La Catalunya trencada d¡¯Artur Mas

Una possible lectura de les eleccions municipals a Catalunya ¨¦s que els partits secessionistes han aconseguit ¨¤mplies majories en m¨¦s del 70% dels consistoris. Ho proclamen els m¨¦s conven?uts apologetes del ¡°proc¨¦s¡±. En realitat, era bastant previsible atenent els resultats de fa quatre anys i al fet que aquesta vegada en molts pobles nom¨¦s hi havia candidatures sobiranistes a causa de la debilitat del PSC i el PP, sense que tampoc C¡¯s els substitueixi. Ara b¨¦, aquesta xifra tan voluminosa de municipis, m¨¦s de 700 sobre 947, representa tan sols el 25% de la poblaci¨®. Per aix¨°, la lectura del 24 de maig hauria d'incidir en una altra an¨¤lisi m¨¦s a fons de la realitat catalana des que es va desencadenar la tensi¨® sobiranista el 2012, i que confirma el triple trencament que va evidenciar la pseudoconsulta sobiranista del 9 de novembre passat.

Tenim una Catalunya dividida en tres variables: la territorial, la ling¨¹¨ªstica i identit¨¤ria i la socioecon¨°mica. Totes convergeixen en un altre element que les unifica en termes electorals: Catalunya ¨¦s una comunitat abstencionista, sobretot ho ¨¦s all¨¤ on viu el 75% de la poblaci¨®, al litoral i a les zones metropolitanes de Barcelona i Tarragona. En efecte, tant en les eleccions municipals com en les auton¨°miques es mant¨¦ un diferencial negatiu de participaci¨® considerable respecte a la Catalunya de l'altre 25%, justament on CiU, ERC i la CUP han obtingut majories clares el 24 de maig. Segons l'estudi Catalans, secessionisme i participaci¨®electoral, elaborat pels catedr¨¤tics d'estad¨ªstica Albert Satorra i Josep M. Oller i la polit¨°loga Montserrat Baras, per enc¨¤rrec de Societat Civil Catalana, aquest diferencial en les ¨²ltimes auton¨°miques va ser d¡¯un 5,8%, i en les municipals del 2011, d¡¯un 8,4%. Encara que el passat 24-M es va reduir bastant, es mant¨¦ una bretxa considerable. Curiosament, la participaci¨® ¨¦s m¨¦s alta i homog¨¨nia entre les dues Catalunyes en les eleccions generals, cosa que ens fa preguntar-nos sobre el desinter¨¨s d'una part dels catalans cap a les seves pr¨°pies institucions.

La triple fractura es va posar de manifest amb claredat el 9 de novembre, tot i que sorprenentment hagi estat molt poc analitzada. Pel que fa a la participaci¨®, l'aflu¨¨ncia nom¨¦s va aconseguir el 50% del cens en la Catalunya interior, en algunes comarques i poblacions va arribar a superar el 60%. Per contra, al litoral no va anar m¨¦s enll¨¤ del 30%, i en molts municipis metropolitans es va quedar molt per sota del 20%. En la primera Catalunya, el vot s¨ª-s¨ª, netament secessionista, va aconseguir un 48,4% del cens (incloent-hi majors de 16 anys i estrangers residents). En la demogr¨¤ficament majorit¨¤ria no va ser m¨¦s alta del 27%. Una difer¨¨ncia de 21 punts que reflecteix tant l'escissi¨® territorial com el fet que el secessionisme t¨¦ la seva base natural en el nacionalisme identitari de les comarques interiors.

El segon element de fractura ¨¦s el ling¨¹¨ªstic. All¨¤ on el castell¨¤ ¨¦s la llengua d'¨²s habitual (a la regi¨® metropolitana, el Pened¨¨s i l¡¯¨¤rea de Tarragona), la participaci¨® va ser baixa. Si creuem els mapes del 9-N amb l'¨²ltima enquesta ling¨¹¨ªstica (2013) i els diversos estudis sobre sentiment de pertinen?a, observem una Catalunya dual. Els que se senten m¨¦s catalans que espanyols, o nom¨¦s catalans, s¨®n majorit¨¤riament independentistes, mentre que els que comparteixen catalanitat i espanyolitat s¨®n refractaris al secessionisme. Llengua i origen s¨®n factors claus per entendre que estem davant una pulsi¨® de base identit¨¤ria que intenta saltar el mur dels sentiments plurals de pertinen?a apel¡¤lant a una promesa de benestar social, que es vesteix fins i tot amb una vestidura d'esquerres, tot i que ara com ara tingui poc ¨¨xit en la Catalunya que s'expressa majorit¨¤riament en castell¨¤ i amb or¨ªgens en altres parts d¡¯Espanya.

Finalment, hi ha una altra dada, de la qual amb prou feines es parla, la socioecon¨°mica, que ens ofereix algunes pistes sobre l'aut¨¨ntica alian?a de classes que hi ha darrere la pulsi¨® independentista en el marc de la greu crisi social que patim. A l'¨¤rea metropolitana, nom¨¦s als barris i ciutats de classe mitjana-alta va haver-hi una participaci¨® destacada en la jornada del 9-N. Val la pena analitzar les dades de dos municipis tan propers i al mateix temps tan diferents en la seva composici¨®. D¡¯una banda, Santa Coloma de Gramenet, municipi de 118.000 habitants, on el 24-M passat el PSC va aconseguir majoria absoluta, sense que CiU ni ERC obtinguessin cap representaci¨®. El nivell de renda ¨¦s baix. De l¡¯altra, Sant Cugat del Vall¨¨s, amb 87.000 habitants, on CiU va revalidar una majoria c¨°moda, amb la CUP com a segona for?a, en contrast amb la irrellev¨¤ncia de C¡¯s, el PSC i el PP. La renda familiar disponible ¨¦s de les m¨¦s altes de Catalunya. Doncs, b¨¦, en el primer municipi la participaci¨® en la consulta sobiranista va ser d¡¯un 17,6%, mentre que en el segon va aconseguir gaireb¨¦ el 48%. A m¨¦s, les paperetes a favor de l¡¯Estat independent van ser 20 punts superiors a Sant Cugat (82%) que a Santa Coloma (62%) en relaci¨® amb el total.

Si analitzem el que va passar a la ciutat de Barcelona en els diferents barris i districtes, observarem un comportament molt semblant entre les zones amb rendes altes, com les Corts i Sarri¨¤-Sant Gervasi, i els districtes populars i de classe treballadora, com Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Mart¨ª. Per aix¨° no ¨¦s estrany que l¡¯Assemblea Nacional de Catalunya hagi decidit fixar el seu objectiu per a la propera Diada a la Meridiana, l'entrada a la Barcelona obrera, i incidir m¨¦s en la dimensi¨® social de la independ¨¨ncia, com vol el seu nou l¨ªder, Jordi S¨¢nchez.

De tot aix¨° es conclou que despr¨¦s de gaireb¨¦ tres anys de tensi¨® secessionista, Catalunya apareix visiblement fracturada entre les comarques interiors i el litoral metropolit¨¤, i que el trencament es produeix igualment en termes ling¨¹¨ªstics i identitaris i socials. En realitat, la tensi¨® secessionista es pot definir com la resposta oportunista enfront de la crisi d'una part de la classe mitjana-alta urbana/metropolitana en alian?a amb el nacionalisme de la Catalunya interior. Els resultats de les municipals passades ens deixen un escenari pol¨ªticament molt fragmentat, que se sobreposa a una societat dividida per aquelles tres variables. No sembla que ara Artur Mas tingui gaires al¡¤licients per materialitzar l'anunci de celebrar eleccions el 27-S, que volia convertir en plebiscit¨¤ries. Si finalment ho fa, en la seva decisi¨® pesar¨¤ m¨¦s l'orgull personal i el pes de la seva promesa que qualsevol altra l¨°gica pol¨ªtica. Perqu¨¨ el m¨¦s probable ¨¦s que s¡¯acabi trobant amb l'expressi¨® d'una Catalunya trencada, que ni li servir¨¤ per aconseguir la secessi¨® i pot ser que ni tan sols li doni prou vots per governar.

Joaquim Coll ¨¦s historiador i vicepresident primer de Societat Civil Catalana.