15-M, quatre anys despr¨¦s: entre la ruptura i la regeneraci¨®

Des del 15-M del 2011 s'ha produ?t un canvi social i cultural inesperat, ¨²nic a Europa, imprescindible per entendre la crisi pol¨ªtica espanyola. Al llarg d'aquests quatre anys, el 15-M ha anat evolucionant. ?ltimament sembla que est¨¤ adoptant formes pol¨ªtiques. ?s el pas dels moviments socials a les institucions. ?s aix¨ª? Com est¨¤ resultant aquest pas? En qu¨¨ es traduir¨¤? En una renovaci¨® generacional de la pol¨ªtica? En una ruptura? En un canvi significatiu?

Aquest article consisteix a cedir la paraula a diverses persones, participants en el 15-M, aquell moviment sense l¨ªders, que protagonitzen o observen el naixement de partits i llistes electorals vinculats, d'una manera o altra, al moviment. Els hem proposat un parell de preguntes. Les seves respostes poden dibuixar l'estat de la q¨¹esti¨®.

Preguntes:

1. El pas del 15-M a les institucions ¨¦s un pas l¨°gic?

2. Quin l¨°gica aportar¨¤ aquest pas a la pol¨ªtica local? Renovaci¨®? Ruptura?

Ada Colau (Barcelona, 1974), cap de llista de Barcelona en Com¨². ¡°El 15-M era a la manifestaci¨® amb el meu fill, que nom¨¦s tenia un mes. Va n¨¦ixer el 15 d¡¯abril¡±.

1. ?s un pas l¨°gic, necessari, encara que no s'acaba tot en les eleccions. Primer, vam prendre les places, ara cal recuperar les institucions, per democratitzar-les i posar-les al servei del b¨¦ com¨². Despr¨¦s caldr¨¤ seguir, dins i fora de les institucions, per exercir la democr¨¤cia real i la sobirania.

2. No n¡¯aportar¨¤, el proc¨¦s que s'est¨¤ fent n¡¯est¨¤ aportant, est¨¤ suposant ja una ruptura, perqu¨¨, per primera vegada en d¨¨cades, la gent est¨¤ sent protagonista, i perqu¨¨, per primera vegada, les eleccions no tenen un resultat previsible.

Xavier Dom¨¨nech Sampere (Sabadell, 1974), historiador a la UAB. El seu ¨²ltim llibre: Hegemon¨ªas. Crisis, movimientos de resistencia y procesos pol¨ªticos (Akal, 2014). Membre de Proc¨¦s Constituent. ¡°En la setmana del 15 de maig del 2011 em trobava a la manifestaci¨® d'aquell dia i, poc despr¨¦s, a la pla?a de Catalunya de Barcelona".

1. Jo no parlaria directament de pas l¨°gic, en el sentit de causa i conseq¨¹¨¨ncia, sin¨® de fen¨°mens relacionats que s'inscriuen en el mateix marc, el de la crisi de legitimitat que pot esdevenir crisi de r¨¨gim. Al meu entendre, el 15-M va mostrar l'agudesa d'aquesta crisi de forma espectacular i va posar les bases per a un nou cicle social, cultural i pol¨ªtic de llarga durada.

2. El manteniment de les velles pol¨ªtiques, malgrat el seu descr¨¨dit, descansa en la creen?a que no tenen alternatives, com a molt, recombinacions. La construcci¨® d'una alternativa socioecon¨°mica i pol¨ªtica global requereix plausibilitat i en aix¨° les experi¨¨ncies locals poden tenir un paper fonamental, crear de forma interconnectada nous principis de plausibilitat.

??igo Errej¨®n Galv¨¢n (Madrid, 1983), secretari pol¨ªtic de Podem. ¡°La mateixa tarda del 15-M acabava d'arribar a Madrid de fer classe a Quito. Vaig passar per la manifestaci¨® esperant-me fonamentalment una altra m¨¦s, i el 18-M, dia en qu¨¨ la Junta Electoral va prohibir la concentraci¨® a Sol, vaig anar-hi despr¨¦s de defensar la meva tesi doctoral¡±.

1. No era un pas necessari, en absolut estava escrit ni havia de succeir. D'una banda, alguns continguts, reivindicacions i ¡°estils¡± del 15-M ja havien arribat a les institucions. Una part del poder constitu?t i els seus actors van aprendre que havien d'incorporar alguna cosa de les raons del 15-M per renovar la seva legitimitat. De l¡¯altra, en una situaci¨® de crisi de r¨¨gim per¨° no de crisi estatal, amb cap protesta ni construcci¨® de contrapoder ¡°fora¡± de les institucions n¡¯hi ha prou per precipitar el canvi pol¨ªtic. Per aix¨° han nascut iniciatives de presa de posicions a l'interior de l¡¯Estat.

