Nou m¨¨tode

Amb l'arribada a la pol¨ªtica de noves persones i nous partits creia, ing¨¨nuament, que les campanyes electorals es basarien a fer propostes, a explicar a la ciutadania quins s¨®n les idees que cada candidatura vol desenvolupar en els propers quatre anys, tant en l'¨¤mbit municipal com auton¨°mic. Fins ara el resultat ha estat desesperan?ador. Han predominat els insults, les desqualificacions, les passejades amb bicicleta o sense, els petons i les abra?ades, i han faltat els models de ciutat o de regi¨®. Davant la falta d'idees, jo us avan?ar¨¦ una proposta que en aquests moments hauria d'estar sobre la taula, sobretot on se celebren eleccions auton¨°miques: el nou sistema de finan?ament.

S¨®c conscient que a Catalunya aquest no ¨¦s el cas, per¨° aniria molt b¨¦ comen?ar a parlar sobre el model de finan?ament perqu¨¨ el tema de la independ¨¨ncia no ens deixi sense alternatives viables. Hi ha la possibilitat que en les diferents comunitats aut¨°nomes on hi ha eleccions no es parli de com hauria de ser el nou sistema de finan?ament, que s'hauria d'aplicar el 2015, perqu¨¨ ja els va b¨¦ l'actual. De fet, aquest va ser l'argument principal del Govern central quan es va negociar el del 2009. Com que han passat moltes coses durant aquests ¨²ltims anys i sembla que en les eleccions generals hi haur¨¤ canvis significatius, seria convenient tornar a fer una proposta fiscal federal per a un estat federal.

Aprofitem el vent a favor de l'increment recaptatori previst, (si el PP no l'espatlla amb m¨¦s rebaixes fiscals) que no vam tenir el 2009, quan aquest es va desplomar a causa de la desfiscalitzaci¨®?de la d¨¨cada anterior i el final de la bombolla immobili¨¤ria. Vam avan?ar molt cap al federalisme fiscal en la proposta del 2009 i, de fet, el que ha provocat la insatisfacci¨® del model han estat, segons la doctora en Ci¨¨ncies Econ¨°miques de la Universitat de Barcelona Maite Vilalta, ¡°els errors dels mecanismes institucionals que han de fer funcionar el sistema¡±. O sigui, la voluntat pol¨ªtica del Govern.

Com podria ser un nou model que no gener¨¦s animadversi¨® i permet¨¦s corregir errors dels anteriors, inclosa la interpretaci¨® del vigent? En primer lloc, ha de garantir a totes les comunitats aut¨°nomes que mantindran els ingressos actuals i que el Govern central no augmentar¨¤ l'aportaci¨® al fons com¨². Podria haver-hi dues excepcions de just¨ªcia: recalcular l'aportaci¨® de les dues comunitats forals a la solidaritat interterritorial, francament per sota del que sembla raonable, i solucionar l'aberraci¨® de la Comunitat Valenciana, on, per molt corruptes que siguin els dirigents, els habitants no mereixen ser l'¨²nica comunitat que est¨¤ per sota de la mitjana nacional en renda per capita i que rep al mateix temps menor finan?ament que la mitjana.

El nou sistema ha de garantir a totes les comunitats aut¨°nomes que mantindran els seus ingressos actuals i que el Govern central no augmentar¨¤ l¡¯aportaci¨® al fons com¨²

En segon lloc, les comunitats recapten tots els impostos possibles i despr¨¦s donen a l'Estat la part que correspongui pels serveis que l'Administraci¨® central presta a la comunitat i aporten la contribuci¨® (positiva o negativa) a la solidaritat interterritorial. Aquestes aportacions hauran de ser equivalents a les que s'hagin fet l'¨²ltim any o a la mitjana dels ¨²ltims anys i s'actualitzaran segons l'IPC. D'aquesta manera, tot el que les diferents comunitats obtinguin per haver desenvolupat una pol¨ªtica econ¨°mica m¨¦s activa, m¨¦s social, amb impostos m¨¦s progressius i ambientals es quedar¨¤ en la mateixa comunitat

El sistema vigent ¨¦s pervers. Amb la distribuci¨® actual dels ingressos fiscals, a les comunitats els interessa retallar perqu¨¨ l'efecte negatiu sobre els ingressos repercuteix molt majorit¨¤riament ¨Cen un 80%¨C?sobre l'Estat i la Seguretat Social, mentre que, al rev¨¦s, aquests ¨²ltims es beneficien de la major part de les pol¨ªtiques expansives auton¨°miques.

Finalment, si el Govern central imposa una despesa m¨¦s, una compet¨¨ncia m¨¦s o una rebaixa fiscal, s'ha de descomptar de l'aportaci¨® als serveis comuns. Aix¨ª evitar¨ªem que el model estigui controlat pel ministre d'Hisenda de torn, que, amb l'actual titular, Crist¨®bal Montoro, s'ha convertit en una esp¨¨cie de xantatgista fiscal de persones i institucions. I ja no passaria que quan el Govern central decideix una pol¨ªtica de retallades, aquestes caiguin fonamentalment sobre les espatlles dels ciutadans. Si una comunitat desenvolupa una pol¨ªtica expansiva que incrementi la recaptaci¨®, el guany marginal tamb¨¦ es quedaria all¨ª on es fa l'esfor?.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria