Jueus i catalans

Despr¨¦s que el 2011 aparegu¨¦s el primer volum dedicat a ¡°la guerra dels jueus¡±,?De bello judaico, llibre relatiu a la guerra entre romans i jueus entre els anys 66 i 74 dC, ara arriba, sempre en bona edici¨® i traducci¨® de Joan-Andreu Mart¨ª, el volum segon i ¨²ltim de Flavi Josep, La guerra jueva (Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 2014).

Flavi Josep ¡ªper llei de fonts, Yossef ben Matityahu¡ª va ser un historiador del segle I mig jueu, mig rom¨¤ que va acabar gaudint dels favors i les dignitats que la fam¨ªlia dels Flavi va atorgar-li per la seva col¡¤laboraci¨® en la contesa romano-jueva. Les comunitats jueves de Palestina sempre havien resultat inc¨°modes a l¡¯Imperi, per b¨¦ que durant molts anys els governadors enviats des de Roma, com Pon? Pilat, van aconseguir evitar que hi hagu¨¦s en aquella prov¨ªncia romana grans aldarulls: el judici de Jes¨²s, per exemple, es va resoldre no solament perqu¨¨ els jueus (fariseus en especial) quedessin satisfets davant l¡¯amena?a de l¡¯arribada del messies ¡ªfet que el judaisme ajornar¨¤ fins a la fi dels temps¡ª-, sin¨® tamb¨¦ davant l¡¯amena?a que Jes¨²s pretengu¨¦s, amb la seva fama enorme, guanyada en solament tres anys ¡ªcom la de Ciutadans¡ª, sotraguejar les bases de l¡¯Imperi.

Rebomboris i caramells no van faltar entre la mort de Crist i l¡¯any que comen?¨¤ la ¡°guerra jueva¡±, per¨° va arribar un moment en qu¨¨ Roma va considerar que no s¡¯havia de permetre m¨¦s impertin¨¨ncies per part de la comunitat, intensa i extensa, dels fills de David. Va ser com aquest auguri que pesa sobre el nostre pa¨ªs, recordat no fa gaire per Gregorio Peces-Barba, segons el qual Catalunya ha de ser bombardejada cada quaranta anys. Dit i fet: el legat de S¨ªria, Cesti Gal, va intervenir amb les legions romanes, l¡¯any 66, a fi de pacificar Palestina. Josep va ser ins¨°litament nomenat comandant de Galilea i de G¨¤mala; per¨° m¨¦s d¡¯un coneixia la seva romanof¨ªlia, de manera que la seva actuaci¨® de control dels rebels jueus ¡ªhabitualment dits tamb¨¦ ¡°bandolers¡± i, en general, gent tirant a fogosa encara que no s¡¯hagu¨¦s inventat la p¨®lvora¡ª tant va ser entesa pels romans com una mesura de seny, com pels jueus un acte de col¡¤laboracionisme. D¡¯aqu¨ª va n¨¦ixer la sospita, per part de bandolers i de zelotes ¡ªjueus molt radicals, que de cap manera volien fer pactes amb Roma, com l¡¯ANC i Esquerra no vol fer-los amb Madrid¡ª, que Josep, que semblava que feia de mitjancer entre romans i rebels israelites, s¡¯havia venut al poder de Roma i havia de ser considerat, per tant, un tra?dor: per poc el maten en m¨¦s d¡¯una avinentesa.

Ja sabem com acab¨¤ aquesta guerra: l¡¯any 70 Titus i les seves legions van destruir la ciutat i el temple de Jerusalem ¡ªdeixant-ne nom¨¦s el s¨°col, avui anomenat Mur de les Lamentacions¡ª i van caure les fortaleses de Maquerunt (on Salom¨¦ havia ballat davant Herodes) i, el 74, de Masada, que els jueus van reconstruir entre 1920 i 1960 com a s¨ªmbol de resist¨¨ncia patri¨°tica. El mateix que ha fet Barcelona amb el Born.

La tesi de Flavi Josep era que els romans havien rebut el poder de d¨¦u (tamb¨¦ les monedes franquistes deien que el dictador ho era ¡°por la gracia de Dios¡±) i que f¨®ra una heretgia lluitar contra un imperi amb tal protecci¨® divina. D¡¯altra banda, com que el poble jueu, com el catal¨¤, sempre havia estat ven?ut quan lluitava amb les armes (perqu¨¨ el fatum, llavors, estava del costat de Roma), havien de callar, pagar i, si calia, morir: els lleons se n¡¯afartaren al circ de Roma, per ordre de Titus.

Quants mitjancers no ha tingut tamb¨¦ Catalunya en la seva lluita contra Espanya, i com han estat sempre considerats tra?dors! Penso en Francesc Camb¨® (fundador de la Bernat Metge), per¨° tamb¨¦ en Josep (Yossef?) Antoni Duran Lleida: la tercera via, en la qual participa tamb¨¦ Miquel Iceta (el nom, paradoxalment, ho ¨¦s d¡¯un arc¨¤ngel armat), fa tot el possible per apaivagar les tensions entre Espanya i Catalunya, per¨° qui s¡¯esfor?a en aquest empeny acaba sempre essent considerat caragirat i deslleial. Tinguem fe: s¨®n aquests homes, com Flavi Josep explica a La guerra jueva, els qui acaben aconseguint un benent¨¨s entre l¡¯imperi i la col¨°nia. I esperan?a: tamb¨¦ Catalunya podria ser independent al cap dels segles.

Flavi Josep, historiador i comandant de Galilea.