2. Les dues coses. La tensi¨® entre ruptura i renovaci¨® ampliada de l'ordre no es resol ¨¨ticament ni est¨¨ticament. No ¨¦s una q¨¹esti¨® de prefer¨¨ncies personals o ideol¨°giques. Ser¨¤ el resultat d'un equilibri de forces entre la capacitat dels sectors encara dirigents per contenir, dispersar i integrar; i dels que treballen pel canvi per agrupar, seduir i articular una voluntat popular nova que construeixi un projecte de pa¨ªs que posi al centre les seves majories socials.

Marina Garc¨¦s (Barcelona, 1973) ¨¦s fil¨°sofa i professora a la Universitat de Saragossa. El seu ¨²ltim llibre,?Un mundo com¨²n (Bellaterra, 2013), impulsa el col¡¤lectiu de pensament Espai en Blanc. ¡°Vaig passar el 15-M entre la pla?a del Pilar i la pla?a de Catalunya. El 27 de juny (quan els Mossos van intentar desallotjar l¡¯acampada de Barcelona) vaig cridar: ¡°Si Barcelona no t¨¦ por, Madrid no t¨¦ por¡±, des de Sol.

1. No considero que el que estem vivint sigui un pas del 15-M a les institucions. Respon a l¨°giques i a sentits de la polititzaci¨® diferents. El 15-M va q¨¹estionar la representaci¨® i la delegaci¨® pol¨ªtiques i va obrir la possibilitat de polititzar tots els fronts i dimensions de la vida. El desafiament electoral actual ¨¦s, m¨¦s aviat, d'un canvi necessari dins del sistema de partits, per¨° que accepta els seus l¨ªmits i condicions.

2. M¨¦s que renovaci¨® o ruptura, interrupci¨®: les noves plataformes electorals s¨®n una eina necess¨¤ria avui per interrompre la l¨°gica destructiva del capitalisme i dels seus partits pol¨ªtics. A partir d'aqu¨ª, segueix vigent la tasca de reapropiar-nos de les nostres vides i transformar-les. Aquesta ¨¦s la tasca que el 15-M va llan?ar als carrers i als llocs comuns de treball i de vida i que des d'aqu¨ª ha de seguir interpel¡¤lant-nos.

Jos¨¦ Manuel L¨®pez Rodrigo (Madrid, 1966) ¨¦s enginyer agr¨°nom. Est¨¤ a la direcci¨® d¡¯ONG (C¨¤rites, Fundaci¨®n Tomillo). ?s director general de la fundaci¨® p¨²blica Pluralisme i Conviv¨¨ncia (Ministeri de Just¨ªcia). Encap?ala la candidatura de Podem a la Comunitat de Madrid.¡°El 15-M era a Madrid, participant en algunes de les concentracions".

1. La ciutadania va sortir a les places a mostrar una indignaci¨® que no era homog¨¨nia; era pol¨ªtica, econ¨°mica, social, cultural, educativa... L'esfera pol¨ªtica la va ignorar i la seva ¨²nica resposta va ser que la pol¨ªtica calia fer-la des dels partits. El cicle de mobilitzacions es va traduir en iniciatives locals i en el sorgiment de Podem. Des d'aqu¨ª es va fer un diagn¨°stic de la crisi prec¨ªs i socialment acceptat. Passar ara al cicle de propostes ¨¦s el que ¨¦s l¨°gic.

2. Es tracta de passar d'una posici¨® reactiva ¨Cdestituent¨C per defensar la sanitat, l'educaci¨® o l'ocupaci¨® a una altra de proactiva ¨Cconstituent¨C per millorar sanitat, educaci¨® o ocupaci¨®. No es tracta de renovaci¨® o ruptura; la idea central ¨¦s posar les institucions mirant a la majoria social, governar per a la majoria. Que entri aire fresc.

Emmanuel Rodr¨ªguez (Madrid, 1974), ¨¦s editor i assagista. El seu ¨²ltim llibre ¨¦s?Por qu¨¦ fracas¨® la democracia en Espa?a (Traficantes de Sue?os, 2015). ¡°El 15-M era a la manifestaci¨®. Posteriorment, vaig ser testimoni actiu de l¡¯acampada de Sol¡±.

1. La necessitat de tenir un impacte significatiu en el que tradicionalment es deia el poder ¨¦s requisit de qualsevol moviment de reforma o canvi. La q¨¹esti¨® rau, no obstant aix¨°, en la forma d'aquest pas institucional: presa de les institucions per via electoral i pol¨ªtiques progressistes?, pressi¨® sobre les institucions a fi de transformar-les (democratitzar-les) en un sentit constituent?, posicions electorals que es pensen com a contrapoders pol¨ªtics connectats org¨¤nicament amb les mobilitzacions socials?

