriptura en tallers i cursos?

R. Fan una mica la feina que feien els salons de lectura al segles XVII i XVIII: s¨®n la necessitat d¡¯uns ulls cr¨ªtics externs. Tamb¨¦ ajuda a sistematitzar una escriptura i s¡¯ensenyen algunes coses que abans feien els editors.

P. Les dones de l¡¯AELC sembla que cobren la meitat que els escriptors homes.

R. I li sorpr¨¨n? Doncs com en qualsevol altre ¨¤mbit de la vida! Cobrem menys, i tenim menys visibilitat: una escriptora rep menys cr¨ªtiques als mitjans, per exemple. Els prejudicis de g¨¨nere no disminueixen amb el nivell cultural; el sexisme il¡¤lustrat ¨¦s present arreu.

P. La professionalitzaci¨® ha passat en set anys de 11,2% al 9,7% dels associats i la mitjana d¡¯ingressos dels socis de l¡¯AELC ha caigut un 31,5% en set anys... La resposta que donen els enquestats ¨¦s inquietant: diuen que han redu?t el seu consum cultural un 21%.

R. I qu¨¨ vol que fem? La societat catalana no ¨¦s conscient de la profunda precarietat en qu¨¨ viuen els seus escriptors. La meva renda el 2008 era el doble de la que acabo d¡¯entregar... El prestigi i el paper social de l¡¯escriptor ¨¦s avui menor que fa 10 anys, i la degradaci¨® de la cadena del m¨®n del llibre en un context de cultura-espectacle i bajanada sistem¨¤tica no hi ajuda gens. Com a escriptor, quan sento parlar d¡¯ind¨²stria del llibre et donen ganes de posar una bomba.

P. Caram..

R. L¡¯industrial s¨ª que t¨¦ un benefici, per¨° la primera baula no en percep res: les biblioteques, ara que la gent en fa m¨¦s ¨²s, no ens estan liquidant la taxa pel pr¨¦stec; les telef¨°niques guanyen amb les desc¨¤rregues il¡¤legals d¡¯un producte que ¨¦s nostre i del qual no en veiem res. Si volem cultura gratu?ta, que em sembla b¨¦, l¡¯hem de pagar entre tots, com l¡¯ex¨¨rcit. Avui, escriure ¨¦s l¡¯¨²ltima de les 50 feines que fa un escriptor per arribar a final de mes; si ni amb jornada completa puc viure, no puc dedicar ni mitja ni una estona a escriure... No hi ha ofici. Ser escriptor professional tipus Jaume Cabr¨¦ ¨¦s excepcional. Estem en una ¨¨poca de desenganyats. I els escriptors ho estem.