Pol¨°nia dubta del seu miracle econ¨°mic

Un home des d'una torre vigila el seu pa¨ªs. Jan Krzysztof Bielecki, ex-primer ministre de Pol¨°nia per un any, el tumultu¨®s 1991, s'asseu en una sala de l'imponent gratacel Rondo 1. El dimarts de la setmana passada Vars¨°via, la locomotora econ¨°mica d'Europa de l'Est, amb un creixement del 3,4% previst per 2015 i un augment del PIB del 25% des de 2008, es veia submergida en un mar de n¨²vols negres.

¡°Sobre el miracle polon¨¨s s¨®c molt optimista per als propers set anys¡±, explica en una entrevista concedida com a cap del Consell de l'Institut Polon¨¨s de Relacions Internacionals. ¡°El creixement ha seguit sostingut fins i tot durant les turbul¨¨ncies de la crisi europea i la guerra d'Ucra?na. Hem diversificat, i ja ni tan sols la fi dels fons de cohesi¨® europeus el 2020 sembla un problema: amb la nostra reconversi¨® aspirarem a altres subvencions en projectes de R+D¡±.

Bielecki no veu fissures en l'horitz¨® de gratacels que han brollat en deu anys al seu voltant, que han amagat el Palau de Cultura i Ci¨¨ncia estalinista que abans protagonitzava el perfil de la ciutat. ¡°Fins a 2025 tenim una demografia molt bona, amb joves din¨¤mics i preparats, molt millors que la generaci¨® de Solidaritat, que ha pogut tenir molt bones intencions per¨° no sempre les va desenvolupar¡±.

Dinamisme. Joventut. Formaci¨®. S¨®n els mantres que repeteixen els actors econ¨°mics polonesos. Bielecki, un dels grans privatitzadors dels primers anys de la democr¨¤cia, es mostra esquiu quan li pregunten per la desigualtat com a ingredient del miracle econ¨°mic del pa¨ªs. ¡°Els salaris estan creixent¡±, assegura.

A la recent primera volta de les eleccions presidencials, els temes de pol¨ªtica social es van imposar?i van donar la vict¨°ria al conservador Andrzej Duda, del partit proteccionista Llei i Just¨ªcia. El retard de l'edat de jubilaci¨®, la flexibilitat i la precarietat s¨®n vitals per als joves. Aquestes males condicions laborals s¨®n precisament una de les raons que encoratgen la caiguda demogr¨¤fica citada per Bielecki.

Els s¨ªmbols de prosperitat s¨®n anorreadors. El pa¨ªs mostra una fe commovedora en els centres comercials i els restaurants internacionals. En antics barris industrials de Vars¨°via, com Powisle, les botigues de Lamborghini treuen el cap entre lofts de luxe.

Per¨° tot aix¨° sembla molt lluny¨¤ al barri de Praga, en qu¨¨ moltes cases comparteixen encara bany com¨². Resulten f¨¤cils de recon¨¨ixer: s¨®n els edificis d'abans de la guerra amb la verola de les bales a la fa?ana. El pessimisme recorre els carrers. No ¨¦s f¨¤cil trobar un ve¨ª que no parli d'una Pol¨°nia enfonsada, sense ind¨²stria ni ocupaci¨® decent.

Una nena surt bruta d'un edifici ru?n¨®s. A dins, un home que treballa en una petita reprografia explica que el dia abans li va arribar una carta avisant-lo que el propietari d'abans de la guerra havia reaparegut i li oferia un reallotjament per pagar lloguer aquells anys. ¡°Per¨° la majoria de les persones que viuen aqu¨ª no pagaven. S¨®n massa pobres¡±, explica. En lloc del seu edifici imagina que en construiran un com el de la vorera de davant, per a les noves classes mitjanes i els artistes que van substituint la poblaci¨® aut¨°ctona des que el metro va arribar al barri. Malgrat aquest proc¨¦s, gran part dels comer?os estan tancats. En una r¨¤pida enquesta electoral, Praga confessa que vota la dreta de Llei i Just¨ªcia.

Les xifres de desocupaci¨® poloneses s¨®n de l'11,3%, per¨° el 80% dels treballadors guanya per sota del salari mitj¨¤ (uns 800 euros, la meitat que a Espanya). Un ter? d'empleats tenen els anomenats ¡°contractes porqueria¡±, sense amb prou feines drets socials. Un altre ter? s¨®n aut¨°noms que treballen per a grans ind¨²stries (aix¨ª ha passat a les drassanes).

Stefan Zgliczynski, director de l'editorial Ksiazka i Prasa i de la versi¨® polonesa de Le Monde diplomatique, va ser fins fa poc habitant orgull¨®s del barri de Praga. Tamb¨¦ va formar part de l'esquerra anticomunista durant el r¨¨gim; ara es lamenta per la inexist¨¨ncia d'alternatives socials que no siguin la ultranacionalista. ¡°Els carrers estan plens de cotxes bons, per¨° vivim de pr¨¦stecs. No tenim aquests diners¡±, explica sobre les alt¨ªssimes taxes d'endeutament familiar.

El seu sal¨® est¨¤ empaperat de cartells de la resist¨¨ncia Palestina. Insisteix: ¡°Guanyem un ter? del que guanyen els europeus. Aix¨ª atreu el Govern les grans empreses¡±.

Casos com l'obertura d'un centre log¨ªstic d'Amazon l'any passat alimenten peri¨°dicament la pol¨¨mica nacional per la distribuci¨® de la nova riquesa. Els salaris que oferia l'empresa eren cinc vegades menors als alemanys, i alguns executius de la companyia es van felicitar fins i tot perqu¨¨ nom¨¦s un 17% de treballadors del pa¨ªs estaven sindicats. ¡°Tothom tem perdre la feina i no es mou¡±, explica Zgliczynski. ¡°Tenir una feina ¨¦s com una muntanya d'or. I acceptes les condicions o te'n vas¡±.

Al barri de Praga creuen que des de les torres del centre de Vars¨°via no se'ls veu.