2. La balan?a del canvi pol¨ªtic es mou avui entre proc¨¦s constituent (democr¨¤cia, fi de l'austeritat), que es va articular com a demanda comuna en el 15-M, i regeneraci¨® democr¨¤tica, concebuda com a recanvi d'elits, control de la corrupci¨® i nova meritoc¨¤cia. Els processos locals (auton¨°mics i municipals), per molta autonomia que tinguin, no deixen d'estar travats en la mateixa disjuntiva.

Raimundo Viejo Vi?as (Vigo, 1969) ¨¦s professor d'universitat i editor independent. Membre de Podem i candidat a la llista Barcelona en Com¨². ¡°El 15-M vaig ser a les places, primer a Sol, per atzar, amb Pablo Iglesias i ??igo Errej¨®n, despr¨¦s a Catalunya.¡±

1. M¨¦s que un pas ho veig com una interfer¨¨ncia l¨°gica: el r¨¨gim actual no ¨¦s el r¨¨gim que desitjaria el 15-M. La falta total de di¨¤leg de l'establishment ha for?at el pas a l¡¯arena institucional del r¨¨gim. Ha estat aquest autoritarisme del r¨¨gim el que ha imposat el salt electoral. El desplegament de la pol¨ªtica del moviment passa per no deixar de banda la maquin¨¤ria legislativa, com si els efectes de les pol¨ªtiques p¨²bliques no ens afectessin. Per¨° per a aix¨° fa falta empoderament, altres organitzacions, altres pr¨¤ctiques. No valen els partits, per¨° tampoc el vell activisme. Hem entrat en una fase de mutaci¨® intensiva i democratizadora de les formes de fer pol¨ªtica.

2. Una tensi¨® entre les dues. Els incentius per a l'acomodaci¨® hi seran presents, encara que no tant com als anys vuitanta. A difer¨¨ncia de llavors, l'austericidi no d¨®na gaire marge. L'entrada a les institucions del r¨¨gim ja marca (nom¨¦s pel que s¡¯ha fet de moment) una mutaci¨®: jubilaci¨® d'elits (comen?ant per Joan Carles I), promoci¨® de noves marques (C¡¯s), imitaci¨® de solucions procedents del moviment (codis ¨¨tics, mandats limitats, etc.). A les institucions aquests canvis seran m¨¦s dif¨ªcils, ja que no nom¨¦s dependran de la voluntat de la gent. Caldr¨¤ aprendre a disputar els conflictes en aquest terreny tan dif¨ªcil. La clau rau a no deixar de tenir un peu a fora.

Guillermo Zapata (Madrid, 1979) ¨¦s guionista i membre de la llista Ara Madrid. "El 15-M vaig ser a la manifestaci¨® i, despr¨¦s, vivint l'acampada a Sol".

1. No hi ha un pas l¨°gic. El que hi ha hagut ¨¦s un proc¨¦s d'experimentaci¨® que s'ha trobat amb una institucionalitat incapacitada per escoltar. Llavors es produeix un bloqueig i cal abordar un problema concret que ¨¦s com tornar a obrir la situaci¨®. El problema ¨¦s que el lloc de la instituci¨® ¨¦s el lloc on les coses poden obrir-se del tot o tancar-se del tot. ?s un risc, per¨° ¨¦s tan risc com anar a envoltar el Congr¨¦s, perqu¨¨ aquell dia podr¨ªem haver inaugurat un escenari diferent, de tancament, i el que va passar va ser que es va obrir la situaci¨®. Llavors, no, no t¨¦ l¨°gica, per¨° t¨¦ sentit aqu¨ª i ara entrar en aquest assumpte. Per¨° tamb¨¦ recon¨¨ixer que el 15-M ¨¦s molt m¨¦s que aquest moment concret o aquestes eines concretes.

2. Apostar per la ruptura ¨¦s apostar, crec jo, per la vida possible. La cosa ¨¦s que estem en un "mitges tintes", en qu¨¨ trencar ha de ser una pr¨¤ctica i no tant un pla que ja tinguem molt clar. Trencar ¨¦s fer vivible el que ¨¦s invivible, per la qual cosa hem de ser molt agosarats i molt prudents al mateix temps: agosarats per desbordar el marc del que sembla l'¨²nica cosa possible, i prudents perqu¨¨ aquest desbordament es pugui viure per les majories, per cuidar-les. Una posici¨® potser m¨¦s lenta, per¨° tamb¨¦ m¨¦s desafiadora de construir el que fa possible la vida des de tots els punts en qu¨¨ la vida es d¨®na.