Montserrat Casals, periodista i estudiosa de Rodoreda i Sales

Montserrat Casals (1952), periodista i escriptora, gran literata, estudiosa de Merc¨¨ Rodoreda i Joan Sales, autora de llibres sobre tots dos i sobre Salvador Dal¨ª, a qui va con¨¨ixer b¨¦ i a qui va fer el 1985 una entrevista que va ser c¨¨lebre, va morir la nit de dissabte despr¨¦s d'una llarga i valenta lluita amb el c¨¤ncer. Germana petita de la presidenta d'?mnium, Muriel Casals, Montse Casals va ser durant anys redactora de Cultura del diari EL PA?S -abans havia treballat a Tele-eXpr¨¦s- i posteriorment, el 1990, corresponsal de Catalunya R¨¤dio a Par¨ªs, des d'on es va fer molt popular.

Casada amb el cr¨ªtic cinematogr¨¤fic i cineasta Octavi Mart¨ª, actual director adjunt de la Filmolteca de Catalunya, era mare de dos fills.

La seva biografia de la Rodoreda, Merc¨¨ Rodoreda, contra la vida, la literatura (Edicions 62, 1991) est¨¤ considerada una de les obres de refer¨¨ncia sobre l'autora de La pla?a del diamant. Entre les seves ¨²ltimes publicacions (2014) hi figura un ap¨¨ndix a la reedici¨® de Cartes a M¨¤rius Torres de Joan Sales, del qual estava escrivint una biografia.

Filla de Llu¨ªs Casals, un conegut advocat de Sabadell, catalanista i intel¡¤lectual que havia combatut a la Guerra Civil i que va con¨¨ixer la seva dona, francesa, en l'exili, Montserrat Casals Couturier era una profunda coneixedora de la cultura i la llengua del pa¨ªs ve¨ª. Persona de car¨¤cter fort, valent i decidida, entranyablement caparruda, impacient, cult¨ªssima, refinada, genial, la Montse era una persona meravellosa com a amiga per¨° D¨¦u me'n guard de tenir-la creuada. Dona sense p¨¨ls a la llengua, deia sempre el que pensava i arremetia decididament contra el que considerava injust o est¨²pid. En dono fe perqu¨¨ una vegada, quan ella era periodista de la secci¨® de Cultura d'aquest diari va dir que el meu fitxatge li semblava un disbarat havent-hi millors opcions. Segurament tenia ra¨®, per¨° despr¨¦s molt generosament va canviar d'opini¨®, vam ser amics i a gent com ella els dec bastant el que s¨®c.

Va ser sonat el seu enfrontament el 2000 amb els responsables de Catalunya R¨¤dio per criticar la ¡°degradaci¨®¡± de l'emissora com a servei p¨²blic, la qual cosa li va costar el seu cessament. Per¨° ¨¦s que la Montse era incapa? de contenir-se quan tenia alguna cosa clara, encara que li supos¨¦s un perjudici. Aquest era el seu car¨¤cter. ?s cert que despr¨¦s era persona de no guardar rancors i que sabia admetre quan s'havia equivocat.

Recordo el guirigall que es va muntar a EL PA?S, on vam treballar plegats durant diversos anys a la mateixa secci¨® de Cultura (jo l'observava amb admiraci¨®, sorpresa i de vegades amb les mans al cap), amb motiu de les informacions sobre el declivi, la llarga agonia i finalment la mort de Dal¨ª. Montse es va enfrontar a tota una esquadra d'especialistes en l'artista que conflu?en llavors al diari com una tempesta perfecta: Juanjo Navarro Arisa, M¨¤rius Carol, Jordi Busquets, Rafa Nadal... All¨° va ser massa.

Montse es va llan?ar amb fru?ci¨® d'amazona en aquell Maelstrom de fonts, contactes, savieses i egos. Va aconseguir una exclusiva mundial, la pen¨²ltima entrevista amb Dal¨ª, al febrer de 1985, quan el pintor portava sense concedir-ne cap des de 1983 ni acceptava visites perqu¨¨ no el veiessin en la seva decrepitud. Ella el va entrevistar durant una hora i mitja a Torre Galatea, i aquella entrevista, en la qual Montse introdu?a el jo, cosa rar¨ªssima aleshores, i descrivia de manera sensacional el personatge en tota la seva ru?na, mereixeria figurar en totes les antologies del nostre periodisme. En un moment de l'entrevista, sondat i tot, Dal¨ª se li va posar a cantar ¡°matarile, matarile¡±.

Gent que en sap m¨¦s elogiar¨¤ les seves virtuts d'especialista liter¨¤ria. Jo nom¨¦s puc dir (i lamentar) que amb la Montse Casals desapareix, a m¨¦s d'una gran dona, un model de periodista que ja no s'estila: apassionada fins a la vehem¨¨ncia, culta, sensible i valenta. Ja ens agradaria ser com ella.