I Julie Christie va aturar els rellotges a la Pedrera
La inoblidable Lara de ¡®Doctor Jivago¡¯ o la Clarisse de ¡®Fahrenheit 451¡¯ va mostrar el seu amor pels poetes anglosaxons en la Setmana de la Poesia de Barcelona
¡°Stop all the clocks, cut off the telephone...¡±, va recitar del seu poeta preferit W.H. Auden. Per¨° ja feia gaireb¨¦ 50 minuts que els rellotges i els tel¨¨fons (m¨°bils) de les 200 persones (algunes despr¨¦s d'una ansiosa cua d'una hora) que omplien ahir l'auditori de la Pedrera de Barcelona ja estaven parats. Exactament des que amb el seu ¡°Bona vesprada!¡±, l'actriu Julie Christie va iniciar el seu recital de poetes anglesos amb la seva amiga, la poetessa i traductora Marta Pessarrodona, en un dels seus petits miracles que obra cada primavera la Setmana de la Poesia de Barcelona que organitza el Consistori.
La seva germana gaireb¨¦ bessona (totes dues nascudes el 1941) havia avisat els m¨¦s propers abans del recital: ¡°A la Julie li encanta la poesia; ¨¦s una bona lectora i t¨¦, esclar, una dicci¨® meravellosa; a m¨¦s, s'ho ha currat: ha estat llegint i repassant els poemes cada dia aquesta setmana; i es nota que sap el que est¨¤ recitant¡±, explicava Pessarrodona, que s'havia reunit diverses vegades des del novembre passat amb ella (viu molt temps a la Marina Alta valenciana) per pactar el poemari, com ja van fer l'any passat a la Poefesta a la Safor, gr¨¤cies a la tasca i l'amistat de la poetessa ?ngels Gregori.
I potser per aix¨°, amb un tamboret alt i un faristol, Christie ja en va tenir prou. Ella il¡¤luminava el fosc escenari: una s¨°bria brusa blanca de punys amples i coll lleument al?at amb ulleres de pasta i sabates de conjunt i pantalons foscos; el toc inconformista: un mocador vermell subjectant la cabellera rossa i encara abundant i unes arracades de c¨¨rcols grans.
Potser pels ulls blaus i un nou parany de la mem¨°ria i els t¨°pics que uneixen bellesa amb feblesa, els assistents esperaven una veu mel¡¤l¨ªflua recitant versos rosats de qui al cinema va ser la inoblidable Lara Antipova d'abric i barret de p¨¨l llarg de Doctor Jivago. Ni una cosa ni l'altra perqu¨¨ aquella era una dona de car¨¤cter en una actriu que no ho ha estat menys: aix¨ª, sota una veu notable al vaiv¨¦ cadenci¨®s dels versos, amb la m¨¤ dreta lleugerament abandonada a la cama o, com a m¨¤xim, creuada al pit, Christie es va arrencar amb Threnody, can?¨® f¨²nebre de Dorothy Parker; per despr¨¦s descobrir-li a la seva amiga Pessarrodona un sentit Last words to a dumb friend (Nota p¨°stuma per a un amic mut), poema de Thomas Hardy sobre la mort d'un gat . I ¡°les vocals clares s'al?aven com globus¡±, tal com deia el tercer dels poemes, el tan ¨¤cid com esquitxat de dol?or Morning sound (Can?¨® d¡¯albada), de Silvia Plath, sempre en traducci¨® de Pessarodona, fins i tot per als agosarats versos sexuals de High Windows (Finestrals) d'un gentleman com Philip Larkin.
¡°Jo havia vist naixement i mort per¨° havia pensat que eren diferents¡±, recitava de The Journey of the Magi, de T.S. Elliot, el coll lleument tor?at a la dreta, tan ansiosa per passar al seu estimat Auden de nou que va trepitjar la m¨²sica de Xavi Lloses, a qui va demanar disculpes d'una manera tan dol?a que el pianista hauria volgut que l'actriu, oscaritzada el 1965, per¨° tres vegades m¨¦s candidata, l'¨²ltima el 2007, s'hagu¨¦s tornat a precipitar.
No: va arribar Auden amb fragments del seu In memory of W.B. Yeats, conscient ella que aquell poeta havia mort el 28 de gener del 1939, l'endem¨¤ passat de la caiguda de Barcelona a les mans de les tropes franquistes: ¡°Els mots dels homes morts es modifiquen en la llengua dels vius¡±...
I van canviar les tornes: per al Funeral Blues del seu Auden, l'¨²ltima de les set lectures, va comen?ar Pessarrodona amb la seva versi¨® i va tancar una Christie (¡°Stop all the clocks, cut off the telephone...¡±), que ja es va deixar anar: bra?os estesos a la seva companya rapsoda i el reconeixement de la il¡¤lusi¨® que li feia llegir poesia en una ciutat ¡°tan extraordin¨¤riament ondulada¡±, va dir al?ant els seus fars blaus cap a les formes sinuoses del geni de Gaud¨ª.
I va haver-hi qui la va imaginar ja, parats els rellotges, com la tendra i dura Clarisse recitant els seus poetes al bosc¨®s refugi dels homes-llibre escapats de la barb¨¤rie a Fahrenheit 451...
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.