L¡¯hotel dels embolics

Un modern hotel de luxe amb la seva temptadora barreja de comoditat, oportunitat, intimitat i anonimat, ¨¦s l'espai escollit per Damiano Michieletto per ambientar la seva versi¨® de Cos¨¬ fan tutte, un dramma giocoso que sota la superf¨ªcie d'un intercanvi fr¨ªvol?de parelles amaga una an¨¤lisi l¨²cida de la fragilitat dels sentiments, un relat de creixement interior dels personatges, d'acc¨¦s al coneixement, que s'efectua al preu, alt¨ªssim, de la p¨¨rdua de la innoc¨¨ncia i potser de la il¡¤lusi¨®.

Michieletto, que amb aquesta obra debutava al Liceu, no menysprea la comicitat, algun bon gag incl¨°s, per¨° la seva tesi global apunta cap al drama, cap a la trag¨¨dia interior. Els personatges juguen amb foc i acaben cremant-se. El final feli?, la marxa enrere, la tornada a les antigues parelles, l'"aqu¨ª no ha passat res", ¨¦s impossible i tota la dramat¨²rgia est¨¤ orientada en aquest sentit. Per aconseguir el seu prop¨°sit el director, que respecta el nucli de l'argument per¨° prescindeix de qualsevol versemblan?a o concordan?a entre text i escena, modifica substancialment el personatge del "vell fil¨°sof" Don Alfonso i el converteix en un alcoh¨°lic nihilista, amargat i c¨ªnic que es complau en la desgr¨¤cia dels altres. Una opci¨® discutible per¨° possible.

La producci¨®, bella, ¨¤gil, estrenada a La Fenice veneciana el 2013, es presenta amb escenografia de Paolo Fantin i vestuari de Carla Teti.

Musicalment Cos¨¬ ¨¦s orfebreria pura, especialment quan l'obra comen?a a deixar de ser un joc innocent i s'engega el joc de les ambig¨¹itats i les paraules de molts talls, llavors Mozart mostra a trav¨¦s de la m¨²sica l'evoluci¨® interior de cada personatge i l'enriqueix amb matisos molt subtils.

Amb m¨¦s concertants que qualsevol altra ¨°pera de Mozart, Cos¨¬ ¨¦s dif¨ªcil de quadrar. Josep Pons, des de la direcci¨® musical ho va aconseguir for?a b¨¦ tractant-se d'una nit d'estrena. S'havia treballat molt i b¨¦, per¨° probablement l'encaix perfecte s'aconseguir¨¤ en les properes representacions. L'orquestra, amb delicades fustes, important¨ªssimes a Cos¨¬, va estar b¨¦ sense aconseguir l'excel¡¤l¨¨ncia.

En el camp vocal, l'estrena es va saldar amb un balan? global equilibrat, a bon nivell, sense cap estr¨¨pit greu. Juliane Banse, debutant al teatre, va estar molt b¨¦, segura, ponderada, en el dur paper de Fiordiligi, a Per?piet¨¤ va saber trobar els accents de dolor?intens i torbaci¨® que permeten entreveure que en el joc sinistre en el qual tots estan involucrats ella ¨¦s el personatge que en sortir¨¤ m¨¦s mal parat. Maite Beaumont va ser una bona Dorabella, la veu potser podria tenir una mica m¨¦s de lluentor. El tenor madrileny Joel Prieto, va fer els honors a Ferrando cantant amb emissi¨® clara, musicalitat, bella l¨ªnia i perfecte estil mozarti¨¤. Joan Mart¨ªn-Royo va estar molt b¨¦ en el personatge de Guglielmo per¨° potser va faltar una mica m¨¦s de rotunditat, de poder vocal. Sabina Pu¨¦rtolas va estar esc¨¨nicament deliciosa en el personatge de Despina, molt m¨¦s treballat esc¨¨nicament de l'habitual en aquest muntatge, vocalment va estar b¨¦ encara que al concertant final semblava estar fatigat. Pietro Spagnoli es va implicar a fons en la reconversi¨® dram¨¤tica del personatge de Don Alfonso que se li proposava i va saber afegir accents de maldat a la seva part i convertir les seves intervencions en veritables dards enverinats.