L¡¯oposici¨® recorre la ¡®llei mordassa¡¯ perqu¨¨ vulnera la Constituci¨®

L'oposici¨® presentar¨¤ aquest dijous al Tribunal Constitucional un recurs contra la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com llei mordassa, que entrar¨¤ en vigor el proper dia 1 de juliol. El text del recurs considera que la norma vulnera una dotzena d'articles de la Constituci¨® i ¨¦s la primera vegada que un text d'aquest tipus ¨¦s subscrit per gaireb¨¦ tots els grups parlamentaris, excepte el majoritari, en aquest cas el PP. Els drets afectats, segons el recurs, s¨®n fonamentalment els de tutela judicial efectiva, manifestaci¨®, reuni¨® i expressi¨®. Signaran el recurs el PSOE, IU, Grup Mixt i UPyD. CiU i PNB consideren que ¨¦s inconstitucional, per¨° en l'¨²ltim moment s'han despenjat de la signatura del recurs. El text ha estat elaborat pel Grup Socialista.

La norma regula com a sancions administratives una s¨¨rie de conductes que, la majoria, abans eren faltes incloses al Codi Penal. El Govern espanyol va impulsar aquesta norma que afecta drets com el de manifestaci¨®, creant noves conductes punibles, i sostraient de la intervenci¨® judicial la seva penalitzaci¨®.

El recurs, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, comen?a per impugnar l'article 20.2 de la Llei de Seguretat Ciutadana, que ¡°permet l'escorcoll corporal extern i superficial que, fins i tot, pot consistir en un nu total o parcial, per¨° pel qual no s'estableixen els requisits i les garanties exigits per la Constituci¨® i plasmats en la doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional¡±.

Segons el text elaborat pel PSOE i subscrit pels grups, aquest apartat vulnera l'article 10.1 de la norma fonamental, que reconeix el dret a la dignitat de la persona; el 15, sobre el dret a la integritat f¨ªsica i moral, i el 18, sobre la intimitat de les persones.

El text conclou que aquest article ¡°permet, en l'¨¤mbit de les relacions generals entre els ciutadans i l'Administraci¨® ¨Cles Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat¨C, dur a terme aquest tipus d'escorcolls corporals, sense cap justificaci¨® en la finalitat perseguida (seguretat ciutadana)¡±.

Els seg¨¹ents articles impugnats s¨®n el 36.2 i el 37.1, que castiguen com a ¡°pertorbaci¨® greu de la seguretat ciutadana que es produeixi en ocasi¨® de manifestacions davant de les seus del Congr¨¦s dels Diputats, el Senat i les assemblees legislatives de comunitats aut¨°nomes, encara que no estiguessin reunides¡± i ¡°l'incompliment de les restriccions de circulaci¨® per als vianants o itinerari en ocasi¨® d'un acte p¨²blic, reuni¨® o manifestaci¨®, quan provoquin alteracions menors en el seu desenvolupament normal¡±.

En aquest cas, el recurs considera que es vulnera l'article 21, que reconeix el dret de manifestaci¨®. Entenen que aquest dret est¨¤ sotm¨¨s a modulacions i l¨ªmits, per¨° sempre que ¡°sigui necessari per aconseguir la finalitat perseguida havent d'atendre la proporcionalitat entre el sacrifici del dret i la situaci¨® en la qual es troba aquell a qui s'imposa i, en tot cas, respectar el seu contingut essencial¡±. Se citen sent¨¨ncies com la del Tribunal Europeu de Drets Humans, que diu que ¡°la llibertat de participar en una manifestaci¨® pac¨ªfica ¨¦s tan important que una persona no pot ser sancionada per haver participat en una reuni¨® no prohibida, tret que hagi incorregut personalment i directament en un comportament reprotxable¡±.

Rebutja que pugui ser sancionat qui simplement hagi participat en una concentraci¨® que no hagi estat comunicada

Rebutja que pugui ser sancionat qui simplement hagi participat en una concentraci¨® que no hagi estat comunicada i la ¡°restricci¨® a l'exercici del dret de reuni¨® injustificada i desproporcionada ja que simples alteracions menors en el desenvolupament de la manifestaci¨® no poden justificar l'obstaculitzaci¨® o l'impediment del lliure exercici del dret fonamental de reuni¨®¡±. Explica que ¡°el mateix vici d'inconstitucionalitat pot predicar-se respecte de l'article 37.7 sobre ¡°ocupaci¨®¡± de qualsevol immoble o fins i tot de la via p¨²blica¡±.

El seg¨¹ent article impugnat es refereix a l'article 36.23, que considera falta greu ¡°l'¨²s no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal¡¤lacions protegides o en risc l'¨¨xit d'una operaci¨®, amb respecte al dret fonamental a la informaci¨®".

Els grups entenen que ¡°el legislador ha establert un l¨ªmit a la llibertat activa i passiva d'informaci¨® en establir una prohibici¨® general amb reserva d'autoritzaci¨®, mitjan?ant la sanci¨® de l'obtenci¨® d'informaci¨® sense pr¨¨via autoritzaci¨® administrativa¡±.

En aquest cas, els articles de la Constituci¨® vulnerats serien el 20 i 21, que parlen de la llibertat d'informaci¨® perqu¨¨ la llei mordassa preveu ¡°la possibilitat que l'Administraci¨® pot acordar la confiscaci¨® i el segrest del material informatiu si considera que l'informador (professional o el simple ciutad¨¤) ha captat imatges o ha pres dades dels agents incorrent en la prohibici¨® esmentada, cosa que vulnera totalment les previsions constitucionals respecte de la reserva a l'¨¤mbit judicial de l'adopci¨® el segrest d'una informaci¨® o de la publicaci¨® o material que la continguin¡±.

Els grups de l¡¯oposici¨® impugnen les anomenades ¡®devolucions en calent¡¯ a la tanca de Ceuta i Melilla

Els grups de l'oposici¨® impugnen la disposici¨® final, que legalitza per primera vegada les anomenades devolucions en calent a la tanca de Ceuta i Melilla. Aquest article ¨¦s l'¨²nic que ja est¨¤ en vigor i, segons el recurs, no t¨¦ connexi¨® amb la resta de la llei i vulnera tres articles de la Constituci¨®: el 9.3, que parla del ¡°principi de legalitat¡± i ¡°la seguretat jur¨ªdica¡±; el 106, que assegura que ¡°els Tribunals controlen la potestat reglament¨¤ria i la legalitat de l'actuaci¨® administrativa¡±, i el 24.1, sobre ¡°la tutela efectiva dels jutges i els tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos leg¨ªtims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensi¨®¡±.

El recurs conclou que ¡°la via de fet que suposa aquesta disposici¨® addicional tamb¨¦ impedeix que es pugui garantir l'aplicaci¨® del principi de no-devoluci¨®, segons el qual els Estats tenen obligaci¨® d'assegurar-se del tracte al qual s'exposen els migrants que retornen als seus pa?sos d'origen o de proced¨¨ncia¡±.