¡°Pensar que estem sols a l¡¯univers ¨¦s com creure en els miracles¡±

Alguns cient¨ªfics l'anomenen l'efecte rialletes. ?s la reacci¨®, inevitable per a molta gent, que es produeix quan alg¨² comen?a a parlar d'extraterrestres. Un mig somriure, una rialleta apagada que immediatament anul¡¤la l'efecte del que es vol dir. Els experts a buscar vida en altres planetes ja hi estan acostumats. Quan li pregunten a Seth Shostak en una festa a qu¨¨ es dedica, qu¨¨ diu? ¡°Dic que arreglo cotxes¡±, comenta fent broma. ?s m¨¦s f¨¤cil dir aix¨° que no pas explicar que ¨¦s el director de l'Institut per a la Recerca de Vida Intel¡¤ligent Extraterrestre (SETI, en les seves sigles en angl¨¨s).

El SETI ¨¦s probablement el lloc del m¨®n on es prenen aquesta q¨¹esti¨® m¨¦s seriosament. Situat en un edifici d'oficines a Mountain View, Calif¨°rnia, al cor de Silicon Valley, es tracta d'un centre privat que va heretar el que una vegada va ser un programa oficial de la NASA: rastrejar l'espai a la recerca d'un senyal de r¨¤dio d'una altra civilitzaci¨®. El seu director ser¨¤ una de les dues o tres primeres persones al m¨®n que primer s'assabentaran quan ens contactin els extraterrestres, un assumpte que en aquest lloc no ¨¦s una especulaci¨®, sin¨® una certesa.

La recerca d'un senyal des de l'espai va comen?ar als anys 60 del segle XX, quan els extraterrestres ja havien enva?t la cultura popular. ¡°Era cultura pop, per¨° no tant¡±, diu Shostak. ¡°A meitat de segle ja hi havia cient¨ªfics seriosos pensant en la possibilitat de vida a Mart¡±. Marconi o Tesla tamb¨¦ havien teoritzat sobre contactar amb Mart. ¡°La idea de la vida a l'espai ¨¦s antiga. La idea de contactar-hi ¨¦s de l'¨²ltim mig segle¡±.

Si hi hagu¨¦s un senyal, sonaria com un to, una flauta dins del soroll

Quan Shostak es va unir al SETI, el 1990, era un programa oficial de la NASA. Els EUA el van cancel¡¤lar el 1992, tot just un any despr¨¦s de comen?ar a rastrejar, despr¨¦s d'una negociaci¨® pressupost¨¤ria al Congr¨¦s. Des de llavors, no s'ha pogut tornar a presentar una proposta per gastar diners p¨²blics a SETI sense ser v¨ªctima de l'efecte rialletes. Va ser un grup d'inversors de Silicon Valley els qui van reprendre el programa i el mantenen amb fons privats. Shostak afirma que el programa federal es podria recuperar amb un pressupost de nom¨¦s un mili¨® de d¨°lars l'any. Posa com a exemple que el Congr¨¦s va trobar ben r¨¤pid els fons per a un programa que es dedica a vigilar asteroides quan, el 1994, van veure les imatges del cometa Shoemaker impactant contra J¨²piter i provocant explosions de la grand¨¤ria de la Terra: valia la pena saber alguna cosa m¨¦s de la traject¨°ria dels asteroides.

A l'edifici de Mountain View que avui acull el SETI hi ha poques refer¨¨ncies a homenets verds. Les antenes s¨®n a 500 quil¨°metres cap al nord. L'oficina est¨¤ decorada amb mapes celestes i fotos de llocs extrems del nostre planeta. En una prestatgeria s'alineen el que semblen globus terraq¨¹is fins que es miren de prop. S¨®n mapes globus dels planetes i llunes on ¨¦s m¨¦s probable que hi hagi vida, fets amb imatges de sat¨¨l¡¤lit. Cal¡¤listo, Europa, Io, Gan¨ªmedes¡­ Per a qui nom¨¦s coneix la capa m¨¦s pop de la vida extraterrestre, el sat¨¨l¡¤lit Europa ¨¦s el m¨¦s fam¨®s, des que Arthur C. Clarke el va convertir en la llar de la propera civilitzaci¨® del sistema solar a?2010: Odissea Dos. ¡°Europa n'¨¦s un, per¨° no necess¨¤riament el millor¡±, puntualitza Shostak.

El mar? passat, Shostak va escriure un article a?The New York Times que obria el debat a un canvi d'estrat¨¨gia: enviar missatges a l'espai en comptes d'escoltar passivament. La mera possibilitat va provocar un gran debat, en el qual personalitats com Elon Musk (SpaceX) o l'astr¨°nom Geoff Marcy advertien dels perills d'exposar-nos a una civilitzaci¨® sobre a qui li desconeixem les intencions. De sobte, en els primers mesos del 2015, el debat sobre els extraterrestres s'ha tornat molt seri¨®s. Shostak aclareix que actualment no estan emetent senyals, per¨° diu que al seu equip n'hi ha que volen fer-ho. Creu que ¡°¨¦s m¨¦s ¨²til escoltar¡±, per¨° si es fes, proposa emetre tota la informaci¨® dels servidors de Google. Acostuma a comparar la seva exploraci¨® amb la de Crist¨°for Colom: ¡°?s com dir-li a Colom: ¡®millor que no vagis cap a l'oest perqu¨¨ pots trobar-te amb una civilitzaci¨® hostil que vingui a Europa i la destrueixi¡±.

Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s si aquesta suposada civilitzaci¨® utilitzar¨¤ mitjans de comunicaci¨® que es puguin captar amb les antenes que fem servir. ¡°La r¨¤dio ¨¦s com la roda¡±, afirma Shostak. Si han arribat al nivell de civilitzaci¨® que els permeti enviar missatges per l'espai, for?osament utilitzen r¨¤dio. ¡°La f¨ªsica ¨¦s igual a tot arreu, donem per fet que coneixen la r¨¤dio igual que coneixen la roda¡±. La recerca al SETI d¨®na per fet que hi ha altres formes de vida no gaire llunyanes, que alguna ha desenvolupat una civilitzaci¨® intel¡¤ligent almenys tan avan?ada com l'¨¦sser hum¨¤, i que intenten explorar l'univers igual que nosaltres. ?s una q¨¹esti¨® d'estad¨ªstica. ¡°Si mires 100 estrelles, 20 d'aquestes tenen planetes com la Terra¡±, explica Shostak. ¡°L'an¨¤lisi del telescopi Kepler revela que una de cada cinc estrelles t¨¦ planetes que poden tenir vida. Aix¨° s¨®n desenes de milers de possibilitats, nom¨¦s a la Via L¨¤ctia. Poden ser est¨¨rils, per¨° aix¨° ens convertiria en un miracle. I en la ci¨¨ncia, quan creus en els miracles normalment t'equivoques¡±.

I el dia que arribi aquest senyal? L'imaginari popular veu aquest senyal com una mena de brogit, un soroll conf¨²s per¨° amb alguna l¨°gica interna que destaca entre el brunzit sec de l'univers. La pel¡¤l¨ªcula Contact (1997) va obtenir una nominaci¨® a l'Oscar al millor so per la seva emocionant recreaci¨® d'un suposat contacte extraterrestre per r¨¤dio. Per¨° l'home que probablement ser¨¤ el primer a sentir-ho, Shostak, descriu aix¨ª el que ha estat esperant des de tota una vida: ¡°No busquem sons, sin¨® bandes, n¨²meros. Si aquests n¨²meros es converteixen en ¨¤udio, sona soroll. Si hi hagu¨¦s un senyal, sonaria com un to, una flauta dins del soroll¡±.

Una conversa amb Seth Shostak un mat¨ª d'abril pot acabar en un debat sobre si la r¨¤dio d'ET era prou potent per trucar a casa seva. Ha treballat com a assessor cient¨ªfic en pel¡¤l¨ªcules (el remake d'Ultim¨¢tum?en la Tierra) i coneix i gaudeix de tota la cultura popular al voltant dels extraterrestres. Per¨° ¨¦s absolutament seri¨®s quan afirma que trobarem vida intel¡¤ligent fora de la Terra, potser abans de dues d¨¨cades, gr¨¤cies al ritme amb qu¨¨ evoluciona la tecnologia que rastreja l'univers i processa el soroll. I qu¨¨ passar¨¤ aquell dia? ¡°Ser¨¤ not¨ªcia cinc dies i despr¨¦s cadasc¨² tornar¨¤ a fer la seva vida¡±.